Política

Miguel Comino

Alcalde de Sant Vicenç dels Horts (PSC)

“No tocarem ni un pam de terreny agrícola o parc agrari”

“No farem fora de Sant Vicenç cap veí de la residència de la Guàrdia Civil, però potser podrem optimitzar l’ús d’algun dels edificis”

“Quan vam arribar al govern no hi havia projectes de construcció d’habitatge protegit. L’última clau la va entregar Amparo Piqueras”

El pri­mer man­dat de Miguel Comino (1978) com a alcalde de Sant Vicenç dels Horts, del 2019 al 2023, va estar mar­cat per la “tensió com a con­seqüència del procés”. L’exal­calde Oriol Jun­que­ras encara era a la presó i “la cohesió social al muni­cipi era bas­tant millo­ra­ble”. “Ara mateix, jo crec que podem par­lar d’un muni­cipi molt unit, de calma i tran­quil·litat”, asse­gura el bat­lle soci­a­lista, que governa amb els comuns la loca­li­tat amb la renda per capita més baixa de l’àrea metro­po­li­tana i la taxa d’atur més alta del Baix Llo­bre­gat.

El pacte de govern inclou la reor­de­nació de l’ano­me­nada Clau 9. Com serà aquest espai?
L’habi­tatge és un eix fona­men­tal per a nosal­tres. La Clau 9 és un espai que fa dècades que­dava fora del muni­cipi, però que ara és cen­tral, a l’altra banda de la car­re­tera de Sant Boi. És una peça urbanística cata­lo­gada com a clau 9; això vol dir que ara mateix només s’hi poden posar ser­veis de car­re­tera. És un espai pri­vat on hi ha algu­nes acti­vi­tats en pre­cari i altres sense ús. Hi ha algun hort, però no és ter­reny agrícola ni ter­reny de parc agrari. Hem arri­bat a un acord amb els pro­pi­e­ta­ris, també amb l’Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i la Comissió d’Urba­nisme, per trans­for­mar aque­lla zona, d’una hectàrea i mitja –que ningú es pensi que és una gran extensió–, i endreçar-la: treure les acti­vi­tats precàries i apro­fi­tar per créixer amb habi­tat­ges i equi­pa­ments. No toca­rem ni un pam de ter­reny, ja no del parc agrari, sinó de ter­reny agrícola. No toquem res que tin­gui a veure amb el món agrari. No és ni de bon tros el pri­mer peu que es posa a l’altra banda de la car­re­tera, però no tenim cap interès a créixer a l’altra banda de la car­re­tera. Nosal­tres cre­iem en el parc agrari i en els pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat i de quilòmetre zero, hi estem com­pro­me­sos, però no estem par­lant d’això. No toquem ni un pam de ter­reny agrícola, ni un pam. Que aquí hi ha algun hort, cer­ta­ment, algun hort hi ha, però no és ni ter­reny agrícola ni parc agrari.
Aquest curs més d’un cen­te­nar de famílies s’han que­dat sense plaça d’escola bres­sol pública. Això es resoldrà el curs vinent?
La Gene­ra­li­tat decreta la gratuïtat de l’I2 i allò que mai havia estat un pro­blema, perquè hi havia un equi­li­bri per­fecte entre les pla­ces que s’ofe­rien i les que es neces­si­ta­ven, es con­ver­teix en un pro­blema. La gratuïtat fa dis­pa­rar la demanda i ens col·loca en una situ­ació de molta difi­cul­tat. Ens arriba quan estem fent unes obres de cons­trucció d’una nova escola bres­sol per tras­lla­dar-ne una altra que estava en un espai pri­vat, on pagàvem llo­guer, i no com­plia la nor­ma­tiva d’acces­si­bi­li­tat. En total en tenim dues. A més, coin­ci­deix amb el tan­ca­ment de dues esco­les bres­sol pri­va­des. De cara al curs que ve estem tre­ba­llant, per una banda, amb la Gene­ra­li­tat per inten­tar tro­bar espais que ens per­me­tin cons­truir una escola bres­sol nova en un espai que ara mateix encara no és d’equi­pa­ments, i en paral·lel, tre­ba­llem per inten­tar resol­dre el col·lapse de pla­ces par­lant amb la Gene­ra­li­tat per tro­bar espais lliu­res dins d’esco­les públi­ques i amb esco­les bres­sol pri­va­des perquè obrin una aula nova amb pla­ces públi­ques. Estem bus­cant l’encaix legal.
En quin punt està la futura residència de la gent gran?
Estem trans­for­mant un avant­pro­jecte previ en un d’ade­quat a la rea­li­tat post­pandèmica. En paral·lel, con­ti­nuem amb la rei­vin­di­cació de tenir, com a mínim, el com­promís ferm que l’endemà de tenir la residència cons­truïda hi haurà con­cert econòmic, perquè a Sant Vicenç ja tenim experiències amb la Gene­ra­li­tat d’incom­pli­ments de con­certs com­pro­me­sos ver­bal­ment que després han tri­gat prop de vint anys a fer-se rea­li­tat. Hi ha un acord de ple que diu que nosal­tres cons­truïm l’endemà que la Gene­ra­li­tat es com­pro­meti, amb un acord vin­cu­lant, que quan esti­gui cons­truïda la residència es con­cer­ta­ran les pla­ces. Men­tre jo sigui alcalde no cons­trui­rem si no hi ha un com­promís ferm de la Gene­ra­li­tat en el con­cert. No ens ho podem per­me­tre.
L’opo­sició veu el seu govern sense ini­ci­a­tiva, sense ambició, que tira enda­vant pro­jec­tes here­tats. Què hi diu?
Alguns pro­jec­tes són here­tats, efec­ti­va­ment; els hem tirat enda­vant quan hem con­si­de­rat que eren bons per al muni­cipi. A mi no em dol expli­car que quan vam arri­bar teníem un pro­jecte exe­cu­tiu fet per cons­truir un nou cen­tre cívic al barri de la Guàrdia i, efec­ti­va­ment, una de les pri­me­res coses que vam fer va ser ini­ciar, nosal­tres, la lici­tació d’aques­tes obres. Les obres més impor­tants que hem fet són les de l’escola bres­sol; la trans­for­mació per a via­nants del car­rer de Bar­ce­lona, que ha rebut el rebuig dels grups de l’opo­sició; la trans­for­mació de zones de pas­seig al barri de Can Ros; la cons­trucció d’unes esca­les mecàniques al barri de Sant Josep... De tot això no hi havia res, és ini­ci­a­tiva pròpia del meu govern. Veig que l’opo­sició parla dels pro­jec­tes tro­bats als calai­xos i encara els busco. Que me’ls ense­nyin.
Quin és el pro­jecte estre­lla d’aquest man­dat?
Tenim molts pro­jec­tes enge­gats. Hi ha un tema de mobi­li­tat que és fona­men­tal: la trans­for­mació de la rotonda de les Ove­lle­tes, que con­necta la car­re­tera de Sant Boi i la de Tor­re­lles amb l’A-2 i la B-23. La Dipu­tació de Bar­ce­lona està exe­cu­tant les obres d’ampli­ació i millora de la rotonda, que s’ha bellu­gat i ampliat, cosa que per­met evi­tar d’entrar-hi i millora la mobi­li­tat en hores punta. Si va tot bé, a finals d’aquest juliol estarà aca­bat, men­tre que les con­ne­xi­ons amb l’auto­pista i l’auto­via, cap al febrer. I després tenim pro­jec­tes que tenen a veure amb l’habi­tatge. Aquí l’últim pis de pro­tecció ofi­cial, l’última clau, la va entre­gar l’alcal­dessa Amparo Pique­ras, del PSC, que va dei­xar de ser alcal­dessa el 2011. Des d’aquell moment no s’ha fet cap pis de pro­tecció. Quan vam arri­bar al govern, fa cinc anys, no hi havia pro­jec­tes de cons­trucció d’habi­tatge pro­te­git. Nosal­tres els posem en marxa.
Què s’ha de fer amb la residència de la Guàrdia Civil?
Sobre­tot, no esce­ni­fi­car coses estra­nyes. Estem tre­ba­llant de manera tran­quil·la, pau­sada, i hem recu­pe­rat el diàleg amb els veïns de Sant Vicenç que viuen a la residència. No és una caserna, és una residència amb veïns del nos­tre muni­cipi. L’acord que tenim amb els comuns és estu­diar bé quina és la rea­li­tat de la residència per pren­dre les deci­si­ons que s’hagin de pren­dre. Pri­mer volem saber quanta gent hi viu i hem acor­dat que en cap cas es farà fora ningú del nos­tre muni­cipi. A la residència hi viuen famílies que tre­ba­llen al port i a l’aero­port abso­lu­ta­ment arre­la­des al muni­cipi, que por­ten els seus fills a les esco­les del muni­cipi, que par­ti­ci­pen en la vida asso­ci­a­tiva. El que no farem és enviar un mis­satge que sem­bli que volem fer fora ningú. Ara, no és el mateix la família arre­lada que una per­sona que pugui arri­bar d’un altre punt d’Espa­nya que vin­gui aquí des­ti­nada i li sigui igual viure a Sant Andreu de la Barca. Mirem-ho tot. Quan tin­guem la foto­gra­fia real, pot­ser podrem opti­mit­zar l’ús d’algun dels edi­fi­cis o fer-ne un ús com­par­tit. Estem par­lant d’unes 30-35 famílies. Estu­diem-ho bé i, amb molta calma, sen­si­bi­li­tat i empa­tia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.