El nombre de nens morts de manera violenta o que van resultar mutilats en conflictes armats va arribar l’any passat als 11.649, la xifra més greu mai registrada i que representa un 35 % més respecte al 2022, segons l’informe anual que cada curs presenta el secretari general de l’ONU per al Consell de Seguretat i que s’ha fet públic aquest dijous.

Al total de menors morts (5.301) i mutilats (6.348), cal afegir els segrestats, els reclutats per combatre amb alguna facció armada o els detinguts (i a vegades maltractats i torturats) com a conseqüència dels combats. En conjunt, n’hi va haver 22.557 “víctimes de greus violacions” –alguns en repetides ocasions– en 25 escenaris diferents.

El nombre més elevat de casos van tenir lloc, per aquest ordre, als territoris palestins, la República Democràtica del Congo, Birmània, Somàlia, Nigèria i el Sudan. Els responsables d’aquestes accions són, en la meitat de les ocasions, “actors no estatals” i, en la resta, forces armades “oficials” o actors no identificats.

L’informae ha estat polèmic enguany perquè, per primer cop, inclou Israel en la “llista negra” de països que violen els drets dels nens, una llista on apareixen sistemàticament altres països com ara l’Afganistan, Somàlia, Síria i el Iemen.

En el cas d’Israel, apareixen “les forces armades i de seguretat” en el llista d’“actors estatals”, mentre que, entre els palestins, els braços armats de Hamàs i la Jihad Islàmica figuren a la d’actors “no estatals”.

Aquest divendres, el Consell de Seguretat celebra una sessió per tractar els resultats de l’informe, que, probablement, reproduirà la tensió geopolítica que la guerra de Gaza ha causat repetidament en el màxim organisme de l’ONU.