El ple del Tribunal Constitucional (TC) espanyol dona empara parcial a l’exministra socialista i exconsellera d’Hisenda de la Junta d’Andalusia Magdalena Álvarez en el cas dels ERO fraudulents. El ple de l’òrgan de garanties ha acceptat parcialment, per set vots a favor del sector progressista i quatre en contra del bloc conservador, el recurs de l’extitular de Foment i obliga a l’Audiència de Sevilla a repetir la sentència de novembre de 2019 en la qual condemnava a nou anys d’inhabilitació a la política andalusa per prevaricació.

En concret, l’Audiència de Sevilla haurà de redactar una nova sentència que exclogui els fets relacionats amb l’aprovació dels avantprojectes i projectes de llei de Pressupostos i de modificacions pressupostàries emparades per aquesta llei en els anys 2002, 2003 i 2004, de manera que els fets es delimitin només als exercicis de 2000 i 2001.

El tribunal de garanties, segons explica l’agència Efe, entén que la condemna pels fets de 2000 i 2001 es va adoptar amb infracció de la normativa pressupostària aleshores vigent, mentre que els fets relacionats amb els anys 2002 a 2004 tenien cobertura legal autonòmica.

Una sentència de l’Audiència de Sevilla de novembre de 2019, confirmada pel Tribunal Suprem el juliol de 2022, va condemnar l’exministra de José Luis Rodríguez Zapatero i exconsellera d’Hisenda de Manuel Chaves per dictar resolucions arbitràries en incloure en l’avantprojecte de pressupostos un criteri de pressupost il·legal per als ERO fraudulents, en concret, l’ús de transferències de finançament per al pagament de subvencions excepcionals.

El Constitucional sosté que les actuacions fetes quan el govern exerceix la iniciativa legislativa no poden considerar-se de cap manera una actuació administrativa. En concret, defensa que l’elaboració d’un avantprojecte o projecte de llei no és una activitat administrativa.

La sentència, segons explica l’agència Efe, serà clau per resoldre els altres deu recursos pendents de condemnats pels ERO, perquè obre la porta a anul·lar o rebaixar les condemnes per prevaricació de la resta dels sentenciats, en funció del seu grau de responsabilitat en els fets.