És molt dur, o em sento més vigilat ara que no pas quan estàvem sis a cinc. No m’esperava el resultat i la veritat és que sí, que condiciona molt. No vull abaixar el llistó, vull seguir igual, que la gent ens segueixi igual, amb el ritme que hem portat els quatre anys anteriors. Fa molta il·lusió que la gent et doni tant suport, però això et genera la responsabilitat de seguir igual.

Entenc que la pressió del moment et pot generar una mica de tensió, res més que això. Crec que hem d’atribuir els bons resultats al contacte, i això s’ha vist reflectit en els resultats de les eleccions. Si una cosa tenim, és que som molt propers a tothom i no tenim mai un no per resposta. El que ens demana la gent és totalment lògic. A vegades ho pots fer i d’altres no per circumstàncies, però la gent et demana coses que no són escabellades, ni de bon tros.

Em van proposar anar de quatre a la llista del PSC de Girona. Vaig dir que sí, però hi anava l’alcaldia, i vaig tenir clar que al davant de tot hi ha l’alcaldia. Jo soc com soc gràcies a l’alcaldia.

Tant ara com abans, ens agradaria que treballessin més braç a braç amb nosaltres. La veritat és que l’oposició és un lloc molt fred, jo també hi he estat, però nosaltres no ens hem tancat mai a dialogar i a negociar coses i sobretot a escoltar. Voldria que fossin propositius, parlar de tu a tu. Això és el que entenc com a política de poble.

És un avantatge. És el que hi ha. La nostra font d’ingressos majoritària prové del turisme. Hem de treballar-ho i millorar-ho, que és el que hem fet des del primer dia. Evidentment, no podem oblidar les altres coses, però tots som conscients que el nostre gran potencial és el turisme i les segones residències. Camprodon no té pla B i, per tant, hem de ser sincers i ens hem de plantejar que si demà s’acabés el turisme no sé què passaria amb la Vall de Camprodon.

Hem treballat molt i molt per desestacionalitzar el turisme. Gràcies a la bona gestió del consistori i també de la covid-19, hem aconseguit per primera vegada que tots els caps de setmana de l’any hi hagi ambient.

Sí, perquè la gent busca proximitat i, a aquest turisme de proximitat de gent de Barcelona i del seu entorn, els estem donant producte perquè els quedi el regust de voler tornar.

Sí, ja ho havia estat. Vam engegar el primer Feder, també el segon i, a través d’aquest, un programa Planes, i em feia il·lusió donar-hi continuïtat. Crec que s’està treballant molt amb una visió comarcal.

Sí, aquests últims anys, uns cent quaranta. Es tracta de joves que venen a viure i a fer teletreball i també ha vingut gent a jubilar-se.

No, només tenim puntes en el tema dels residus i hi estem treballant. El problema és el volum que poden recollir les àrees. S’ha de canviar el sistema i, per al 2027, Europa ens ha dit que tenim un nivell de recollida per generació i per això tant nosaltres com el Consell Comarcal creiem que s’ha de fer un canvi i urgentment.

Està molt tensionat. Falta habitatge. A Camprodon i a la Vall de Camprodon necessitem molta mà d’obra, però no tenim habitatge per a aquesta mà d’obra. Quan trobes habitatge, el trobes a preus desorbitats, i els sous són els que són.

Els ajuntaments tenim el problema que les ajudes que arriben són més petites que no pas els costos i ens costa molt assumir la creació d’habitatge. D’Europa, una cosa sí que envejo, és el parc d’habitatge públic que tenen molts països. A Camprodon, l’última inversió en habitatge que va fer la Generalitat va ser el 1982. Ara hem aconseguit que l’Agència Catalana de l’Habitatge compri onze pisos de la Sareb a la plaça de la Vila i els posarem de lloguer social per a gent jove de Camprodon o que es vulgui instal·lar-s’hi.

És molt difícil, però forma part de l’encant de portar un ajuntament com el de Camprodon. Tot això s’ha de gestionar, però, amb els recursos limitats per l’extensió que tenim.

Sí, Galetes Birba i la fàbrica Casanovas d’embotits. La primera va fer ara un canvi de propietat i això genera un rum-rum popular, però l’ha agafat una empresa catalana molt predisposada a mantenir la marca i el producte i tenen ganes de créixer i expandir el mercat de la galeta de Camprodon, però no tenen prou mà d’obra i això els limita molt.

Com he dit abans, estem treballant el tema dels residus. També en el comerç. A part del de tota la vida, hi ha molta feina a fer per frenar la rotació tan gran que tenim, amb un índex d’obertura i tancament molt ràpid. És una campanya que també està vinculada a l’intent que el comerç local pugui donar servei més dies a la setmana, ara molt concentrat els caps de setmana.

En tenim alguns, però el més rellevant és Can Roig, que ens ha quedat molt parat per les eleccions al Parlament. Ens preocupa, perquè teníem una inversió molt gran de Salut per ampliar-hi l’ABS de Camprodon i estem esperant el govern que hi pugui haver per saber si tira endavant o no. També tenim pendent del nou govern la reforma integral de l’escola i la coberta del SES.