Plou sobre mullat. El sistema de salut català fa molts anys que té problemes. Es presenten plans de xoc, propostes elaborades per grups d’experts. I res. Les llistes d’espera continuen, com continuen les demores en les proves diagnòstiques i en les cites presencials amb el metge de capçalera. I amb aquesta situació de mal endèmic, arriba un nou estiu i noves indicacions del Departament de Salut, que, amb uns pressupostos prorrogats, demana als CAP que no substitueixin personal, i als hospitals, que tanquin llits per intentar contenir la despesa. Tot i que en un primer moment els sindicats han posat el crit al cel i han parlat de retallades, i que fins i tot Satse, el sindicat majoritari d’infermeria, ja ha protagonitzat concentracions de protesta, tant el Departament de Salut com el Col·legi de Metges i altres experts consultats coincideixen que no es tracta d’una política de retallades equiparable a les que va aplicar el govern d’Artur Mas l’any 2011, perquè el pressupost d’aquest any és més alt que el de l’any anterior. Sí que parlen de contenció, d’“ajustos” que, si fan mal, subratllen, és perquè s’afegeixen a una crisi estructural del sistema, marcada no només per un finançament insuficient sinó per no haver afrontat la reorganització necessària per fer-ho més eficient.

L’economista Guillem López Casasnovas, director del Centre d’Investigació en Economia i Salut (CRES) de la Pompeu Fabra, té xifres concretes sobre quants diners més necessitaria la sanitat catalana per sortir de la crisi. “Si fa tres anys parlàvem de 5.000 milions d’euros més, ara, amb els recursos de la covid, parlem de 3.000 milions d’euros.” L’economista assegura que els ajustos d’ara són els de cada estiu, que s’estan utilitzant per denunciar “la falta de recursos estructural”, que cal afrontar “perquè falta un 20% per ser un país normal dins dels països europeus”.

Ara bé, l’expert està segur que només amb més diners no es resoldrà la problemàtica: “El tema té moltes arestes. Només els diners, sense una nova organització amb més capacitat resolutiva, sense integrar més la primària i l’especialitzada, l’atenció sanitària i la sociosanitària, i sense donar prioritat a la salut mental, no resoldran la malaltia de fons.”

Del mateix parer és el vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Sellarès, que recorda que les reduccions de personal a l’estiu “són un clàssic, en part perquè costa molt trobar substituts”. Un tema, el de la falta de metges, que fa anys que denuncia el Col·legi, que confia que com a mínim amb la incorporació dels assistents clínics als equips es tregui feina als facultatius, molt sobrepassats.

Sellarès sí que hi veu aquest any una dificultat afegida, perquè durant els primers sis mesos de l’any el missatge que han rebut els centres sanitaris és que s’ha de millorar l’accessibilitat i això vol dir més activitat. “Estem amb pressupostos prorrogats i fer més activitat amb els mateixos diners de l’any passat és una cosa que no quadra”, explica el doctor. És per això que des del departament s’han donat instruccions per “frenar una mica”, perquè la situació actual “no permet ser expansius”.

Aquesta ha estat l’explicació que ha donat el conseller de Salut, Manel Balcells, per justificar els ajustos. El departament assegura que en els primers cinc mesos d’aquest any s’han fet més de 400.000 proves diagnòstiques, concretament 48.636 més (13,3% més) respecte al 2023. I que el nombre de visites a l’especialista també ha crescut un 11,5%, amb 97.494 més que l’any anterior, així com les operacions. Se n’han fet prop de 200.000, 12.864 més (7,2%). I ara cal “certa frenada” i el conseller ja ha admès que, malgrat que tancaran l’any amb un increment de la despesa de 662 milions (un 4,5% més), la falta d’un nou pressupost impactarà sobre les llistes d’espera, que no podran “millorar” com estava previst.