“Tornar a fer gran Europa.” Així envoltada de polèmica és com comença la presidència hongaresa de torn del Consell de la Unió Europea (UE), la institució comunitària en què estan representats els governs dels 27. Amb un eslògan que és la versió europea del que Donald Trump va fer servir en les eleccions del 2016 que el van catapultar cap a la Casa Blanca, Budapest assumeix des d’avui una presidència sota el temor que el lema trumpista sigui una declaració d’intencions del que vol fer amb el bloc durant el semestre.

Malgrat la clara coincidència amb el lema de Trump, Budapest ha negat que l’eslògan sigui una picada d’ullet a l’expresident dels Estats Units i ha justificat que vol simbolitzar que la UE és “més forta quan està junta que per separat”, segons va explicar el ministre d’Afers Europeus hongarès, János Boka, en la presentació de les prioritats de la presidència rotatòria del Consell, que Budapest assumeix fins que acabi l’any.

La presidència del Consell de la UE és rotatòria i l’ordre fa anys que està fixat. La principal característica d’aquest funcionament és que el país que assumeix la presidència té el poder de decidir què es tracta en les reunions de ministres: la principal tasca és posar ordre en la gestió de l’atapeïda agenda de reunions dels ministres dels diferents àmbits. La majoria dels expedients que s’han de treballar ja existeixen, però la presidència pot establir les seves pròpies prioritats i donar més o menys importància a algunes carpetes.

Això sí, quan un país té la presidència del Consell se li pressuposa actuar com un “intermediari imparcial” a favor del consens entre els 27, amb un paper que ha de deixar de costat els interessos nacionals. Hi ha hagut vegades, per exemple, que per tancar un pacte sobre una carpeta concreta la presidència ha plantejat una proposta i, després, hi ha votat en contra. Aquest rol d’imparcialitat és un dels principals dubtes que planteja un país que, sovint, prioritza qüestions de política interna a Brussel·les.

Sigui com sigui, el Consell de la Unió Europea és una institució clau en la presa de decisions del club comunitari. És la institució que reuneix els ministres de cadascun dels àmbits per pactar lleis que, després, es negocien amb el Parlament Europeu per aprovar la legislació comunitària.

Millorar la competitivitat, la defensa comuna i de les fronteres, avançar en l’ampliació i la política de cohesió i agrícola són els principals objectius de Budapest per al semestre en què estarà al capdavant del Consell de la UE. Hongria és el soci més rebel a la UE, el més pròxim a Trump i a Rússia i fa anys que manté un torcebraç amb Brussel·les per la deriva autoritària del govern liderat per Viktor Orbán, però també per qüestions com ara la immigració i el suport militar a Ucraïna.

De fet, Kíiv pot ser un dels grans perjudicats de la presidència hongaresa. Orbán ha bloquejat qüestions clau per al país com ara ajuda militar i financera, així com el procés d’adhesió al club comunitari. Les aspiracions d’entrada d’Ucraïna es podrien veure congelades. En la presentació de les prioritats de la presidència, el ministre d’Afers Estrangers hongarès va deixar clar que el seu país no ajudarà Kíiv a obrir cap dels 35 capítols de negociació per a l’adhesió.

“Segons les meves expectatives, no es presentarà en absolut la qüestió d’obertura dels capítols”, va advertir. De la mateixa manera, el document de prioritats de la presidència tampoc fa cap referència a Ucraïna en el context de l’ampliació. “El procés d’ampliació ha de contribuir substancialment a millorar la situació de les minories nacionals”, apunta el text, tot insistint en una crítica reiterada de Budapest sobre la manca de protecció de la minoria hongaresa a Ucraïna. En canvi, el govern d’Orbán sí que ha apuntat a l’adhesió dels Balcans Occidentals com una de les prioritats que vol treballar aquest semestre.

Un altre dels temes que pot quedar relegat a un segon pla aquest semestre és l’agenda verda. El govern del Fidesz ha criticat en reiterades ocasions el Pacte Verd. De fet, l’extrema dreta europea ha fet bandera de la lluita contra les polítiques verdes, que consideren que han anat massa lluny i perjudiquen l’economia, una visió que també ha quallat en les files del Partit Popular Europeu.

Els dubtes sobre la presidència hongaresa fa temps que s’arrosseguen a la Unió Europea. El mateix Parlament Europeu va aprovar, fa més d’un any, una resolució que qüestionava la “credibilitat” de Budapest per assumir la presidència de torn del Consell, que, a més, es produeix en un moment clau: l’inici de la nova legislatura europea. Ara ha arribat el moment de la veritat per saber si Budapest posarà, ara sí, els esforços a trobar consensos entre els 27 o si continuarà sent el soci rebel que posa pals a les rodes de la UE.