política
Suprem entestament
L’entestament al Suprem no s’ha estovat pel fet de veure la llei d’amnistia amb la firma de Felip VI i publicada en el BOE, sinó ben al contrari. Tot i el bisturí amb el qual van operar els legisladors al Congrés –amb assessorament de juristes i advocats– per tal de garantir que la malversació serà amnistiada sempre que no suposi un enriquiment personal de caràcter patrimonial (és a dir, que acabés a la butxaca del polític), el magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena s’aferra precisament al supòsit que aquest no és el cas de Carles Puigdemont ni tampoc de Lluís Puig ni Toni Comín, i els declara no amnistiables i manté l’ordre de detenció estatal contra ells. I tot això, amb la llicència de permetre’s una excursió en la política per renyar el Congrés a cop d’argot judicial per culpar-lo de benevolència (“condescendent lenitat”) amb els delictes. Al seu torn, la sala penal del Suprem, presidida per Manuel Marchena, declara amnistiat el delicte de desobediència pel qual van ser condemnats els líders independentistes perquè el troba circumscrit a la llei tot i que obre la porta a plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional, però, en canvi, declara no amnistiat el delicte de malversació de fons públics pel qual havien estat condemnats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa i no els esborra la inhabilitació fins al 2030 i el 2031. “La Toga Nostra”, va ser la reacció de Puigdemont, tot fent un joc de paraules amb la màfia siciliana.
La precisió quirúrgica en la redacció de la llei d’amnistia, en vigor des de l’11 de juny, pretenia tapar qualsevol escletxa en la definició de terrorisme i Junts hi va votar en contra el 30 de gener amb afany de millorar el text, però al final el refugi de Llarena per no complir la llei és la malversació. “Els actes de disposició del patrimoni de l’administració van estar radicalment vinculats a un benefici personal i van tenir un marcat caràcter patrimonial”, sosté el jutge instructor, com si el benefici fos una opinió o un judici de valor i no una xifra quantificable i alhora demostrable.
Benefici sense benefici
Amb la llei a la mà, Llarena es permet fer mofa del PSOE, ERC i Junts tot insinuant que ho podrien haver fet millor –“res impedia que el legislador hagués amnistiat qualsevol malversació que complís únicament amb els requeriments temporals”– abans de regalar una visió personal de com entén ell l’enriquiment personal i que, sorprenentment, no implica emportar-se els diners a la butxaca. “El benefici personal de naturalesa patrimonial s’assoleix quan el subjecte actiu veu realitzada una pretensió particular i pròpia mitjançament l’adquisició de béns o serveis [...]. Perquè existeixi un benefici personal de caràcter patrimonial, no és necessari que es produeixi un augment material i estable dels actius patrimonials de l’autor del delicte”, gosa posar per escrit Llarena tot patentant la noció de benefici patrimonial sense benefici patrimonial. I arriba a posar com a “exemples” vàlids “l’adquisició de marisc o d’estupefaents” (pàgina 35 de les 47 que té la interlocutòria).
Guardià últim de la UE
A més de la malversació, Llarena descobreix també una escletxa en l’article 2.e de la llei (exclou de l’amnistia aquells delictes que afectin els interessos financers de la UE) i s’erigeix en defensor de la geografia europea en nom d’uns pretesos greuges econòmics sobre els quals Brussel·les no ha dit res ni ha iniciat cap acció legal. “La simple realització del referèndum que havien prohibit les institucions espanyoles competents afectava necessàriament i automàticament la configuració d’Espanya i la dimensió territorial de la Unió Europea”, gosa assenyalar Llarena en el seu escrit i en qualitat de guardià últim de la geografia comunitària.
Marta Rovira: fi a l’ordre
La dirigent d’ERC Marta Rovira és, de moment, una de les beneficiades principals de l’amnistia, ja que en el seu cas Llarena sí que li ha retirat l’ordre estatal de detenció pel procés. L’horitzó per a Rovira no és del tot nítid, perquè falta saber si se li esborra el delicte de terrorisme que se li imputa en el cas Tsunami. Llarena fa el pas de retirar l’ordre d’arrest (“és procedent deixar sense efecte”) perquè conclou que el delicte de desobediència pel qual està processada Rovira entra “en l’àmbit d’aplicació” de la llei d’amnistia, però al mateix temps sol·licita a les acusacions i les defenses que es pronunciïn sobre “la pertinència de plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat” respecte a la previsió de la norma “d’amnistiar la responsabilitat derivada del delicte de desobediència”, davant dels dubtes de si la llei té encaix en la Constitució.
Porta oberta a recursos
El cop de porta de Llarena i de la sala de Marchena a l’aplicació de la llei no és el final de res i admet recurs. Contra el vet de Llarena es pot interposar un recurs de reforma i subsidiari d’apel·lació, en el termini de tres dies des de la data de notificació, i en el segon cas serà resolt per una sala integrada pels magistrats Vicente Magro i Eduardo de Porres i la magistrada Susana Polo, instructora del cas Tsunami al Suprem per terrorisme contra Puigdemont. En el cas de la sala penal, la mateixa interlocutòria obre la porta a presentar un recurs de súplica, que és resolt per la mateixa sala i que rarament és concedit.
El vot propi d’Ana Ferrer
En el cas de la sala penal, però, hi ha un vot particular, el de la madrilenya Ana Ferrer –primera dona que el 2014 accedia a la sala i una de les set magistrades que van jutjar el procés–, que sí que troba perfectament encaixable en l’amnistia tota la causa. Els arguments de Ferrer poden servir a les defenses per il·luminar els recursos contra Llarena i Marchena en el seu camí a Europa. Tant el recurs de súplica ara com el recurs posterior al Tribunal Constitucional, però, són esglaons pels quals els líders independentistes han de transitar en el seu anhel d’acabar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), l’ens competent en vulneració dels drets fonamentals.
“Cop d’estat togat”
En línia amb Puigdemont, que va optar pel lacònic “la Toga Nostra”, el secretari general de Junts, Jordi Turull, era taxatiu: “Som davant d’un cop l’estat togat.” Per Turull, “la intenció del Suprem no només és frenar l’aplicació de l’amnistia, sinó interferir en el calendari polític”. “Junts mantindrà tots els compromisos adquirits fins ara. No deixarem el calendari polític en mans dels jutges”, va reblar.
Incident de nul·litat i TC
“Cap sorpresa”, advertia la portaveu d’ERC, Raquel Sans, sobre la inaplicació de la llei. Per la dirigent republicana, els jutges “l’hauran d’acabar aplicant” malgrat que ara la intentin “torpedinar”. ERC va anunciar ahir que presentarà un incident de nul·litat contra la resolució del Suprem sobre l’amnistia i un recurs d’empara davant del Constitucional, ja que troba “surrealista” la decisió del tribunal i hi veu “un intent clar de saltar-se la llei”.
On regna la joia és a la dreta i a la ultradreta. “El govern no ha estat capaç ni d’aprovar els seus pressupostos i només ha tingut majoria per fer una llei que ni tan sols saben fer”, va dir fent mofa el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. “Una mica de decència entre tanta ignomínia”, va celebrar el líder de Vox, Santiago Abascal, a l’hora d’aplaudir el Suprem. Paradoxalment, Miguel Tellado (PP) havia vaticinat que aquesta serà “la setmana fantàstica de la corrupció del PSOE”, perquè es veurà “el fiscal general [Álvaro García Ortiz] investigat” i “probablement el Constitucional dictant sentències contra el Suprem i al dictat de Ferraz”, però al final, i un cop més, és el Suprem el que dicta el pas de l’agenda amb el boicot a una llei orgànica que ERC i Junts només veuen possible si prevarica.
LES FRASES
La JEC deixa Comín sense l’acta d’eurodiputat
a.sToni Comín no té, per ara, l’acta al Parlament Europeu. Comín, a l’exili, no va assistir ahir a l’acte d’acatament de la Constitució celebrat al Congrés davant la Junta Electoral Central, que va considerar que “no ha complert el requisit de jurament o promesa d’acatament de la Constitució” exigit per la llei orgànica del règim electoral general i va declarar “temporalment vacant” el seu escó. La situació és la mateixa que es va produir ara fa cinc anys, quan la JEC també va exigir aquest acatament al mateix Comín i a Carles Puigdemont, que, després que l’aleshores president del Parlament Europeu, Antoni Tajani, també els la denegués, van recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El TJUE els va donar la raó: els electes tenien la condició d’eurodiputats des que van ser escollits en la jornada electoral.
Aguirre presumeix de “tombar” l’amnistia
v.pEl jutge de l’Audiència de Barcelona Joaquín Aguirre, que investiga el cas Volhov sobre una suposada ingerència russa en el procés, va presumir en una conversa privada d’haver tombat l’amnistia, quan Junts va impedir que s’aprovés al Congrés, i va ser contundent: “M’han dit que ahir es va tombar allò de la llei d’amnistia. Es va tombar per mi”, diu Aguirre en una conversa privada que va ser publicada ahir per Canal Red, el mitjà impulsat per l’exlíder de Podem Pablo Iglesias. Segons l’enregistrament, Aguirre assenyala que, per al govern espanyol, això “serà la tomba” i arriba a afirmar que “al govern li queden dos telenotícies alemanys. Dos. I ja està. A prendre pel cul. Llavors, hi ha gent que ja s’està situant, ha pres partit, i el partit soc jo”, hi va afegir Aguirre, en una altra nota de veu difosa per Canal Red.