Hi ha una tendència clara que en veiem més, però no podem pre­dir quan arri­ba­ran. Durant vint anys, i fins abans de la pandèmia, teníem en marxa un pro­grama de segui­ment i moni­to­ratge que ens ha permès obte­nir dades vali­da­des científica­ment. El que hem anat veient és que hi ha una gran vari­a­bi­li­tat: un dia poden aparèixer durant tres dies a Cas­tell­de­fels i, l’endemà, a Bar­ce­lona o a Roses. Nor­mal­ment, no són a les plat­ges més de tres dies.

Es va con­si­de­rar que ja no era pri­o­ri­tari, i això que no era un pro­grama gaire car, només calia con­trac­tar dues per­so­nes durant sis mesos per fer la vali­dació de les dades que ens ana­ven arri­bant. Per sort, en tots aquest anys de feina hem pogut fer molts con­tac­tes i con­ti­nuem reco­llint dades, encara que no sem­pre es poden vali­dar.

Hi ha diver­sos fac­tors que s’han de tenir en compte. D’una banda, a Cata­lu­nya tenim les medu­ses cos­ta­ne­res, que es desen­vo­lu­pen a par­tir de pòlips que s’engan­xen al fons. Quan les con­di­ci­ons ambi­en­tals són les ade­qua­des, es con­ver­tei­xen en medu­ses, es repro­du­ei­xen i els ous fer­ti­lit­zats es trans­for­men un altre cop en pòlips. Nor­mal­ment, aquest cicle pas­sava a la pri­ma­vera i a l’estiu, però el fet que aug­menti la tem­pe­ra­tura de l’aigua fa que es repe­teixi més d’un cop durant l’any i, per tant, hi tenim més d’una gene­ració de medu­ses con­vi­vint. A més, com que la costa cada cop està més cons­truïda i hi ha més subs­trats arti­fi­ci­als, els pòlips tenen molts llocs on ins­tal·lar-se. I, d’altra banda, tenen menys depre­da­dors. Els pòlips també són urti­cants i no tots els pei­xos se’ls men­gen. Els depre­da­dors natu­rals, com ara les tor­tu­gues i els crancs, segons les espècies, estan des­a­pa­rei­xent, i això també fa que n’hi hagi més.

El 70% són Pela­gia noc­ti­luca [també cone­guda com a “medusa lumi­nes­cent” o “cla­vell”], que té uns colors ata­ron­jats i es pot veure bri­llar de nit. Però en aquest cas es tracta d’una medusa de mar endins, que ha per­dut la seva fase de pòlip i que no es repro­du­eix a la costa. Fan eixams de milers d’exem­plars i arri­ben al mar des­plaçades per cor­rents i bri­ses mari­nes, i no poden retor­nar a mar obert i moren. En aquest cas, el fac­tor que fa que en veiem més és la sequera. L’aigua de la costa menys salina fa una mena de bar­rera natu­ral que impe­deix que arri­bin prop del lito­ral, i quan no baixa prou aigua als rius aquesta bar­rera no fun­ci­ona. Està com­pro­vat que els anys més secs hi ha més medu­ses.

Són molt impor­tants en la cadena tròfica. S’ali­men­ten de zooplàncton i al seu torn ser­vei­xen d’ali­ment per a altres espècies, com les tor­tu­gues que hem comen­tat ante­ri­or­ment. Són una molt bona apor­tació de proteïna. A alguns pei­xos els surt més a compte men­jar-se la part no urti­cant d’una medusa que bus­car altres pre­ses. El pro­blema és que ens dei­xen els ten­ta­cles a nosal­tres!

Les tar­ge­tes van bé, però jo no ho faria amb una Visa... El més impor­tant és no tocar les res­tes amb els dits. Qual­se­vol plàstic pla pot anar bé: una ampo­lla reta­llada o un altre estri que tin­guem a l’abast. El que cal és saber que quan et pica una medusa no s’ha apli­car sobre la pell ni amoníac, ni alco­hol, ni aigua dolça, ni un embe­natge com­pres­sor, ni vina­gre...

No. El vina­gre, com tota la resta de pro­duc­tes que he citat, pot ser pit­jor. Quan la pell entra en con­tacte amb la medusa, no es dis­pa­ren totes les seves cèl·lules urti­cants. I aquests pro­duc­tes el que fan és afa­vo­rir que s’aca­bin de dis­pa­rar les que encara no ho han fet. El vina­gre sí que fun­ci­ona amb altres tipus de medu­ses, les cubo­me­du­ses, que poden ser fins i tot mor­tals, però que de moment aquí encara no han arri­bat.

No sabem què pot pas­sar, però no és impos­si­ble que aca­bin arri­bant, per això cal estar molt a l’aguait. De moment, el que hem d’enten­dre és que caldrà con­viure amb les medu­ses a les nos­tres plat­ges. De cubo­me­du­ses, ja n’hi ha hagut regis­tres a la zona de Múrcia. I un fac­tor que s’ha de tenir en compte és la nave­gació, ja que els vai­xells són un ele­ment d’intro­ducció d’espècies inva­so­res. No es pot des­car­tar que aca­bin arri­bant. I en aquests casos sí que és de molta ajuda apli­car vina­gre. Però insis­teixo: no en conei­xem cap cas a la costa cata­lana.

És molt impor­tant nete­jar la ferida amb aigua de mar i apli­car un xoc fred. No direc­ta­ment amb glaçons, però sí amb gel embo­li­cat, per exem­ple, amb plàstic. El xoc fred el que fa és des­com­pon­dre el verí i que no sigui tan greu la picada. També es pot reco­ma­nar anar a la platja amb alguna pomada que tin­gui cor­ti­sona i antisèptic. En qual­se­vol farmàcia la poden reco­ma­nar. A mi, tenir-ne a mà em va sal­var d’una picada impor­tant.

Es cal­cula que uns 40.000. En més d’un 90% dels casos, la picada se solu­ci­ona a la platja mateix. Però sem­pre hi ha un 6% o un 7% dels casos que aca­ben neces­si­tant atenció mèdica. L’hos­pi­tal Clínic de Bar­ce­lona ha desen­vo­lu­pat un pro­to­col per a les pica­des més greus, pio­ner a Europa. S’ha de tenir en compte que el cos reac­ci­ona i es fa sen­si­ble a les toxi­nes urti­cants i que una segona picada podria ser molt pit­jor. Per això cal estar ben infor­mats.

A Indo­xina en tenen grans quan­ti­tats i s’uti­lit­zen tra­di­ci­o­nal­ment com a ali­ment o fins i tot de manera indus­trial per pro­duir pin­sos per a aqüicul­tura. Són una molt bona font de proteïnes i col·lagen. Aquí hem enge­gat un pro­grama per veure si els pes­ca­dors en poden treure pro­fit si les recu­llen. El pro­blema és que el 90% del cos de la medusa és aigua i, per tant, se’n neces­si­ta­rien quan­ti­tats molt grans. Sí que s’està pro­vant amb el cul­tiu de pòlips, i també tenen molt d’interès en l’àmbit de la bio­me­di­cina. Una altra cosa és que la Unió Euro­pea esta­bleix unes nor­mes molt estric­tes per poder-les comer­ci­a­lit­zar com a ali­ment, amb pro­ves toxi­cològiques que resul­ta­rien molt cos­to­ses. De tota manera, puc dir que jo he tas­tat una medusa d’ou fer­rat, i m’estimo més un bon pa amb tomàquet.