Hi ha una mica de tot. L’anterior govern va acabar en minoria, barallats entre ells. És cert que nosaltres sempre hem guanyat les eleccions i enteníem que sortíem com a guanyadors per fer uns bons resultats. De cap manera esperàvem tenir una majoria absoluta, encara que sigui per molt pocs vots. Crec que hi ha hagut un vot de càstig, no tant contra ERC, sinó cap a l’exalcaldessa, Annabel Moreno. Vam tenir votants que van pensar en Junts perquè sabien que no la faríem alcaldessa.

Era esperable, perquè la comunicació ha estat nul·la. Fa un any que és la directora de Ports de la Generalitat i no ha vingut a presentar-se. Els primers dies d’una patacada electoral són complicats, però jo tampoc me’n vaig sortir en una de les investidures i em vaig aixecar a felicitar-la. Forma part dels budells de la política.

S’ha notat que hi havia un govern en minoria que no donava per a tot. No diré que era un desastre, però s’anava fent el dia a dia, amb la il·lusió de fer la inversió de la nova biblioteca. S’havia anunciat que el rial del Bareu estava per fer, però com a administració ens hem trobat que s’havien de fer al·legacions perquè hi havia errades.

És una prioritat que s’ha d’arreglar, però no tinc clar que s’hagi de fer aquesta canalització. La Generalitat ha pensat una obra per salvar rierades en un retorn d’uns 500 anys amb molta fondària. El problema del rial és que té una desembocadura molt estreta i per sobre tenim la carretera i la via del tren. Ens fa por cobrir-ho amb un caixó massa estret de dos metres que passa a ser de metre i mig. A més, tenim els veïns molt a prop. Encara que la Generalitat ens digui que no s’ha de patir pels habitatges, no ho acabem de veure clar.

Estem parlant de modificar el projecte per fer un caixó més petit. S’hauria de mirar de fer algun sorral més a la part alta, que s’ha vist que funcionen, perquè s’hi acumuli allà la sorra i no taponi el pas de l’aigua a la part baixa. L’Agència Catalana de l’Aigua [ACA] va veure que teníem raó amb les al·legacions que vam fer des de l’Ajuntament i n’estem parlant.

Tenim 19 milions d’euros. Quan vaig marxar d’alcalde, ja hi havia uns 9 milions d’euros de romanent. D’una banda, es subvencions per fer la biblioteca a les Clarisses no van arribar fins a l’últim moment i s’havia fet poca inversió pensant en aquesta obra. Som molt rics, però fa anys que parlem de la pista d’atletisme, dels pisos socials, de refer carrers i d’ampliar el Teatre Principal. Només amb les Clarisses, però, trenquem amb l’equilibri financer que ens fixa la llei LRSAL i per al que no acabem aquest 2024 no podrem gastar del romanent fins al 2027.

El nostre gran projecte és acabar els pisos socials perquè es van donar a unes fundacions, però poc abans de les eleccions van dir a l’Ajuntament que necessitaven entre mig milió i un milió d’euros perquè s’havia encarit l’obra. També s’han comprat per 302.000 euros els terrenys del costat del Cassà on volem fer un camp de futbol 7 i dues piscines cobertes.

Hem negociat la compra per 1,2 milions i estem acabant de veure el pla d’usos que tindria la finca per decidir si es compra o no. Serà en breu, perquè ens interessa posar-hi el CDIAP, que dona servei a més de 400 infants de l’Alt Maresme, i altres entitats, com ara la Creu Roja, l’agrupament escolta i el centre Tallaferro, i fer-hi un lloc de magatzem per als gegants.

A hores d’ara, s’hauria de veure com s’aixeca l’estructura, i costa de creure. Els tècnics ens diuen que avança, i comptem que l’edifici estigui acabat a temps. Després, pot ser que el trasllat s’allargui, però la previsió és inaugurar d’aquí a un any.

Seria una segona ampliació, perquè el 2001 es van concretar dues fases. La primera la vaig inaugurar com a regidor de Cultura el 2016, i ara faltaria la part de l’entitat. No hi havia acord perquè no es veia clar invertir en un edifici que no és municipal. La solució ha estat crear un dret d’ús que l’entitat ens cedeix durant uns anys. El 19 de juliol, es reuniran i, si donen el vistiplau, modificarem el projecte per adaptar l’espai i guanyar una sala d’actes.

Sí, però amb àrees d’emergència a la part alta. No es pot continuar amb els contenidors oberts. Un any abans de les eleccions, o no s’hi van atrevir, o no hi havia consens per desplegar el porta a porta. Hem rescindit el contracte a l’empresa i el vam treure a licitació, però va quedar desert. S’ha fet un contracte pont per fer una nova licitació abans de final d’any. A l’Arenys Nou, on hi ha 4.000 veïns amb pisos, tindran els bujols a la porta de casa, però decidirem quants cops podran obrir les àrees d’emergència. Sabem que pot portar problemes, però hi estem obligats. És important que es deixin els bujols, perquè les bosses són un reclam per les rates.

Hi havia un consens a la comarca, però alguns alcaldes s’hi van oposar i es va paralitzar. Ara, amb aquests espigons submergits es pot retenir la sorra. Hi estem oberts, perquè volem recuperar un mínim de sorra per tenir el camí cap a Caldetes. Es va demanar a Ports si podia treure sorra de la bocana, però no n’hi havia. Per tant, és damunt la taula.

Som l’únic poble sense un passeig urbà, i la pacificació millorarà la zona de pas. Les rotondes resolen l’accés a les urbanitzacions del Portimar, les Canalies i l’Estrella, que han d’anar fins a Canet per arribar a casa. Volem implantar el bus a demanada, perquè tenim urbanitzacions molt allunyades. De la variant tenim una nova proposta per no trinxar tant el pagès i fer un nou traçat més cap a Valldegata Ponent.

Ha de ser una realitat abans de final d’any. Volem seguir el projecte del mandat anterior amb uns canvis i destinar-hi uns 700.000 euros. Serà un punt gastronòmic, amb cafeteries i a un primer pis, amb la regidoria de Promoció Econòmica i l’oferta de cursos.

No s’hi cap, i volem que sigui un segon ajuntament, on posar les regidories d’Educació i Joventut i deixar el Calisay per a Cultura, la ràdio i el gran centre per la gent gran.

Crec que tenim bona relació amb tothom de l’oposició i cada dia els dic que entri qui vulgui a governar, perquè aquí hi ha feina per a tothom.