La justícia europea defensa que les accions col·lectives són una eina vàlida per reclamar als bancs per les clàusules abusives. En una sentència publicada aquest dijous, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avala la macrodemanda presentada per l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae), en nom de 820 afectats per les clàusules terra contra un centenar d’entitats financeres.

“Cap disposició de la directiva europea indica que el control judicial de transparència quedi exclòs en el marc d’una acció col·lectiva”, assenyala el tribunal de la UE. “Aquest control simplement s’ha d’adaptar a les particularitats de les accions col·lectives i concentrar-se en les pràctiques contractuals i precontractuals estàndard del professional tenint en compte la figura del consumidor mitjà”, afegeix el tribunal amb seu a Luxemburg.

El pronunciament del TJUE respon a les preguntes del Tribunal Suprem espanyol en el marc d’un recurs de la banca contra la demanda que van plantejar el 2010 Adicae. L’alt tribunal espanyol, segons explica l’agència Efe, va enviar dues qüestions prejudicials al tribunal europeu abans de pronunciar-se sobre el recurs contra les sentències que obligaven als més de cent bancs demandats a tornar el que havien cobrat de més als seus clients.

El Suprem dubtava de si un procediment col·lectiu permetria fer un control de transparència de les clàusules sòl adequat, tenint en compte l’elevat nombre de consumidors i entitats afectades. Les anomenades clàusules terra fixaven un límit mínim en els tipus d’interès que els hipotecats havien de pagar a la seva entitat, la qual cosa a la pràctica els va impedir beneficiar-se de la caiguda de l’Euríbor, índex de referència per a la majoria dels hipotecats a l’Estat espanyol.

El Suprem va declarar abusives aquestes clàusules el 2013, però va limitar a aquest any la retroactivitat màxima de les devolucions als clients. Tres anys després, el 2016, va corregir l’alt tribunal espanyol i va eliminar aquest límit temporal i va obligar el sector financer a tornar tots els diners que havien cobrat de més. Després d’aquesta sentència, la pugna va tornar als tribunals espanyols on l’Audiència de Madrid va dictar el 2018 una sentència a favor dels consumidors reconeixent el seu dret a ser compensats des de la firma del contracte. Aquest pronunciament va ser recorregut per les entitats davant el Suprem, el qual va preguntar al TJUE pels dubtes que li plantejava l’adequació d’una demanda col·lectiva en aquest tema. I sobre això, el tribunal amb seu a Luxemburg argumenta que la demanda col·lectiva –i, per tant, contra diversos professionals– per les clàusules terra no hauria de comportar dificultats organitzatives, ja que l’acció es dirigeix “contra professionals del mateix sector econòmic”.

Alhora, el TJUE assenyala que les diferents clàusules sòl en qüestió “semblen similars”, tot i que defensa una comprovació prèvia per part de les autoritats nacionals. “El sol fet que els contractes s’hagin signat en moments diferents o sota règims normatius diferents no permet excloure aquesta similitud”, remarca la resolució judicial europea.