En la seva primera roda de premsa després de ser nomenat primer ministre, dissabte, a Sir Keir Starmer li van preguntar quan es començaria a notar la millora econòmica en el dia a dia de la gent. Aquesta va ser una promesa electoral i una de les raons per les quals va ser elegit. “Espero que abaixin els preus dels supermercats i de les coses bàsiques”, diu el Winston, un home de 55 anys que viu a Luton, votant laborista de tota la vida. “No puc dir si serà d’aquí a uns mesos o anys, però per a això ens va votar la gent i això és el que farem”, va respondre Starmer en la roda de premsa de Downing Street.

El programa electoral laborista prioritza el creixement econòmic i aquest serà el termòmetre dels britànics, veure que les seves vides milloren. Starmer ha promès un control estricte de la despesa pública per mantenir baixa la inflació i els tipus d’interès. Ha dit que no apujarà els impostos i que finançarà els serveis públics recaptant 8.200 euros de l’evasió fiscal, però hi ha dubtes que sigui capaç de fer-ho.

“Fa vint anys als hospitals t’atenien de seguida, recordo que al cap de dues o tres hores t’havien atès –explica el Winston–. Però fa quatre anys, la meva mare va caure per l’escala, vam trucar a una ambulància i, com que no venia, la vaig portar a l’hospital jo amb el cotxe. Els de l’ambulància van trucar tres dies més tard per preguntar si encara feia falta l’ambulància. Imagina’t si l’hagués esperat...” El Winston explica que una altra de les expectatives és que tornin a reduir les llistes d’espera als hospitals. Diu que té la sensació que l’empitjorament dels serveis públics només té lloc sota els conservadors. “Ja va passar en l’època de Thatcher i Major”, diu.

En la roda de premsa, Starmer va qualificar de sistema “trencat” pels conservadors el Servei Nacional de Salut (NHS) i va dir que la prioritat és que torni a funcionar. Bona part dels serveis estan semiprivatitzats o són subcontractats. Vol modernitzar l’NHS, reclutar 10.000 infermeres (la majoria van marxar després del Brexit) i reduir les llistes d’espera (que arriben a ser de 24 hores a les urgències), i proporcionar 40.000 cites més cada setmana. “Ara mateix és gairebé impossible aconseguir una cita mèdica”, lamenta Winston. No serà gens fàcil. Starmer ha encarregat una revisió de l’NHS. També del sistema penitenciari, perquè no hi ha espai. El nou secretari d’Estat de presons, James Timson, ha afirmat que només una tercera part dels presos haurien d’estar internats i que els tories senten una “atracció pel càstig”. Starmer, exfiscal general de l’Estat, promet un sistema de presons i de sanitat més eficients.

Una de les respostes de Starmer a la insistència dels periodistes per saber quan es podrien començar a notar els canvis, va ser que ja s’havien començat a produir perquè ara “és el país, primer i el partit, després”, en referència als conservadors, que van anteposar el partit quan van abraçar la idea del referèndum per evitar perdre votants en mans dels europeistes de Farage des del 2014. “Ja hem tingut prou carisma en aquest país”, diu el Michael, de 40 anys, votant conservador moderat que aquest cop ha decidit votar laborista. Starmer arriba al poder amb només un 31% de popularitat (contra el 93% de Blair el 1997), i sabent que el 80% de la població no el va votar (només el 34% del 60% que va votar), tot i l’extraordinària majoria al Parlament. “Ja hem tingut prou líders carismàtics en el passat [en referència, sobretot, a Johnson]”, assegura Michael. El que necessitem ara és un bon gestor, algú gris que aporti sentit comú, que faci la seva feina i millori la nostra vida. Espero que Starmer millori la meva vida”.

Starmer sap que el valoraran “per fets i no paraules”, com va confessar. A més del creixement i la millora de la sanitat, s’ha compromès a crear un organisme per invertir en energies renovables i garantir la transició energètica i aconseguir reduir les factures de gas i llum. Confirma la revocació del pla tory per deportar immigrants en estatus il·legal a Ruanda i, al seu lloc, crearà una força a la frontera per combatre les màfies que cooperarà a nivell internacional. També renacionalitzarà les companyies de ferrocarrils i d’aigua, privatitzades per Thatcher i en mans de capital estranger, sense inversió en infraestructures en dècades, provocant així puja dels preus per als ciutadans i dividends multimilionaris als accionistes. Amb tot això espera millorar la vida de la gent.