La mateixa nit electoral ja vaig dir que l’alegria era molt efímera i que no seria un camí fàcil pel fet que Junts i Futur per Puigcerdà sumaven per si sols, i en la primera reunió amb uns i altres per intentar negociar ja vam veure que eren molt durs amb nosaltres i molt afins entre ells. I el temps ens ha acabat donant la raó. Inclús gent afí dels dos grups ens han corroborat que aquest pacte ja estava fet d’abans i que simpatitzants o militants no n’eren conscients. El pacte entre els dos caps estava fet inclús d’esquena a les seves bases.

Exacte, no oblidem que tots surten del mateix lloc, encara que no formen part del grup de CiU, excepte el cap de Futur, Francesc Armengol. Ara, s’ha de veure què passarà.

Per les guerres que estem vivint aquests dies.

En tots els escenaris. Guerres a l’equip de govern amb les discrepàncies que hi pugui haver amb certes irregularitats pel tracte de favor en determinats expedients del cap de Futur. Entre els membres dels dos equips de govern, hi ha gent que vol que les coses es facin bé i d’altres miren cap a una altra banda. Aquestes friccions hi són, estan damunt la taula i inclús la gent del carrer ho veu.

No, no. No m’atreveixo a ser molt agosarat, però això hi és i és una realitat que vivim cada dia. No sé com acabarà. En el dia d’avui, amb la guerra que tenim amb el tema de l’Armengol, veus que hi ha una part del govern que mira cap a una altra banda; a altres els dol aquesta situació i les mateixes resolucions que surten de l’Ajuntament no les apliquen com a tal. No sé quin dels dos sectors, internament, tindrà més força.

Dels que afecten negocis del senyor Armengol. És un expedient que cueja des de fa molts anys; per una banda, la guerra que té amb el centre comercial amb benzinera que s’havia de fer, i per l’altra, les accions que ha fet al seu propi establiment d’ampliacions sense tenir els expedients com tocava. Des de l’Ajuntament se li ha reiterat moltes vegades que havia d’aturar l’activitat i no continuar les obres, i ha tirat pel dret. Vam detectar aquesta irregularitat fa un parell d’anys i, a hores d’ara, encara no s’ha actuat amb la contundència que caldria. Vull dir, però, que els problemes del poble són molts d’altres.

No sé si el destruirà o no, però, realment, hi ha una patata calenta molt important. Si tu no tens la casa endreçada, ens costa d’entendre que puguis fer complir la legalitat al veí del costat. Que aquesta persona pugui ser alcalde de la vila, fruit del pacte amb Junts, a nosaltres no ens sobta, sinó que ens indigna.

Doncs no. Cada vegada ens lliguen molt més i ens limiten el grau de participació. Sempre ens hem ofert per col·laborar en el que fes falta. Mai, però, no ens han demanat res, i ens han anat tancant cada vegada més les vies d’accés a la informació. Per altra banda, no es deixen ajudar. Quan veiem que l’actualitat els passa per sobre, en comptes de demanar-nos ajuda, prefereixen continuar amb aquesta inacció i incapacitat de gestionar.

Hi ha molta gent pendent d’això i cap a on acabarà caient, però evidentment no és el nostre focus de treball. És el més sorollós, però la nostra bandera és l’accés a l’habitatge, un camp en el qual l’equip de govern encara no ha fet res; l’eficiència energètica, sobretot als edificis i dependències municipals, on tampoc no s’ha fet res, i la neteja i l’estat de la vila, que fa molts anys que no s’hi actua. Els veïns han de sentir orgull de caminar per les places i carrers, i des de fa molts anys Puigcerdà ha tingut un desgast i una falta d’inversió molt forta que fa que l’estat del municipi sigui el que és.

La recollida d’escombraries és un tema lligat a la neteja i que encara tenim penjat. Trenquem una llança a favor de la regidora de Medi Ambient, però fins avui no s’havia fet res. El que es va deixar preparat per a la nova concessió s’ha hagut de refer. Hi hem perdut temps i molts recursos públics.

Al ser una població i una comarca on hi ha molta segona residència i turisme, hi ha molt d’habitatge, però no en el parc de lloguer, i tampoc no hi ha iniciatives públiques en aquest sentit. Hi ha poc lloguer i una grandíssima demanda, i això fa que els preus siguin els que són. A més, tenim un públic d’un poder adquisitiu mitjà alt i això fa pujar els preus i impossibilita que els que vivim aquí, que tenim unes condicions laborals bastant precàries en moltes ocasions, puguem accedir a un habitatge digne i a preu raonable.

Vaig començar a l’última campanya d’en Joan Planella, que, per a mi, és un referent. Quan hi va haver el trencament d’en Carretero amb ERC per crear Reagrupament, va costar refer el partit, però a les dues últimes eleccions hem registrat una tendència a l’alça.