Fins ara, moltes empreses ja tenien processos automatitzats, de tasques repetitives, però, amb la irrupció de la IA generativa, el perill és que es puguin substituir tasques humanes en què es requeria més elaboració, el treball de qualitat amb dades i xifres, o el processament de textos i imatges, tasques fins ara associades a professionals, managers o enginyers. La IA ara afecta tasques de més nivell de coneixement, substitueix funcions cognitives humanes.

Hi haurà pèrdua de llocs de treball fàcilment substituïbles, com ara serveis d’atenció telefònica al client, però, en canvi, hi haurà una forta demanda d’especialistes d’anàlisi de dades i enginyeries de la robòtica. Els empresaris ja es troben que hi ha falta d’especialistes en aquest tipus de feines. En canvi, poden patir tasques d’entrada de dades, secretariat executiu i administratiu, i empleats de comptabilitat, tenidoria de llibres i nòmines.

Hi haurà desequilibri, desigualtat, ja que hi haurà tasques que no seran assimilables per tothom. Determinats llocs de treball necessitaran professionals d’un elevat nivell cognitiu, de l’àmbit científic i tècnic. Molts es podran reciclar, però d’altres no podran.

L’empresa gran és qui implementa primer la IA perquè és la que pot pagar una solució a mida, i poden parlar de tu a tu amb les empreses desenvolupadores. Efectivament, empreses de sectors com les telecomunicacions o de l’entorn digital faran fora molta gent, i el mercat no podrà absorbir tots aquests aturats.

Hi haurà persones que processen dades que amb la IA el que faran és aprendre noves eines, suportades en IA. Això es notarà en el desenvolupament del big data i el blockchain, però també en camps com l’agricultura, en què la IA pot controlar la maquinària per irrigar o fumigar.

Ho veurem d’aquí a cinc anys. Penseu que des de la sortida de ChatGPT, el 2022, fins ara, s’han esdevingut coses increïbles, com ara produccions audiovisuals que semblen creades per un equip de rodatge complet.

Moltes organitzacions supranacionals ja estan parlant de donar una renda bàsica als ciutadans que en puguin quedar exclosos, tot fent pagar una cotització social a les empreses que facin servir robots equipats amb IA, per tal de compensar.

Paradoxalment, les tecnologies que s’apleguen en la IA ens fan repensar què és un humà, com ens diferenciem de la màquina. Això fa que les empreses, com més va, més valor donin a allò que només pot fer una persona: capacitats com el pensament crític, creatiu i analític; habilitats de comunicació o de gestió de grups, i la resiliència i l’empatia. Tot allò que comprèn les competències genèriques, o soft skills, que inclouen la capacitat d’ensenyar i fer tasques de mentorial. A més a més, és clar, caldrà posseir una adequada alfabetització digital.

Tenim l’obligació de regular i preveure els efectes de la IA, com està fent la UE. Els codis humans poden ser una solució per tenir sota control la IA, però això ha d’anar lligat a l’alfabetització en IA, per saber quins riscos implica i quins drets cal preservar. Cal que els governs i els organismes multilaterals sotmetin els gegants tecnològics perquè la IA no sigui només cosa d’uns quants players, que en qualsevol moment poden incórrer en faltes legals o morals.

A més a més de crear titulacions per a nous llocs de treball vinculats amb aquestes noves disciplines, en general caldrà alfabetitzar en IA i TIC els estudiants, donar-los competències amb les quals podran arribar al mercat. En aquest punt, les institucions d’educació superior hauran d’actuar de protectors dels ciutadans, és a dir, procurar reduir qualsevol situació de desigualtat, tot donant suport al reciclatge. Tindran dos reptes importants: una formació ràpida i de qualitat per fer front a les exigències del mercat laboral i una oferta d’aprenentatge que permeti als professionals actualitzar les seves habilitats.

Jo crec que anem cap a la creació de símils de nosaltres, els humans. Des de la robòtica generativa, conjuminada amb la robòtica, s’arribaran a aconseguir els replicants de la pel·lícula Blade runner. Crearem rèpliques humanes per atendre les necessitats que la societat ha creat. Les empreses s’adreçaran als ciutadans, a humans que necessiten que se’n tingui cura o simplement se senten sols. Fins ara vèiem robots d’una sola funció, un braç robòtic d’una cadena de muntatge, però amb el temps veurem moltes més interaccions mecàniques.