Sempre havia pensat que el PSC era una força progressista, però queda clar que en realitat buscava altres coses. Si es mira la constitució del cartipàs, es pot veure com en realitat el que hi ha hagut és un repartiment del pastís sense seguir cap criteri de coherència.

Nosaltres sempre hem dit que tenim un projecte clar i sabem cap a on ha d’anar el Vendrell. Llavors hem arribat a un acord respecte a la gestió de l’empresa municipal de comunicació, de la ràdio i la televisió, perquè era urgent i necessari. En el tema de l’aigua en realitat no hi ha un acord. El govern va decidir que els representants de l’Ajuntament a l’empresa municipal serien els membres del govern i un representant de l’oposició. Però en aquest àmbit hi ha molts aspectes pendents. Estem perdent aproximadament un 40% de l’aigua que comprem abans d’arribar a les aixetes de les cases, dels comerços i de les empreses, i això implica un malbaratament d’aigua. Cal afrontar-ho i gestionar-ho.

Tots tenen a veure amb la situació de deteriorament que vivim en general: amb la situació del comerç de proximitat del nostre municipi, amb la tensió de la convivència pel que fa a problemes de seguretat, la necessitat de manteniment dels espais públics i dels carrers, la neteja viària i la recollida de les escombraries, entre molts altres.

El model actual és de gestió indirecta. Es prioritza més el benefici econòmic abans que el bon servei. A més, això obliga a tenir estructures paral·leles dins de l’administració per controlar que aquestes empreses fan el que han de fer.

Sí, tots els municipis de la dimensió del Vendrell estan obligats a tenir un pla de seguretat local, per establir les línies mestres de com ha de gestionar les accions relacionades amb la seguretat i la convivència. I no ho tenim. Sí que hem vist que s’han adoptat mesures, però falta un disseny d’una política clara i coherent en matèria de seguretat. La ràtio d’agents per habitant al Vendrell és una de les més altes de Catalunya. I, per tant, no és només una qüestió de tenir molta policia, sinó de tenir una política de seguretat i actuacions que permetin millorar la seguretat.

Quan el govern municipal fa coses que són les que defensem, ens hi trobaran. Això n’és un exemple. El problema de l’habitatge al Vendrell és angoixant i no ens podem permetre, a més, tenir problemes per ocupacions il·legals.

Per això el primer que s’ha de fer és planificar per veure quines són les necessitats. No es pot improvisar. Per això demanem un pla d’acció municipal, el PAM, que serveixi per dissenyar totes les actuacions que cal portar a terme. Després hem d’anar canviant les partides pressupostàries perquè no hi ha hagut planificació.

Primer es decideix destinar molts diners a la futura construcció del parc del Botafoc, quan se sabia que aquest primer any no es podria fer, i ja la primera modificació que s’ha fet del pressupost ha hagut de treure una part de la partida que hi havia per al parc del Botafoc. Això evidencia una falta de planificació. Cal fer inversions estratègiques, com les de les plaques fotovoltaiques, o això que deia de l’aigua. És automàticament invertir per reduir factura i per alliberar recursos públics, per alliberar diners. Però cal tenir un pla global per anar marcant el ritme.

La nostra és una situació d’un ajuntament que actualment està molt endeutat, i es continua endeutant, però, això sí, tenim una política comunicativa a través de la qual es va bombardejant contínuament amb grans notícies. Han prioritzat la publicitat per sobre de l’efectivitat.