Un alt representant de Hamàs ha informat aquest diumenge de la decisió del moviment islamista de suspendre les negociacions per a un alto el foc a la Franja de Gaza, segons informa el diari francès Le Monde que cita l’agència Afp. Ha justificat la decisió per la “falta de seriositat” i les “massacres israelianes contra civils desarmats”. “El cap de l’oficina política de Hamàs, Ismail Haniyeh, ha informat durant una sèrie de trucades als mediadors i participants regionals” de la decisió, ha afegit.

L’anunci arriba l’endemà de l’atac de l’exèrcit israelià contra el camp de desplaçats d’Al-Mawasi, al sud de l’enclavament palestí, que va deixar més de noranta morts i 300 ferits, i de la mort de vint persones més en un altre bombardeig contra el camp d’Al-Shati, al nord, segons el Ministeri de Sanitat de la Franja, en mans de Hamàs.

L’exèrcit israelià va indicar que l’objectiu del primer atac eren dos alts comandaments de Hamás, Mohammed Deif, comandant de les Brigades Al-Qassam, el braç armat de Hamàs, i considerat el número dos de l’organització islamista a la Franja, i Rafa Salama, comandant de la Brigada Khan Yunis, considerats com els arquitectes dels atacs del 7 d’octubre passat al sud d’Israel.

En relació amb la situació de Mohammed Deig, un alt responsable de Hamás ha informat que està viu a l’agència Afp. “Està bé i supervisa les operacions de les brigades Al-Qassam i de la resistència”, ha dit aquest altre responsable de Hamàs sota condició d’anonimat.

La guerra entre Israel i Hamàs a la Franja de Gaza es va desencadenar el 7 d’octubre passat, quan milicians palestins van matar a 1.195 persones i en van segrestar unes 250 més en un atac múltiple contra el sud d’Israel, segons dades oficials israelianes. L’exèrcit israelià calcula que 116 persones continuen captives i algunes d’elles haurien mort.

En resposta a l’atac paletí, l’exèrcit israelià va llançar una campanya contra la Franja, que ja ha causat més de 38.440 morts, la majoria dones i infants, segons dades publicades per les autoritats sanitàries gazianes i recollides per l’agència Efe.

L’ataca israelià de dissabte contra els camps de desplaçats va ser una galleda d’aigua freda sobre les esperances d’un acord que posés fi a les hostilitats després de la nova oportunitat oberta amb la proposta impulsada pels Estats Units a final del mes de maig passat. Semblava que l’acord era més a prop de maig, però amb els atacs de dissabte i la posterior retirada de Hamàs de les negociacions torna a allunyar-se la possibilitat d’una treva a mitjà termini. Mentrestant, però la pressió social sobre el govern israelià perquè busqui un acord amb Hamàs que torni els ostatges a casa continua augmentant amb multitudinàries protestes pels carrers de tot el país.