Política

política

La consellera Natàlia Mas predica a Madrid que el finançament singular no perjudica ningú

Catalunya escolta al Consell de Política Fiscal un clam en contra del model particular liderat pel conseller aragonès que va aplicar l’article 155 el 2017

Castella-La Manxa qüestiona la legitimitat de la consellera republicana pel fet d’estar en funcions

“Si venen els catalans és que s’han adonat que és aquí on se’n parla. Però és egoista i busca la clau de la caixa per trossejar la riquesa”, etziba el socialista Juan Alfonso Ruiz en nom de Page

La con­se­llera d’Eco­no­mia i Hisenda, Natàlia Mas, ha por­tat a Madrid la prèdica sobre el model de finançament sin­gu­lar i ho fa al Con­sell de Política Fis­cal i Finan­cera, l’òrgan que aplega el Minis­teri d’Hisenda amb els titu­lars autonòmics del ram i que dibuixa l’horitzó pres­su­pos­tari i del dèficit. “Venim de mesos d’expli­car arreu de Cata­lu­nya la pro­posta de finançament sin­gu­lar, basada en la res­pon­sa­bi­li­tat fis­cal i en la recap­tació. I ho volem expli­car bé avui: és una pro­posta que no causa cap per­ju­dici a cap altre ter­ri­tori. Es pot mate­ri­a­lit­zar perquè l’Estat en els últims deu anys ha incre­men­tat de forma subs­tan­cial els seus ingres­sos men­tre que el con­junt de les comu­ni­tats ho hem fet en molta menor mesura, en els últims deu anys l’estat ho ha fet un 90% i les comu­ni­tats, un 40%, S’ha de ree­qui­li­brar aquesta pro­porció d’ingres­sos de cada nivell d’admi­nis­tració i amb aquest ree­qui­li­bri es plan­teja l’ope­ra­ti­vi­tat d’aquest model que no va en con­tra de ningú ni per­ju­dica ningú”, ha defen­sat Mas a l’entrada del Minis­teri d’Hisenda. “Que Cata­lu­nya pugui reduir el dèficit fis­cal i fer un guany de sobi­ra­nia amb aquests tri­buts”, ha reblat.

Si bé el finançament sin­gu­lar com a tal no figura enlloc a la con­vo­catòria d’avui, en l’ordre del dia s’hi ha inclòs com a últim punt –i moment previ als precs i pre­gun­tes– que la vice­pre­si­denta pri­mera i minis­tra d’Hisenda, María Jesús Mon­tero, ofe­reixi “infor­mació sobre la postura del govern d’Espa­nya pel que fa al finançament autonòmic”. Les comu­ni­tats del PP –i Cas­te­lla La Manxa, en mans del PSOE– són un clam en con­tra de tota bila­te­ra­li­tat i hi acu­dei­xen amb l’afany de forçar la vice­pre­si­denta Mon­tero a com­pro­me­tre’s que el nou finançament català surti d’una nego­ci­ació mul­ti­la­te­ral a quinze –Euskadi i Navarra seuen a part– en el si del Con­sell de Política Fis­cal i Finan­cera. Entre els ari­ets que com­ba­ten el finançament català hi ha des de la con­se­llera madri­le­nya Rocío Albert López-Ibor fins al con­se­ller ara­gonès Roberto Bermúdez de Cas­tro, un vell cone­gut de la Gene­ra­li­tat perquè va ser l’artífex de l’apli­cació de l’arti­cle 155 com a secre­tari d’estat d’Admi­nis­tració Ter­ri­to­rial entre 2016 i el 2018 i mà dreta de Soraya Sáenz de San­ta­maría al govern de Mari­ano Rajoy. Es dona la cir­cumstància que Bermúdez es vanta que va ser pre­ci­sa­ment la seva experiència en la sus­pensió de l’auto­no­mia cata­lana com a ges­tor de la Gene­ra­li­tat inter­vin­guda el que li va ense­nyar que “Cata­lu­nya no està infra­fi­nançada”. “Vam apli­car el 155 durant 200 dies i puc dir que, si hi ha una comu­ni­tat ben finançada, aquesta és Cata­lu­nya”, sen­ten­cia l’actual con­se­ller d’Hisenda en el govern del popu­lar Jorge Azcón. Aragó, això sí, és una de les comu­ni­tats que ja amb l’actual model es queda per sobre de la mit­jana.

Cadu­cat des del 2014

La base del finançament de l’estat autonòmic és la llei orgànica (LOFCA) apro­vada el 1980 i que ha estat refor­mada tres vega­des (2001, 2009 i 2015) en democràcia) i el model actual vigent des del 2009 –pac­tat per Antoni Cas­tells pri­mer amb Pedro Sol­bes i més tard amb la seva suc­ces­sora, Elena Sal­gado, tres anys després de l’Esta­tut– està cadu­cat des del 2014, quan Mari­ano Rajoy –amb majo­ria abso­luta i la pràctica tota­li­tat de les comu­ni­tats en mans del PP– va esgri­mir les estre­tors de la crisi econòmica per no com­plir amb la seva obli­gació. “Cata­lu­nya fa 40 anys que forma part de la mul­ti­la­te­ra­li­tat, s’ha impli­cat en les sis nego­ci­a­ci­ons de model de finançament que hi ha hagut i el resul­tat sem­pre ha estat nega­tiu per a Cata­lu­nya i per al con­junt. És un model opac, arbi­trari i injust”, ha denun­ciat la con­se­llera cata­lana. Mas aporta la seva experiència dels seus deu anys de vida a Ale­ma­nya per recor­dar als seus homòlegs que un estat com Hesse recapta els impos­tos que genera al seu ter­ri­tori.

Dubta de la legi­ti­mi­tat

El con­se­ller de Cas­te­lla-la Manxa, Juan Alfonso Ruiz, ha agraït que no cal­gui arri­bar al torn de precs i pre­gun­tes per abor­dar el finançament i ha posat en qüestió la legi­ti­mi­tat de Natàlia Mas de pro­po­sar res. “Venen els cata­lans, així que s’han ado­nat que és aquí on s’ha de par­lar de finançament autonòmic. És cert, però, que sem­bla ser que qui ve a expli­car la seva pro­po­sat de finançament sin­gu­lar per a Cata­lu­nya és una con­se­llera en fun­ci­ons, no sé jo si té la legi­ti­mi­tat sufi­ci­ent per par­lar de temes tan impor­tants en repre­sen­tació de Cata­lu­nya...”, ha gosat dir el con­se­ller d’Hisenda del govern soci­a­lista pre­si­dit per Emi­li­ano García-Page. “El que es pro­posa per a Cata­lu­nya és un xan­tatge per a la gover­na­bi­li­tat de Cata­lu­nya i d’Espa­nya i, per des­comp­tat, com a xan­tatge que és un model injust, ego­ista que només busca pri­vi­le­gis i fer-se amb la clau de la caixa comuna de tots els espa­nyols per tros­se­jar la riquesa del país”, ha reblat.

El Minis­teri d’Hisenda es reu­neix avui amb les conu­ni­tats en el si del Con­sell de Política Fis­cal i Finan­cera (CPFF) per fixar el camí del dèficit en el qual poden incórrer els ter­ri­to­ris el pro­per curs i que serà la base per a l’ela­bo­ració dels pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat. Les xifres que aprovi avui Hisenda seran també la guia sobre la que ela­bo­rarà els pres­su­pos­tos del 2025 –actu­al­ment l’estat fun­ci­ona amb els comp­tes pror­ro­gats– a l’hora de fixar el límit de des­pesa per a l’Estat i l’iti­ne­rari de dèficit a tres anys, un camí que demà serà apro­vat al Con­sell de Minis­tres i que serà traçat sobre un nou qua­dre macro­e­conòmic que millo­rarà la pre­visió de crei­xe­ment.

Entre­gues muni­ci­pals

Ja a porta tan­cada, la vice­pre­si­denta María Jesús Mon­tero ha comu­ni­cat que les enti­tats locals rebran el 2025 unes entre­gues a compte rècord de 26.983 mili­ons, un 13% més que el 204. El camí de l’esta­bi­li­tat, a més, es fle­xi­bi­litza per a ens locals perquè fins ara tenien assig­nat un superàvit del 0,1% el 2025 i del 0,2% el 2026, però amb el nou iti­ne­rari de dèficit 2025-2027 és d’equi­li­bri pres­su­pos­tari, amb la qual cosa gua­nyen una dècima d’oxi­gen. La pre­visió és que la reunió del Con­sell de Política Fis­cal acabi a les qua­tre de la tarda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.