Sense sorpreses en el primer ple del Parlament Europeu. Els eurodiputats electes al juny van seure ahir per primer cop a l’hemicicle d’Estrasburg en una sessió que marca l’inici de la nova legislatura, i la primera decisió de la cambra va ser reelegir la maltesa Roberta Metsola com a presidenta de la cambra comunitària per als pròxims dos anys i mig. Tal com s’esperava, els eurodiputats van donar suport majoritari a Metsola, que ocupa la presidència des del gener del 2022. La maltesa va obtenir 562 vots a favor d’un total de 623 emesos.

A la pràctica, Metsola no tenia rival. El grup de l’Esquerra havia presentat l’exministra d’Igualtat espanyola Irene Montero com a candidata a presidir el Parlament Europeu, però es tractava d’un gest simbòlic perquè no tenia cap possibilitat davant d’una candidatura de Metsola que tenia els suports assegurats fruit dels pactes tancats al juny entre els populars, socialdemòcrates i liberals per repartir-se els alts càrrecs a les institucions de la Unió Europea (UE). En el pacte ja es va acordar dividir en dos la presidència de la cambra i la segona meitat de la legislatura estarà en mans dels socialdemòcrates.

La nova cambra s’ha constituït amb l’absència de l’eurodiputat electe de Junts Toni Comín, després que el Parlament Europeu hagi deixat, de moment, vacant el seu escó per no haver jurat la Constitució. Comín havia demanat a la justícia europea mesures cautelaríssimes perquè se’l reconegués com a eurodiputat i poder assistir al primer ple, però finalment va veure la sessió des de la tribuna de convidats.

El pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea no ha arribat abans de la sessió de constitució, i Comín, com ja va passar el 2019, no ha pogut veure la sessió des de l’escó. Des de la tribuna de convidats, l’eurodiputat electe de Junts va aprofitar per criticar Metsola. “Apel·la una i altra vegada a conceptes com democràcia i l’estat de dret, que en boca seva avui només poden sonar a paraules buides”, va dir en referència al discurs que la maltesa va fer com a candidata a la reelecció.

El Parlament Europeu que va néixer ahir és el més fragmentat fins ara i més conservador que en l’última legislatura. Les eleccions del juny van deixar un hemicicle en què més de la meitat dels 720 eurodiputats electes van des del centredreta fins a l’extrema dreta. Fruit de les negociacions entre els eurodiputats les darreres setmanes, la cambra s’ha constituït amb vuit grups polítics, un més que en la passada legislatura.

La gran novetat és que la cambra inicia la legislatura amb un grup d’extrema dreta com a tercera força: Patriotes per Europa, liderat per la francesa Reagrupament Nacional i el Fidesz del primer ministre hongarès, Viktor Orbán. Entre els nous grups també hi ha l’Europa de les Nacions Sobiranes, l’altre grup ultra impulsat per Alternativa per a Alemanya. En la nova cambra, més d’una quarta part dels eurodiputats pertanyen a grups d’extrema dreta.

Ha estat precisament la divisió entre els eurodiputats d’extrema dreta –repartits en tres grups– el que ha fet que la nova cambra comenci a caminar més fragmentada que mai. Això pot dificultar els debats, els acords i els equilibris europarlamentaris. La primera força a l’hemicicle, el Partit Popular Europeu, només representa el 26% de la cambra, i la segona força, els socialdemòcrates, es queden per sota del 20%.

Ara per ara, els populars europeus, els socialdemòcrates, els liberals i els ecologistes estan mobilitzats per intentar aplicar un cordó sanitari als grups d’extrema dreta. La intenció és barrar el pas als ultres per evitar que ocupin posicions de responsabilitat al Parlament Europeu. Ara bé, l’augment del nombre d’eurodiputats ultra a la cambra posarà a prova aquesta legislatura els límits del cordó sanitari.

El pròxim moment clau de la sessió plenària arribarà dijous, quan els eurodiputats votaran la nominació de l’actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a la reelecció. L’alemanya espera tenir el suport de la majoria que també l’hi van donar la passada legislatura –populars, socialdemòcrates i liberals–, però és conscient que té menys eurodiputats que li facin costat en aquest moment.

L’alemanya necessita el suport d’almenys 361 eurodiputats per assegurar-se un segon mandat, i no ho tindrà fàcil per sumar-los. Els socialdemòcrates i els liberals ja han presentat a Von der Leyen –de la família dels populars– una llista detallada de mesures que volen que impulsi en la pròxima legislatura per tal de donar-li suport. Ara bé, els vots d’aquests tres grups no són suficients per sumar els vots necessaris. És per això que, probablement, l’alemanya anirà a buscar els Verds.

Amb molta probabilitat, dijous els ulls estaran posats sobre els 53 eurodiputats ecologistes. Si bé és cert que els Verds han criticat la gestió de Von der Leyen al capdavant de l’executiu comunitari, també admeten els progressos en l’agenda verda i podrien condicionar el seu suport a l’impuls de més polítiques ecologistes.

En tot cas, poc més d’un mes després de les eleccions europees, les institucions comunitàries ultimen els seus lideratges per posar la maquinària ja en marxa després de la pausa estival per a una legislatura que es preveu clau per al futur de la Unió Europea.