Aconseguir que l’alumnat jove s’interessi per fets que van succeir fa més de mig segle no és una tasca fàcil. Els docents busquen propostes per fer propers fets històrics com la Guerra Civil Espanyola o la dictadura franquista.

Hi ha centres que no han d’anar gaire lluny per trobar restes de la història, com l’institut Pau Vila de Sabadell. L’edifici escolar es va construir sobre un dels tres refugis antiaeris de la ciutat. Aquesta condició ha estat aprofitada per l’equip docent per parlar de la memòria històrica, els bombardejos de l’aviació italiana i implicar els mateixos alumnes en la investigació històrica del refugi. Fins aquest any 2024 no sabien on eren les entrades del refugi i l’alumnat, juntament amb el professorat, ha profunditzat en l’arxiu històric per trobar fotografies i plànols que indiquessin on es podien trobar. Fins i tot, l’institut va recollir diners per poder obrir el refugi per ells mateixos, sense l’ajuda de cap institució. Malauradament, no van poder aconseguir-ho, però continuen implicats a donar a conèixer aquesta part de la història que està literalment sota els seus peus.

“Els ensenyaments sobre l’exili, la deportació o l’Holocaust han de formar part com a tema explícitament curricular”, assenyalava la subdirectora general d’Ordenació Curricular del Departament d’Educació, Rita Ossó. L’objectiu de la jornada és compartir eines i recursos pedagògics, facilitar sinergies i intercanviar metodologies entre els diversos membres de la comunitat educativa. Al contrari del que pot semblar, la memòria històrica no és un tema exclusiu de les ciències socials. Des del departament s’aposta per fer un ensenyament multidisciplinari. “La tasca d’aquest grup és essencial per preservar la memòria de la lluita per la democràcia i per la llibertat”, va comentar Ossó. “Volem formar alumnes crítics i democràtics, i més ara amb l’augment dels totalitarismes”, hi afegia.

Més enllà de compartir les experiències de diversos centres, l’acte també recollia propostes educatives per a l’any vinent. Dins de la iniciativa Testimonis a l’aula, Salvador Puig Antich s’afegia al currículum. En aquest projecte, els alumnes escolten en primera persona i a través de relats personals alguns dels fets més rellevants de la història contemporània. Fins ara, l’ex pres polític Carles Vallejo o la militant feminista Isabel Alonso eren algunes de les figures escollides. Per al curs 2024/25, la figura de Salvador Puig Antich s’afegeix a la iniciativa Testimonis a l’aula per completar una immersió en la història del jove, convertit avui per a molts en un símbol de l’antifeixisme. Aquest gest s’incorpora a un seguit d’accions del govern de la Generalitat per commemorar els 50 anys de l’execució de Puig Antich.

El director de Memorial Democràtic, Jordi Font i Agulló, remarcava que els testimonis vius d’aquesta època comencen a desaparèixer. Per això, és important “formar els docents perquè siguin capaços de donar context a la història de Catalunya amb una visió plural, ètica i participada”.