Sempre m’ha agradat col·laborar en les problemàtiques del municipi, en coses que com a ciutadà t’agradaria millorar. Posar el teu granet de sorra perquè tothom visqui millor.

Vam decidir presentar-nos tres mesos abans de les eleccions per una qüestió de qualitat democràtica; perquè sempre és bo que hi hagi oposició als pobles. Passades les primeres setmanes de recel mutu, puc dir que hi ha molt bona sintonia amb tot l’equip de govern. És un poble petit, som 2.300 habitants, tots ens coneixem, tenim amistats comunes, independentment del color polític de cadascú. És cert que existeixen rancúnies polítiques d’anys anteriors, però tot això s’està diluint. Perquè tots el que volem és el millor per al poble i per a la seva gent. En relació amb l’equip de govern, estem informats en tot moment tant de les grans decisions com de les problemàtiques. Se’ns demana l’opinió. Ens hem trobat un ajuntament transparent amb facilitats per accedir a tots els documents. Està molt ben gestionat. Evidentment, com a oposició denunciarem qualsevol irregularitat que hi pugui haver i és clar que tenim friccions programàtiques, però amb l’alcaldessa no hi ha cap problema. Si l’equip de govern i l’oposició van a l’una, tot és molt més fàcil.

Per exemple amb l’energia fotovoltaica. Proposàvem mesures per bonificar instal·lacions privades, com ara reduir l’IBI durant cinc anys i fins i tot treure la taxa de llicència d’obres, però l’equip de govern prioritza les comunitats energètiques veïnals. També hi estem d’acord, però una cosa no treu l’altra.

Les comunitats energètiques locals que s’instal·len en equipaments públics, com ara pavellons, permeten als veïns poder-se connectar. Però si hi ha el veí que vol instal·lar fotovoltaiques, que li suposarà una despesa important, facilitem-ho amb les taxes, ajudant-lo, perquè també col·labora amb el medi ambient, que és cosa de tots.

És cert que és un poble singular. Molta gent ens ha dit que som agosarats, perquè ens presentàvem tot i saber que no guanyaríem. És un municipi cent per cent independentista i anem tots a l’una en aquest aspecte ideològic.

En tots els pobles petits es mira de reüll els forasters, la gent nouvinguda. I en el moment de configurar les llistes electorals costa molt i molt trobar gent del poble que es vulgui involucrar. Però hi ha gent de fora que s’instal·la amb ganes d’involucrar-se i treballar. Al poble hi falta una mica de dinamisme, d’alegria, en comparació amb altres poblacions d’altres contrades. La gent de fora aporta moltes idees. Aquesta aportació de la gent de fora és un enriquiment per aquest dinamisme.

Al nucli antic hi ha moltes cases abandonades. El fet de tenir una gran indústria com Hipra fa que molta gent vulgui venir a viure a Amer. I s’han disparat els preus de lloguer. Un dels problemes que tenim enquistats són els pisos Baker, que passen de banc en banc. És complicat.

Quan acaben els estudis, els joves d’Amer marxen. Sí que venen parelles joves amb mainada i s’instal·len i donen una mica de vida al poble. A Amer hi ha molta gent gran.

Com a tècnic forestal volia un poble en què estigués en contacte amb la natura. A Amer tenim el que se’n diuen boscos madurs, que dona singularitat i riquesa. Una bona part del nostre programa electoral, un dels punts forts, era la protecció d’algunes rouredes amb roures centenaris i rodals. Ara que la UE ha aprovat una nova normativa sobre restauració de la natura i han d’arribar subvencions, volem que es compensin econòmicament els drets de tala de les parcel·les. Era un dels deu programes mediambientals més ambiciosos de Catalunya en l’àmbit municipal.

Quan he parlat amb l’alcaldessa, l’he vist molt conscienciada sobre aquestes qüestions. Com a oposició, d’acord amb els veïns, els propietaris forestals, volem presentar una proposta en aquest sentit, per protegir aquests rodals, crec que no hi haurà cap mena d’inconvenient.

Tenim rutes, corriols, excursionistes. Tot està vinculat. Cal conservar el nostre patrimoni forestal.

Ens van arribar queixes del menjador escolar. Quan hi ha el “diuen diuen”, som de comprovar-ho. I en aquest cas, un dels regidors es va presentar per sorpresa a dinar al menjador escolar i sí que va comprovar que era justet en quantitat i qualitat. És un empresari del sector de l’hoteleria i va veure irregularitats a la cuina. Ho vam comunicar a l’alcaldia. I han actuat en conseqüència. Treballem pel bé comú i abans de generar rebombori, com que la resposta de l’alcaldia és molt positiva, actuem en conseqüència. També hi ha queixes pels sorolls provocats per Hipra. Com a oposició hem pres mesures amb audímetres i hem comprovat que hi ha punts en què se sobrepassen els nivells acústics que preveu la normativa municipal sobre sorolls. Estem pendents d’un informe del Consell Comarcal per contrastar-lo amb el nostre. La normativa és per a tothom.