Llibres

Eric del Arco

Aprenent de llibreter a la llibreria Documenta i president del Gremi de Llibreters de Catalunya

“Les llibreries són un dels nostres patrimonis culturals”

La llibreria Documenta farà cinquanta anys el gener vinent i els darrers deu ha estat dirigida per Eric del Arco, aprenent de Cots

Del Arco va assumir responsabilitats en el Gremi de Llibreters de Catalunya des que va començar de llibreter i ara n’és el president

De tant en tant necessito llegir novel·la negra, m’assossega, com la novel·la gràfica
Tenim moltes distribuïdores, això fa que sigui molt difícil portar bé facturació i balanços L’estiu és una època tranquil·la, però les campanyes de Nadal i de Sant Jordi ens donen molta feina

Eric del Arco va néixer a Barcelona el mateix any que la Documenta, el 1975. Canviant l’arco del cognom per una enorme destral, podria ser un cosí de Gimli, un dels guerrers d’El Senyor dels Anells, barrejat amb un germà de Woody Allen. Semblances potser impertinents a banda, aquest enginyer industrial reciclat fa un decenni en “aprenent de llibreter”, com li agrada fer constar, fa dos anys que és el president del Gremi de Llibreters de Catalunya.

Es defineix com a “aprenent de llibreter” per modèstia o perquè sempre som aprenents?
Vaig arribar a la llibreria tot just fa deu anys i vaig tenir clar que la figura del Josep Cots [propietari original de la Documenta] era important. Ja era el meu llibreter de tota la vida. Ell ha continuat actiu tot aquest temps. No tant com al principi, perquè m’ha traslladat tota la responsabilitat que m’havia de traslladar. I encara hi ha moltes coses que vaig aprenent. Estic en contacte amb llibreters i editors i, amb un fons gairebé infinit de llibres, sempre hi ha una referència que no coneixes. Això “d’aprenent de llibreter” és com una declaració de principis, a mi m’agrada.
Josep Cots l’incombustible...
Sí, del 1949! Ell i l’Springsteen, que ahir vaig anar a veure a l’Estadi Olímpic, es mantenen ben actius als 75 anys.
Vostè és enginyer industrial i va exercir-ne... Com va passar a ser llibreter?
D’enginyer només vaig treballar uns sis anys, perquè he treballat en diverses coses, com ara comercial fent exportació, també vaig estar dos anys a Bolívia fent de mestre d’informàtica... Jo no somiava ser llibreter, va ser un canvi imprevist.
Algun cop li he sentit dir que, si ho fas bé i entens com funciona, el de llibreter no és un mal negoci... Ho manté?
Això ho he dit jo? [Riu] Doncs ho mantindré. Quin avantatge té el món del llibre sobre altres sectors? Hi ha unes despeses fixes, com un lloguer i uns sous, però la matèria primera és completament retornable. Si jo hagués de tancar la Documenta per qualsevol motiu, no tindria deutes. Això si ho fas bé i tens controlat què has venut i què no i què tens en dipòsit.
Els darrers anys fa l’efecte que amb les distribuïdores la cosa no va gaire alhora...
Aquí en tenim moltes i tenen maneres de treballar molt diferents. Això fa que sigui molt difícil portar bé facturació i balanços. Tenim 38 o 39 distribuïdores de llibres, a l’Estat espanyol; a França en tenen moltes menys, a Alemanya diuen que només dues, com a Holanda... Aquesta és la part complicada i feixuga de la llibreria.
Ser llibreter vol dir tocar moltes tecles. Amb quina s’ho passa més bé?
A mi m’agrada la diversitat a la feina. Un dia estàs fent comandes, un altre busques un llibre estrany, un altre un client et pregunta una cosa interessant, parles amb els companys... Aquesta diversitat fa la feina molt divertida. També és cert que tenim uns períodes molt bèsties. Ara, a l’estiu, és una època tranquil·la, però hi ha les campanyes de Nadal i de Sant Jordi que ens carreguen de molta feina durant mesos. I hi cal sumar la de setembre, amb les novetats que es presenten per la Setmana del Llibre en Català, que havia de ser per inaugurar la temporada i s’ha convertit en l’aparador de totes les novetats de la tardor i més enllà. Això polaritza molt el món del llibre i es pot fer molt pesat.
Què vol dir amb “polaritza”?
Que en les èpoques tranquil·les com ara no hi ha grans novetats, llibres dels que omplen pàgines de suplements, perquè les editorials els reserven per al setembre, Nadal i Sant Jordi. Passem de Sant Jordi a la Setmana del Llibre en Català amb poques novetats realment bones. I l’estiu és una molt bona època per llegir. De fet, de mitjans de maig fins a l’agost, és una època molt maca per ser llibreter.
Cada any arriben a la llibreria unes 10.000 novetats, oi?
Aquest any passat una mica menys, unes 9.500. Però s’han venut més llibres en global, cosa que està molt bé. Amb una població lectora limitada com la nostra, no cal treure tantes novetats cada any. La reducció ha estat positiva.
Ha de dedicar molt de temps a la feina, però això no li ha impedit acceptar la responsabilitat de ser el president del Gremi de Llibreters. Quines funcions fa?
Jo vinc del món associatiu. Als vint i pocs anys ja vaig començar en una entitat de les Corts que es diu L’Espiga i aquest any ha fet el centenari. Quan vaig entrar al Gremi de Llibreters, fa deu anys, van trigar poc a proposar-me ser cap de comissió del premi Llibreter i ho vaig acceptar. Quan la Maria Carme Ferrer va deixar la presidència, després d’estar al peu del canó en una etapa tan complicada com va ser la de la pandèmia –ho van fer molt bé perquè van aconseguir que el llibre fos declarat un bé comú i que es poguessin obrir les llibreries–, vaig assumir la presidència. Som un gremi amb una diversitat important que representem a tothom, però sobretot mirem de reforçar la petita llibreria.
I no són poques...
Sovint les porta una sola persona i és molt dur... Les llibreries són un dels nostres patrimonis culturals. Tenim una xarxa que gairebé arriba als 400 punts de venda. Fem de complement allà on no arriba la xarxa de biblioteques, que també és un patrimoni molt important que tenim. I hem de lluitar per conservar-les. Aquesta és la tasca principal que fem des del Gremi de Llibreters de Catalunya.
També treballen per la interpretació de la llei del llibre...
És una llei que defensa el sector però, alhora, és molt interpretable... Treballem perquè es respecti el seu esperit original, que és defensar la cadena del llibre. La llei ho diu, no ens ho inventem perquè ens beneficiï. Les llibreries som una botiga en què es venen llibres, sí, però en molts casos som un punt d’activitat cultural, fonamental dins les estructures del país. A vegades no valorem les moltíssimes activitats culturals diàries que es fan a Catalunya a les llibreries, que ens converteixen en una baula important dins la cadena perquè la gent llegeixi, es culturitzi i millori la seva manera de pensar.
A primers del 2025, la Documenta farà 50 anys...
Arribar als 50 anys és molt de temps, però, alhora, passa volant. A mi m’han passat de cop els darrers deu anys.
I què faran?
Tenim un pla d’activitats bastant ambiciós. Volem fer una gran festa el 9 de gener, que és quan es va inaugurar a l’emplaçament original del carrer del Cardenal Casañas, a Ciutat Vella, o potser al final ho farem el dia 10, amb els nostres clients, periodistes, escriptors, editors... Al setembre començarem amb un cicle d’activitats, unes deu, fins al desembre, que vinculi cada secció de la llibreria amb un autor. No et puc dir noms, però sí que anem a màxims, posats a demanar...
Fa bona pinta...
L’equip que ho estem organitzant, el Josep Cots, la Nura Nieto, la Neus Chordà i jo mateix, estem molt contents.
Ara també hi ha el premi Finestres a obra publicada, però diria que l’única llibreria amb un premi literari d’inèdits és la seva...
El premi Documenta farà 45 anys... Si mires allà [assenyala un prestatge damunt el taulell on hi ha la caixa i l’ordinador per a les comandes], que els tenim tots, veuràs que la visió global dels noms premiats demostra que ha estat un premi important, dins les darreres dècades de la literatura catalana.
Que es limiti a menors de 35 anys ho mantindran sempre?
Sí, és identificatiu. Va ser el primer premi a l’Estat espanyol per a autors joves. El que sí que anem canviant és el jurat, perquè ens fem grans i potser perdem la capacitat d’identificar la qualitat i la gràcia d’obres d’autors joves. En tot cas, no ens sembla lícit que tots els membres del jurat siguem gent de més de 50 anys... Però no és fàcil, perquè algun dels llibreters hi hem de ser i també l’Eugènia Broggi, editora de L’Altra, que és qui ara publica el premi.
Com a lector privat, quin gènere seria el que tria quan pot llegir per plaer?
Jo, com la llibreria, soc molt eclèctic, a més no em puc permetre encasellar-me en el que serien les meves preferències fàcils perquè haig d’anar tastant una mica de tot. Llibres de filosofia pura, d’antropologia, de pensament bàsic, de viatges, novel·les... No sé si li passa a tothom, però després d’estar tot el dia remenant llibres quedo una mica saturat, la veritat.
Però alguna vegada llegeix sense cap filtre professional?
Sí, quan puc torno als llibres senzills, a la novel·la negra, que m’agrada perquè, quan són bones, m’atrapen sense esforç. I dient això no estic menystenint el gènere. De tant en tant necessito llegir novel·la negra, m’assossega, com la novel·la gràfica, que m’obligo a mirar a fons, a més de llegir el text, perquè si no se m’escapa la feina, sovint magnífica, de la il·lustració.
De poesia no en llegeix?
Ni el Josep ni jo som grans lectors de poesia, però estem molt satisfets de la feina feta per Lluís Ruiz i Nura Nieto al davant del projecte d’edicions de poesia que fan amb el segell Documents Documenta. Ens omple d’orgull, la veritat.
Van canviar de local fa deu anys. Molts locals emblemàtics de la ciutat han hagut de tancar en no poder assumir els nous lloguers, com va passar amb el bar Milano –al qual vostès van dedicar un aparador d’homenatge, per cert–. Té por que d’aquí a uns anys hagin de tornar a canviar de local i potser de barri?
De moment no tenim por, perquè tenim uns propietaris molt vinculats a nosaltres que no han fet cap moviment per apujar-nos el lloguer, cosa que podrien haver fet. Però, bé, això mai se sap...
Tal com està Barcelona...
Som una destinació mundial. Penso que no som conscients que la Sagrada Família és la icona número u del món. Ha superat la torre Eiffel, el Big Ben, l’Empire State... El diner del turisme circula fàcil i genera unes prioritats, com ja va passar a París, Londres, Venècia, Florència... És un problema. I ho és global. S’ha de buscar una solució als lloguers abusius i s’han de preservar determinats petits comerços que formen part del teixit social de la ciutat.
Està satisfet, encara que sigui un aprenent etern?
Després de deu anys de llibreter i de dos de president del Gremi de Llibreters, no em penedeixo de res del que he fet, m’ho he passat molt bé i crec que m’ho passaré bé deu anys més.

El premi amb nom de llibreria

45 anys buscant tòfones literàries

Com a grata sorpresa, s’afegeix uns minuts a la conversa Josep Cots, que amb Ramon Planes va obrir la llibreria Documenta el 9 de gener del 1975. “Quan la llibreria va fer cinc anys estava molt content i vaig decidir muntar un premi literari, que aleshores estava de moda. De mica en mica es va anar perfilant. Vam passar moments en què havíem d’actualitzar-nos, de canviar de casa, és a dir, d’editorial que ens publicava el llibre premiat. Vam convocar el premi, i encara ho fem, pel gust de fer-ho, per fomentar la bona literatura de joves, sense esperar una contrapartida econòmica”, afirma Josep Cots.

El premi Documenta és per a obres en prosa narrativa literària (novel·la, contes, viatges, records, impressions...) d’autors que en el moment de la concessió del premi no hagin fet els 35 anys. Actualment té una dotació de 5.000 euros i el publica L’Altra. L’han guanyat noms com ara Irene Solà, Jordi Coca, Vicenç Villatoro, Bel Olid, Lluís-Anton Baulenas, Vicenç Pagès, Sebastià Alzamora, Flavia Company, Toni Sala, Melcior Comes... Ha estat fins a vuit vegades declarat desert, cosa que demostra que sempre ha tingut un jurat exigent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.