Música

Suzanne Vega

Cantant i compositora, actua diumenge vinent al Festival de la Porta Ferrada

“ Faig les meves oracions dos cops al dia per la pau mundial”

La cantant novaiorquesa oferirà en el Festival de la Porta Ferrada, diumenge vinent, el seu únic concert d’aquest estiu a Catalunya

L’acompanyarà el guitarrista irlandès Gerry Leonard, amb qui prepara un nou disc que sortirà la pròxima primavera

Curiosament, la meva veu ha millorat, perquè ara puc cantar notes més altes que abans

Suzanne Vega acaba de fer 65 anys i l’any vinent en farà 40 que va publicar el seu primer disc. L’autora de Luka, Tom’s diner i altres grans èxits dels anys vuitanta i noranta porta ja uns dies de gira per Europa i diumenge, 28 de juliol, oferirà en el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols el seu únic concert d’aquest estiu a Catalunya (Teatre Auditori Narcís Masferrer, 19 hores). Hi actuarà acompanyada pel seu fidel Gerry Leonard, guitarrista dels últims anys de Bowie.

Quan i com va començar la seva relació amb Gerry Leonard?
Gerry i jo vam començar a treballar junts l’any 2000, ja fa 24 anys! El vaig conèixer perquè jo estava treballant en el disc Songs in red and gray i vaig contractar Rupert Hine com a productor. Hine va reunir un equip de músics i Gerry era un d’ells. Ja havia sentit a parlar de Jerry, perquè ell havia tocat amb Paula Cole en el seu disc This fire (1996). I un cop vam gravar el disc, li vaig demanar que vingués de gira amb mi, poc després de l’11 de setembre [del 2001]. Perquè poc després de l’11 de setembre em vaig trencar el braç just abans de sortir de gira i no podia tocar la guitarra. I Gerry em va dir que podia tocar la guitarra de la mateixa manera que jo. Així que li vaig demanar que vingués de gira i fes exactament això. Així ho va fer durant un temps i després me’l va robar David Bowie [riu].
Què aporta a la seva música?
Hi aporta força. Aporta una mena de suport, sí. Perquè la meva veu és fràgil, i tinc moltes idees que no sempre puc expressar com vull. Així que ell assumeix també les funcions d’una línia de baix o un patró rítmic, i pot executar-ho molt bé en directe.
Tinc entès que estan component cançons junts durant la gira i que les van presentant en els concerts. Hi haurà disc?
Sí, estic preparant un nou disc i esperem publicar-lo l’1 d’abril de la primavera vinent. Així que ja tenim un munt de cançons, les estic acabant i, sí, en faig algunes en directe.
Ha compost cançons que formen part de la vida de molta gent arreu del món. Sent l’obligació de cantar ‘Luka’ o ‘Tom’s diner’ cada nit?
M’encanta formar part de la vida de la gent. Per a un nena tímida com jo, que solia seure a l’habitació sola, tocant la guitarra molt suaument i imaginant-me que potser podria tocar cançons que escoltessin altres persones, això és un somni fet realitat. Així que encara canto Luka cada nit amb tot el cor i encara m’agrada cantar Tom’s diner perquè és un moment d’alegria a l’espectacle. Tothom aplaudeix i canta, i per tant és un plaer per a mi cantar-la.
Com han evolucionat la seva veu i la seva manera de compondre en aquests 40 anys?
Curiosament, la meva veu ha millorat, perquè ara puc cantar notes més altes que abans. Fa uns anys vaig començar a rebre classes d’un professor que em va ajudar a desenvolupar la meva veu natural. Ara tinc més confiança per cantar aquestes notes agudes, i també em cuido la veu una mica més que abans. La meva forma de composició és més o menys la mateixa. Faig el que calgui per acabar la cançó. De vegades les paraules són el primer, de vegades el títol és el primer, de vegades només és una imatge o una paraula. I després faig el que he de fer per acabar aquesta cançó. Així és com funciona.
Va escriure el primer poema abans que la primera cançó. Són dos mons diferents, la poesia i la música, o estan interconnectats en el seu cas?
Estan profundament interconnectats, però no tots els poemes són una cançó i no totes les cançons són un poema. Tot i que tinc alguna cançó com ara The queen and the soldier que podria ser un poema. En canvi, una cançó com Left of center és una bona cançó, però no un bon poema. Així que hi ha aquest gran ball entre els dos mons.
Li agrada anar de gira o té la impressió de conèixer millor els aeroports que les ciutats?
És una pregunta interessant. M’agrada anar de gira, sortir de casa de tant en tant per anar a tocar. És un repte per a mi, però és un repte que m’agrada. I no crec que conegui millor els aeroports que les ciutats. Intento sortir. Intento caminar. Intento prendre un cafè al carrer i potser anar a una església o anar a veure alguna cosa. Intento també llegir el diari local en qualsevol idioma.
Té ara una relació més directa amb els seus fans, per les xarxes socials, que als seus inicis?
Curiosament, continua sent el mateix. En el passat hi havia alguns fans que m’escrivien, i els vaig conèixer una mica. I ara encara m’escriuen, però a les xarxes. I gaudeixo d’aquesta interacció. Suposo que ara tinc més fans, però és difícil de dir exactament perquè vaig tenir molt d’èxit al començament de la meva carrera. Però ara també tinc molts fans i els veig a Facebook i a Instagram, i a alguns els conec i els dic hola!
I vostè, ha estat o és fan d’algun grup o músic? Quin va ser el primer disc que va comprar?
Soc fan de molts artistes! M’encanta la música i sempre m’ha emocionat. M’encanten els Beatles, va ser la primera vegada que em va emocionar molt una banda. Tenia quatre anys quan vaig escoltar els Beatles per primera vegada, em vaig enamorar d’ells i van ser la meva banda preferida durant cinc o sis anys. Així que el primer disc que vaig comprar amb els meus diners va ser Abbey Road. Ja no tinc aquell elapé de vinil, però encara m’encanta. Tinc molta passió per diferents artistes. Estimo Peter Gabriel, estimo Lou Reed, estimo Bob Dylan, estimo Leonard Cohen. M’apassiona molt la gent que estimo.
Com s’escolta millor la seva música? Vinil, CD o Spotify?
És una pregunta divertida perquè molta gent pensa que com que van utilitzar la meva veu per crear l’MP3 [la gravació, només amb la seva veu, de Tom’s diner es va utilitzar per provar el nou format], m’agrada més el so d’alta definició i que necessito un sistema de so molt bo. El fet és que quan tenia una ràdio de transistors, l’any 1967, tot el que hi podia escoltar eren la bateria i la veu i em semblava genial, així que no tinc cap preferència. Ara escolto música amb el meu telèfon i també soc feliç.
Triï una cançó, sisplau: ‘Suzanne’, de Leonard Cohen; ‘I love you, Suzanne’, de Lou Reed, o ‘Suzie Q’, de la Creedence.
Suzanne va ser la primera cançó de Leonard Cohen que vaig aprendre. Així que m’encanta aquesta i també la de Lou Reed, perquè és divertida: és una cançó d’amor dura. Suzie Q és un clàssic i no està malament. Però em quedo amb la de Lou Reed.
És optimista sobre el futur dels Estats Units i del món?
Soc optimista, però també encreuo els dits pel futur immediat dels Estats Units: estic nerviosa i preocupada. Llegeixo els diaris, miro la televisió i també faig les meves oracions dues vegades al dia per la pau mundial. Per tant, soc prudentment optimista .


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.