Diven­dres, Juli­eta Vene­gas ‘com­pe­tia’ amb Tom Jones, que actu­ava al mateix temps que ella a l’esce­nari més gran del Fes­ti­val de la Porta Fer­rada, de Sant Feliu de Guíxols. La mexi­cana, trenta anys més jove que el gal·lès però també amb una tra­jectòria força llarga i plena d’èxits, gai­rebé va omplir el més aco­lli­dor Espai Port, on va ofe­rir un con­cert con­cen­trat –22 cançons en hora i mitja–, en el qual no va fal­tar ni sobrar res. Acom­pa­nyada per tres músics tan poli­va­lents com ella mateixa –Belén López, baix, teclats, cors, gui­tarra acústica; Panky Malis­sia, bate­ria i cors, i Joaco Taba, gui­tarra, teclats i cors–, Vene­gas no va obli­dar cap dels seus èxits més popu­lars, alguns dels quals llançats ja fa dues dècades, però va dei­xar molt d’espai també per a les cançons del seu últim disc, Tu his­to­ria (2022), el més repre­sen­tat, amb sis temes, un més que Otra cosa (2010), un àlbum que va repre­sen­tar un canvi de rumb després d’uns anys de gran popu­la­ri­tat. Juli­eta ha estat sem­pre una artista inqui­eta i incon­for­mista que no s’ha vol­gut limi­tar a repe­tir la fórmula de Me voy o Limón y sal. Aquest últim tema va cloure el con­cert entre les ova­ci­ons d’un públic molt entre­gat, inclo­sos uns quants com­pa­tri­o­tes mexi­cans, com es deduïa per les soro­llo­ses reac­ci­ons a cançons com ara Des­pec­hada mexi­cana, un exer­cici d’estil com­post, amb humor i rei­vin­di­cació de l’amor propi, com a “fan de la música mexi­cana de des­pit, de José Alfredo Jiménez i Juan Gabriel”. Inte­grar aquesta tra­dició en un con­text sonor molt con­tem­po­rani és un dels grans mèrits de Juli­eta Vene­gas .

Ves­tida amb ele­gant sobri­e­tat i introduïda pel so d’una orques­tra afi­nant, Juli­eta va obrir la nit asse­guda al piano elèctric, per inter­pre­tar dos temes del nou disc, Dime la ver­dad i Cami­nar sola. Durant el con­cert, va anar alter­nant el piano amb la gui­tarra acústica i el seu emblemàtic acordió, més fes­tiu a temes com ara Lento i El pre­sente, més íntim a Ole­ada, amb la qual va obrir els bisos tot sola. El con­cert de Sant Feliu va mos­trar una cre­a­dora molt en forma, que no viu de ren­des, sinó que con­ti­nua fent grans cançons com ara En tu ori­lla, basada en un poema del xilè Raúl Zurita, que mereix més atenció.