El dissabte a la nit els jardins de Cap Roig es van omplir de música i emocions amb l’esperada actuació de Passenger. El cantautor britànic Michael Rosenberg, conegut artísticament com Passenger (Brighton, 1984) ja havia actuat diverses vegades durant l’última dècada al Festival de Cap Roig. Aquesta vegada, va mostrar la seva vessant més intima, sense cap més acompanyament que la seva guitarra.

Des de l’inici del concert, el britànic va captivar els espectadors amb la seva veu suau, les seves lletres profundes i el seu humor. La vetllada va començar amb All the little lights, cançó que dóna títol al seu àlbum més conegut, del qual també va cantar cançons com ara Circles o Life’s for the living. A més, també va cantar altres temes com ara Queenstown, Wild love, I hate o Boomerang.

El concert va destacar per l’alegria, l’energia i l’actitud humorista de Passenger. Entre cançó i cançó va compartir bromes, històries personals i la inspiració que hi ha darrera de les seves lletres. El cantautor va interpretar la cançó The sound of silence, clàssic de Simon & Garfunkel que Rosenberg va versionar aportant-hi la seva essència, i la va acabar amb un solo de guitarra que va posar tot el públic dempeus, seguint el ritme de la música amb aplaudiments i cops de peus.

La gent estava animada i efusiva i quan va sonar el primer acord de Let her go, el públic va començar a aplaudir eufòricament. La cançó que va donar la volta al món el 2012 va ser un dels moments més emotius de tota la nit. A mesura que la lletra avançava, el públic s’aixecava. Molts dels assistents estaven gravant i altres estaven abraçats a qui tenien al costat. La gent la cantava amb sentiment i a ple pulmó.

En un moment donat de la vetllada, Passenger va donar a entendre que el concert s’havia acabat i el públic, sense pensar-s’ho dues vegades, va unir-se de forma espontània en únic crit, fent eco dels últims acords de Scare away the dark. La nit es va tancar amb Holes, un tema que parla sobre les adversitats de la vida. El concert va acabar, després d’una hora i quart de cançons, com una celebració de la música i la vida, on el públic es va mantenir entusiasmat fins a l’últim instant.