Hem finalitzat la coberta de la pista poliesportiva i hi hem fet instal·lar tres-centes cinquanta plaques solars, que ens han de permetre reduir la despesa energètica del poble. I vam aprofitar la inauguració per fer un homenatge molt emotiu.

A la Quima Casas, atleta i un dels referents principals del poble. La pista du el seu nom. Va ser una iniciativa del Grup de Dones i ens hi vam acollir amb molt d’entusiasme. Se li va fer un homenatge molt emotiu i va assistir-hi molta gent. Vam voler aportar-hi el nostre gra de sorra, perquè les administracions ens hem de fer forts a l’hora de posar noms de dona als espais públics. Hi ha molts noms masculins i hem de fer el possible per anar-ho equilibrant.

I tant, cal tenir en compte que ha fet més de cent maratons, com consta al monòlit que hem instal·lat a la pista. La primera marató la va fer amb unes xiruques de les d’abans. El seu recorregut és molt ampli, perquè també va participar en altres modalitats de curses.

Sí, així posem a mans del ciutadà una energia que generen les plaques solars. Ja hem fet el concurs perquè la gent s’hi adhereixi i qui ho vulgui, seguint uns requeriments específics, pot apuntar-s’hi. És una obra del pla únic d’obres i serveis.

També del pla únic d’obres i serveis estem acabant la reforma de l’edifici de Ca les Hermanes, un espai destinat a les entitats del poble. I estem treballant en projectes que portàvem en campanya.

Un és la reforma de la capella del Roser, al costat de l’ajuntament i que està pendent de la negociació d’uns convenis amb el Bisbat de Girona perquè ens faci una cessió total o per molts més anys que ara i així puguem tenir accés a més subvencions.

L’adaptarem per al nostre Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa. Serà un lloc d’exposició i la seva residència fixa. De fet, tenen un vincle històric. Ens hi hem trobat un problema estructural, però, i hem de reformar el teulat, quan ja anàvem per fer la part central.

Quan estigui tot condicionat, la idea és aquesta.

Volem un punt d’accés obert al públic. Un cop funcioni, veurem quina és l’afluència, les disponibilitats... Això encara s’ha d’acabar de detallar.

És molt rigorós, però, pel que fa a protecció, no hi ha d’haver cap problema pel fet d’estar dins d’una exposició.

El 2020 vam fer arribar la xarxa d’aigua potable a Sant Iscle i volem completar-la al veïnat de Sant Miquel de Pineda i completar la xarxa de fora urbana. A més, volem ampliar la zona d’infraestructures del camp municipal de futbol. Es tracta d’ampliar unes sales com a magatzem, perquè el club va just d’espai. I tenim la intenció de dur a terme una reforma del Firal.

Al sector oposat a l’ajuntament s’hi produeixen molts desplaçaments de sorra a l’espai pavimentat. A més, cal millorar els accessos a l’espai central eliminant barreres arquitectòniques, canviar el mobiliari urbà, que és antic... La part de sorra, la font central i arbres s’hi mantindran. Aquest any tindrem el projecte.

Hi va haver uns moments de tensió, però penso que es va reconduir la situació. Crec que la relació que percebo com a alcalde és correcta, ha millorat. Segurament, en alguna cosa, sempre es pot millorar més. Jo he estat a l’oposició i també entenc que és difícil, és molt dur. Algunes coses de quan era alcalde en Joan Casas ara les veig diferents. Entenc molt l’oposició, perquè jo hi he estat molts anys.

Crec que és molt interessant, perquè veus les coses amb perspectives molt diferents.

Sempre he manifestat que el meu recorregut a l’alcaldia és de vuit anys. Em vaig tornar a presentar amb la voluntat de fer una revàlida del primer mandat i es va reafirmar amb les eleccions que s’havia fet una bona feina. Els càrrecs públics també desgasten i és bo que hi hagi regeneració.

Som un poble petit amb molts serveis, donem bons serveis en general, però això té un cost. Com a Ajuntament, hem de fer-hi front, i hem hagut de recórrer a finançament per dur a terme inversions. No sempre és fàcil trobar l’equilibri entre els serveis que es presten i els impostos que has d’aplicar a la ciutadania.