Política

itàlia

Morir d’esclavitud a Europa

Acusen d’homicidi un empresari per haver deixat morir en condicions inhumanes un treballador i amagar que el tenia en negre

El cas posa de manifest la situació de terrible explotació en què treballen molts jornalers als camps italians i europeus

Alguns jornalers són obligats, a punta de pistola, a fer la salutació feixista davant un bust de Mussolini

Satnam Singh tenia 31 anys i feia de jornaler amb la seva dona, Soni. La parella havia arribat de l’Índia feia tres anys i des d’en feia dos treballaven a l’empresa agrícola Lovato, a Latina, la ciutat a 70 quilòmetres de Roma fundada per Mussolini el 1932. Treballaven molt, més de dotze hores al dia per menys de 4 euros l’hora i sense contracte. Estalviaven per tenir un fill i feia un any que vivien a casa d’una altra jove parella italiana que els havia acollit. El 17 de juny passat, una màquina va tallar el braç a Satnam mentre treballava. El seu cap, Antonello Lovato, de 37 anys, en comptes d’auxiliar-lo, el va carregar dins una furgoneta, on va tancar la seva dona –a qui va prendre el telèfon per evitar que truqués a emergències–, i va abandonar-lo dessagnant-se davant la casa on vivien, llançant-lo contra l’asfalt amb violència i fàstic, cosa que li va provocar una ferida al cap. El braç amputat el va deixar dins d’una caixa bruta de fruita.

Els serveis d’emergència el van traslladar en helicòpter a un hospital de Roma, on va morir al cap de 36 hores. Segons els metges, impressionats per l’estat en què va arribar, “Satnam s’hauria salvat sense cap dubte si el cap hagués trucat a l’ambulància”. Per això la policia ha arrestat Lovato i se l’acusa d’homicidi agreujat per “absència absoluta d’humanitat”. Satnam, a qui tothom anomenava Navi, va morir d’esclavitud.

Ocultar l’accident

Segons la fiscalia, l’únic objectiu de Lovato era amagar l’accident, tot i el risc de causar la mort de Singh, per evitar-se problemes legals. La mort de Navi no és cap cas aïllat: ha estat el treballador estranger que fa cent que ha perdut la vida mentre treballava a Itàlia aquest any. La majoria de casos ni tan sols surten a la llum: molts moren en silenci i abandonats. Feia cinc anys que la justícia investigava el propietari de l’empresa, Renzo –el pare d’Antonello, arrestat i acusat d’homicidi–, per tracte degradant als treballadors: els feien treballar en condicions inhumanes i, per descomptat, sense contracte. Renzo, en una entrevista a la televisió just després de l’accident, va culpar el treballador de la seva mort: “Ens ha costat cara la seva lleugeresa”, va dir, habituat a la impunitat.

Fent un volt per la zona agrícola de Latina és fàcil adonar-se de la ideologia de bona part dels patrons, que exposen simbologia feixista en bona mesura. Una investigació del diari Domani va demostrar com molts jornalers, a vegades a punta de pistola, són obligats a fer la salutació feixista davant un bust de Mussolini “per ensenyar-los que a Itàlia manen els italians”. A Latina mana el partit de Meloni, el postfeixista Germans d’Itàlia, que està duent a terme una ofensiva de revisionisme històric del feixisme des del govern.

Un mes després de la mort de Satnam, una macrooperació de control sorpresa dels carrabiners a cinc províncies ha deixat clar que els abusos i l’explotació són normals als camps: sis de cada deu empreses inspeccionades estan fora de la llei i gairebé la meitat dels jornalers treballen en negre.

“Als camps italians la situació és com al Far West”, diuen fonts del sindicat Fai-Cisl: “Tot està permès i els jornalers treballen en condicions d’esclavitud”, afegeixen.

Els jornalers denuncien que l’augment dels controls arran de la mediàtica mort de Singh els ha comportat, en molts casos, un empitjorament de la situació. “Continuem treballant de sol a sol, sense aigua, ombres ni descansos i, a més, treballem el doble”, expliquen. Com pot ser, això? “Perquè els empresaris han deixat de donar feina a qui no té papers, que els sortien més barats, i això vol dir que el que abans ho fèiem entre deu ara ho hem de fer entre cinc”, explica Faisal, del Pakistan, que treballa als camps italians des de fa dos anys amb la seva dona, Rukshana. “Els empresaris volen els mateixos resultats amb la meitat de treballadors”, afegeix Javed, de vint anys.

La sindicalista Laura Hardeep Kaur és la secretària general del sindicat Flai-CGIL de Frosinone i Latina. Hardeep Kaur, que dona assistència a Soni, explica que aquesta “situació de clandestinitat” és la major fragilitat dels treballadors del camp, i per això exigeix permisos de residència per a tots els jornalers. “El testimoni que amb tant de coratge ha denunciat l’empresari Lovato no té permís de residència –explica– i això el deixa en una situació de total vulnerabilitat.” El testimoni, Kumar Ramesh, assegura que des de l’accident no li han donat feina i que li costa molt parlar d’aquells moments “que l’acompanyaran tota la vida”. La setmana passada la procura de Velletri va arrestar cinc explotadors agraris acusats de drogar amb opiacis els jornalers per fer-los resistir els torns extenuants de feina. No és un fet aïllat, denuncien els sindicats. Rere els aliments que arriben a les nostres taules massa sovint hi ha històries d’injustícia i d’inhumanitat.

100
persones
han mort aquest any a la feina a Itàlia. Satnam Singh és qui ha fet que s’arribi a aquesta xifra.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.