Societat

Aharon Fernández

Psicòleg a la Ciba de Santa Coloma de Gramenet, expert en masculinitats

“El feminisme també tracta de l’alliberament dels homes”

“Els homes poden plorar, però en soledat, amb tot el que això implica de dificultat per contactar amb la vulnerabilitat”

“La paternitat és una gran palanca de canvi per als homes, perquè l’antídot a la violència són les cures”

Per als adolescents oferim un espai per fer una mirada crítica a la masculinitat patriarcal o sexista

Aharon Fernández, psicòleg especialista a acompanyar i discernir les masculinitats. En plural, sí, perquè no hi ha un model únic. Treballa a la Ciba, l’espai que concentra totes les polítiques d’igualtat a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Un espai dissenyat per acompanyar les dones. Els homes no queden fora de l’equació.

Entenc que a la Ciba vostè “s’ocupa” dels homes?
A la Ciba faig diferents coses. Soc psicòleg infantojuvenil i atenc nens i nenes, també adolescents, que són o han estat víctimes de violència masclista a casa.
És una part de la seva feina.
L’altra part té a veure amb anar desenvolupant un projecte de masculinitats a Santa Coloma. Hi ha diferents línies de treball. Per exemple, per als adolescents oferim un espai per fer una mirada crítica a la masculinitat patriarcal o sexista i el seu impacte en ells mateixos i les seves relacions. És un servei per a nois d’entre 12 i 21 anys, diríem. És d’accés voluntari i normalment arriben derivats de l’escola, del centre obert. Es tracta de fer revisió de la masculinitat.
Es deriva perquè hi ha hagut alguna situació anòmala?
Normalment atenem nois que comencen a tenir alguna dificultat amb la violència, que tenen actituds masclistes. La feina que fem, amb una perspectiva de gènere i feminista, és al voltant de la masculinitat. Es treballen les relacions, la sexualitat: el desig, el consentiment... Reflexionem sobre com podem ampliar la visió de la sexualitat, incloent-hi l’empatia, la cura, l’afecte, la responsabilitat. Es tracten les relacions sexoafectives, com fer-ho per tenir unes relacions més sanes.
Replantejar-ho tot.
Què significa ser home, quines implicacions té, de com la masculinitat més tradicional a vegades pot estar molt relacionada amb l’exercici de la violència o amb relacions en les quals no estan presents les cures. És fàcil observar en els joves –i també els adults– que les relacions entre ells mateixos estan basades en la humiliació, en la pedagogia de la crueltat, de l’insult, del cop. No hi ha relacions des de la cura. Ens trobem amb moltes derivacions d’instituts perquè han hagut de posar en marxa el protocol de violència perquè potser hi ha hagut assetjament o potser té una relació abusiva amb una noia o actituds masclistes. Dins d’aquest protocol hi ha una part que té a veure amb la reparació i restauració.
No es tracta només d’expulsar i amonestar.
No. S’ofereix que puguin treballar el que els passa.

Què pensen que és ser home?
Reprodueixen una mica el model més tradicional. Encara s’ubiquen molt en la força, la fermesa, no expressar emocions... Els homes poden plorar, sí, però en soledat, amb tot el que això implica de dificultat per contactar amb la vulnerabilitat. També hi ha la idea que han de barallar-se i guanyar-se el respecte de la resta.
A l’escola, en general, s’aborda l’educació sexoafectiva o es continua explicant l’aparell reproductor?
Anem avançant i crec que cada vegada és molt més clara la necessitat d’una educació sexual integral. I això va més enllà de l’aparell reproductor i del preservatiu. És a dir, cal parlar d’unes relacions sexuals molt més integrals on no només hi hagi el perill i el risc sinó també el desig, el plaer, les cures, la responsabilitat. Aquesta educació sexual integral també implica els nois, no només les noies.
Com s’ha de fer?
Cal veure de quina manera se senten interpel·lats quan fem una activitat sobre la sexualitat. Si quan es xerra amb els nois sempre és per parlar de la violència, aleshores se senten assenyalats. Està bé que puguin reconèixer la violència i que puguin reconèixer també que és un problema social. És cert, podem ser part del problema, però també podem ser part de la solució. Aquesta és la mirada que nosaltres volem tenir, sense jutjar.
No es pot entrar a matar.
Si s’entra només per la via de destacar els privilegis, el poder i la violència es genera resistència, perquè ningú es vol col·locar a la part agressora. Una altra cosa és plantejar-los quins malestars els genera tot plegat a ells individualment i col·lectivament. Fent-ho així s’afluixa la tensió i arriben a ser conscients que això de la masculinitat potser no és tan guai, i que potser hi ha altres maneres de fer que els generarien més benestar. És aleshores quan els dic: “Tot això és el que posa damunt de la taula el feminisme.” Queden sorpresos. El feminisme també va de l’alliberament dels homes. Això implica reconèixer les violències que podem exercir individualment i com a col·lectiu. Es tracta de veure com funciona el món i a partir d’aquí tot és molt més fàcil. Treballem individualment i també en grup.
I els homes adults?
Hem de treballar amb els adults, perquè són referents en la família, en l’oci, a l’escola. L’adolescent pot anar a un taller però si després a tot arreu es reprodueixen patrons que no són bons... Ara mateix estem vinculant aquest treball amb adults amb les cures i, en concret, relacionades amb la paternitat, abans de l’embaràs, durant l’embaràs i després del part. És una manera fàcil i amable d’entrar en contacte amb els homes i les cures. La paternitat és una gran palanca de canvi dels homes, perquè l’antídot a la violència són les cures. Treballem la sexualitat, la corresponsabilitat, la conciliació, la càrrega mental, les emocions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.