El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que la llei d’amnistia no serveix políticament per aturar l’independentisme i que l’única manera de fer-ho és penalment, precisament el mitjà que invalida la llei –una llei que la sala penal presidida pel president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha decidit elevar al Tribunal Constitucional (TC) com ja va fer el Tribunal Suprem recentment i també en una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

En els processos a l’expresident de la Generalitat, Quim Torra; l’exconseller d’ERC, Bernat Solé; i l’exdiputat de la CUP, Pau Juvillà, la sala penal de l’alt tribunal català presidida per Barrientos ha decidit deixar en suspens la tramitació de l’amnistia fins que el Constitucional no resolgui la qüestió d’inconstitucionalitat, segons informen agències. La sala considera inconstitucional la llei perquè la veu el “paradigma d’un acte legislatiu arbitrari” promogut pels mateixos amnistiats, a més de no considerar-la raonable, proporcional ni adequada. En el text, la sala presidida per Barrientos no dubta a expressar que no es podrà aturar l’independentisme català fent política sinó que cal fer-ho penalment. El text de la qüestió que el tribunal eleva al TC sosté que l’amnistia només es pot explicar per “mera aritmètica parlamentària” de cara a la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Però afegeix, en un raonament polític calcat dels de PP, Vox i Ciutadans, que la llei d’amnistia no és adequada per a la normalització institucional, política i social a Catalunya “com s’evidencia des de la persistència per part dels mateixos actors polítics en les accions encaminades a la segregació unilateral, prohibida al text constitucional, i que només la certesa de la reacció penal pot resultar eficaç en la seva contenció”. Això sí, la sala penal del TSJC no explica quines són aquestes “accions encaminades a la segregació unilateral” que els independentistes haurien estat fent des del moment que van pactar l’amnistia i la investidura de Sánchez. Perquè és evident que a Catalunya no hi ha hagut cap acció de “segregació unilateral” des de, com a mínim, el 2017. Si és que la declaració d’independència del 2017, sense fer-se oficial ni efectiva perquè mai es va publicar al DOGC, es pot considerar “segregació unilateral”.