El primer mandat nostre, l’anterior, érem un grup totalment nou davant d’una alcaldia de 16 anys. I ni aleshores ni ara hi ha hagut comunicació amb el govern. Potser pensaven que podríem fer pinya i no faríem gaire soroll, però la nostra obligació és preguntar, fer pressió perquè se solucionin els problemes. En alguns aspectes veiem poca rigorositat i improvisació.

L’aparcament de benvinguda al poble, llogat a la família d’un regidor, mentre comprem el terreny del costat i s’hi acaba fent un parc, perquè és inundable. O el centre cívic, que es va fer sense saber què hi posaríem a dins.

No ens responen les instàncies o preguntes públicament. Ens diuen que anem a preguntar al despatx, mentre han suprimit també les comissions informatives i ens han retallat els recursos, perquè ara els plens són cada tres mesos en comptes de cada dos. Tampoc tenim accés a la junta de govern, més enllà de l’ordre del dia. Moltes de les propostes que fem serien assumibles, però s’ho agafen malament, com si fossin atacs, i la resposta a les votacions sempre acaba sent: “Nosaltres som cinc i vosaltres, només quatre.”

Hauria estat més positiu asseure’s amb l’alcaldessa de Bellcaire i mirar de reconduir la situació, ja que el Consell Comarcal s’havia ofert a fer de mitjancer. Hi podrien haver començat a pensar abans i ens hauríem estalviat tenir ara mateix una deixalleria improvisada, que no compleix cap normativa, a tocar d’habitatges.

En matèria de sequera, fins no fa gaire encara emplenaven la màquina netejadora amb aigua potable. Ara ja no, perquè vam pressionar. Però hi ha algun sector que porta vint anys pendent de connexió a la xarxa d’aigües fecals, mentre s’hi continuaven autoritzant noves construccions. Han anunciat zones d’ombra i s’estan ampliant voreres en alguns carrers, però sense saber encara de quin sentit quedaran, amb escocells buits tapats amb fustes perquè ningú no hi caigui a dins, encara sense reg per degoteig i alguns rengles d’arbres nous que projecten l’ombra a l’asfalt, al mig del carrer. Esperem que hi posin algun banc i, si és possible, sota alguna ombra.

Ha estat la gran obra dels últims quinze anys, i finalment ja s’ha acabat. Ha quedat bé, però penso que potser no era imprescindible, i han quedat problemes pendents encara de resoldre, com seria el soterrament de les línies elèctriques, que continuen penjant de les façanes.

Amb els diners que havíem estalviat en els plens durant la covid, vam proposar crear una comissió per al seu repartiment entre finalitats socials. Però encara esperem. Caldria engegar un pressupost participatiu, com fan altres municipis, cosa que vam reclamar en campanya i quan va començar el mandat. Però no veiem participació per enlloc.

Temps enrere hi havia una associació cultural impulsada per l’antic capellà, Vicenç Fiol, que organitzava activitats com ara la Nit Jove. Però al final aquell caliu es va perdre i la idea va quedar en no res perquè no tenia suport econòmic de l’Ajuntament. Ara suposadament volen recuperar la programació cultural de la capella de Sant Andreu. Però amb gent de fora i sense comptar amb les veus del poble. Vindria bé una comissió de festes, però aquella oportunitat es va perdre i caldrà buscar gent nova, perquè del grup anterior molts fins i tot ja no viuen aquí.

L’equip de govern ens va sorprendre quan van parlar de la previsió de pisos protegits en un solar al costat de la Roqueta, a l’altra banda de la carretera, però hi veiem molt de fum, perquè no veig que s’hagi fet gaire pressió per adquirir o gestionar el bloc de la Sareb [el banc dolent] que està ple d’ocupes. Tot just n’han tapiat algun. O fer un simple cens d’habitatges buits. Ens hem convertit en un poble dormitori de Torroella i no veiem gaires ganes de projectes rupturistes o innovadors. Anar fent i no arriscar.

És això mateix: no arriscar. Però també van jurar i perjurar que no apujarien tributs en campanya i sis mesos després els van apujar. Es pot entendre, però no després d’haver-ho negat, i s’hauria pogut fer de manera més gradual. Però potser així, de cop el primer any, és una jugada perquè d’aquí a tres els veïns ja no se’n recordin.

És una altra de les qüestions sobre les quals sembla que l’alcalde no vol que se’n parli massa. I no sabem ben bé com està, però potser perquè s’hi van ficar solets i ara no saben com sortir-se’n. Tenim la inquietud de saber com es farà la restauració, i no sabem si allà ja hi ha dipositats residus com ara frigorífics o rentadores. Ens agradaria participar de la comissió de seguiment, però tampoc ens n’han donat l’oportunitat, com en les de barris o antifrau municipals.

És evident que cal una solució viària, i dependrà de com es plantegi i quina afectació tingui per a la pagesia i el paisatge. Però sembla evident que de moment la Generalitat no hi posa diners.