Sí, sí, em fa moltíssima il·lusió. I, tractant-se d’un festival que és un referent del lied, és important que hi puguem fer un recital de cançó catalana, que seria el nostre lied i que sempre costa força que es programi a festivals i auditoris. Des que vaig començar a estudiar més el lied, la Schubertíada sempre ha estat un referent per a mi i hi he anat moltes vegades com a públic.

Això ho haurien de contestar els programadors [riu]. Anem millorant en aquest sentit, es van fent coses, però jo crec que s’hauria d’arriscar més, tot i que jo crec que no seria un risc programar més cançó catalana, autors del país i nous creadors del binomi poesia i cançó, que és lied, que té grans compositors com ara Schubert, Brahms i Beethoven, però també Toldrà, Mompou i Ricard Lamote, perquè a casa nostra hi ha un repertori molt extens i de molta qualitat, que la gent no coneix prou. És patrimoni nostre i crec que hauria de ser pràcticament el pa de cada dia. En aquest país a vegades ens fa vergonya mostrar la nostra qualitat, i parlem molt d’aquestes mancances però fem molt poc per corregir-ho.

Hi ha tres blocs, dedicats a tres poetes diferents: Tomàs Garcés, Josep Carner i Mercè Rodoreda. Cançons a partir de ‘Vint cançons’ de Tomàs Garcés és un projecte que vam preparar amb el pianista el 2022, coincidint amb el centenari del poemari Vint cançons, de Tomàs Garcés, i que vam estrenar al Palau de la Música. El llibre es va publicar el 1922 i durant els 25 anys següents, fins al 1947, diversos compositors de l’època, que es pot dir que són els grans músics del noucentisme com ara Mompou, Toldrà, Serra, Bonet i Montsalvatge, havien fet una cançó de cada un dels 20 poemes del llibre. Nosaltres hem volgut mostrar ara una part d’aquest projecte.

El 2022 també vam gravar amb en Rubén el disc Carneriana , que inclou 50 cançons a partir de poemes de Carner, 30 amb música de compositors ja morts i 20 més d’autors actuals. En aquest recital mostrem una part de la música que va fer Toldrà sobre la poesia de Carner, concretament cinc poemes. Tant Toldrà com els tres poetes, Garcés, Carner i Rodoreda, tenen vincles amb l’Empordà.

Jo tinc relació amb l’Hèctor Parra de sempre. He cantat una de les seves òperes, Les bienveillantes , que es va fer a Bèlgica. És una òpera de tres hores –ara s’ha publicat en disc– en la qual jo feia un personatge que ell va crear per a mi. Ell sempre m’havia dit que tenia ganes de fer el seu primer cicle de cançons, per a la meva veu. És un projecte que durarà anys, perquè és un cicle de cançons a partir de 20 poemes de Mercè Rodoreda, del qual ara ell ha fet un primer quadern, que anem preparant una mica plegats. De fet, el primer bloc hauria de ser de cinc cançons, però crec que a Vilabertran en presentaren quatre. Ell va ser qui va pensar en Rodoreda, perquè tenia molta afinitat amb la seva obra, i m’ho va proposar. Rodoreda és coneguda més per la seva narrativa, però també va escriure poesia, i es tractava també de mostrar aquesta part de la seva obra.

Sí, aquest any hem estrenat un concert amb la música per a veu i piano de Ricard Lamote, i també volem gravar un disc de les Vint cançons de Garcés, que publicarà Ficta. Són projectes que porten molta feina, també d’investigació, de recerca de partitures, perquè en aquest país l’edició de partitures és força precària. En el cas de Garcés, el 1947 va sortir una edició molt maca i limitada del llibre Vint cançons, amb els poemes i les partitures de les cançons que se’n van fer. Jo el vaig trobar per casualitat en un antiquari mentre buscava mobles.

No la vaig acabar perquè em va sortir l’oportunitat d’estudiar cant a Basilea, quan tenia 26 anys. Estic molt content i agraït perquè en el món de la música he fet coses que mai no hauria ni imaginat. També he passat moments de crisi, òbviament, perquè aquesta carrera és molt difícil i sempre has d’estudiar molt. I ara hi ha molta competència perquè és com si cada vegada sortís més gent molt preparada i hi hagués menys feina. Però no me’n penedeixo gens, d’haver agafat aquest camí.