“Malgrat que els hem vist la cara de repressors, avui he vingut a recordar-los que encara som aquí”, ha reivindicat l’expresident Carles Puigdemont en el seu primer discurs presencial a Catalunya després de set anys d’exili. A l’acte de benvinguda a l’Arc de Triomf de Barcelona on ha aparegut minuts abans de les nou del matí, Puigdemont ha llançat la frase que desplega un fil històric amb el “Ja sóc aquí” del president Tarradellas quan va tornar també de l’exili durant la restauració democràtica.

En un to i estat d’ànim ben diferent, però, perquè Puigdemont ha fet un discurs breu, contundent i clar llegint tota l’estona per no deixar-se res i amb un ànim contingut, conscient que probablement serà detingut i potser empresonat en les properes hores. L’expresident ha recordat que fa set anys “que ens persegueixen per voler escoltar la veu del poble de Catalunya”, set anys de “duríssima repressió, presó i exili que ha afectat la vida de milers i milers de persones” únicament pel fet de ser independentistes, fins i tot pel sol fet de parlar català: “Han fet sospitós el fet de ser català”.

Puigdemont ha volgut assenyalar explícitament al PP i Vox com a copartíceps d’aquesta repressió política i judicial. L’expresident retornat de l’exili ha avisat que la democràcia espanyola no serà tal “mentre es permeti al PP controlar per la porta del darrera la sala segona del Suprem” i a Vox fer d’acusació política.

Puigdemont reivindica l’ “encara som aquí” perquè “no tenim dret a renunciar” al dret d’autodeterminació: “el dret a l’autodeterminació pertany als pobles, a la gent que hi viu”. Ha recordat que avui “pensen festejar que jo sigui detingut” i per tal de fer d’ell “escarni” estan disposats “a incomplir una llei aprovada pel seu parlament” en referència a la llei d’amnistia que l’havia d’emparar però que el Suprem s’ha negat a aplicar-la en el seu cas i en el de la resta de polítics condemnats o imputats per l’1-O.

L’expresident reivindica que “no és ni serà mai un delicte fer un referèndum i obeir el mandat del Parlament de Catalunya”. A l’1-O del 2017 van votar 2,3 milions de persones i “d’aquella victòria en va sorgir una repressió ferotge”, ha afirmat. Davant d’aquesta repressió, ha explicat que “la llei d’amnistia havia de servir per tornar a la política allò que no havia d’haver marxat mai de la política”. I ha reblat: “un país on la llei d’amnistia no amnistia té un problema de naturalesa democràtica, no ens interessa ser-hi”.

I ha conclòs el seu breu discurs de retorn a Catalunya amb un comiat greu però esperançat que preveia implícitament la seva detenció imminent: “En els dies difícils hem de fer-nos costat i hem de saber preparar noves oportunitats perquè en tindrem, perquè ens les guanyarem. Passi el que passi, que, quan ens tornem a veure, puguem tornar a cridar junts Visca Catalunya lliure!”.