Primer, posar al davant allò que realment importa, allò més immediat que el ciutadà necessita. Com a administració local, hem de donar proximitat constant, 365 dies a l’any, perquè puguin contactar amb nosaltres si tenen problemes i ho puguem solucionar. Dona seguretat saber que la teva administració, el teu alcalde, els regidors i regidores, tot l’equip de l’Ajuntament, els tens a la teva disposició. Tenim molt bones experiències en aquest sentit i sempre hem donat la cara, tant en el cas de problemes individuals com col·lectius. Per exemple, fa un parell de mandats, van ser els problemes de seguretat, que vam resoldre des de l’Ajuntament, però, evidentment, amb la col·laboració del poble. Això ens ha permès que la Llagosta sigui un dels municipis més segurs de Catalunya. A la vegada, amb la seguretat s’ha procurat la tranquil·litat dels veïns i, per exemple, no hi ha ocupacions conflictives. Quan es fa un treball no ja com a ajuntament sinó com a poble, s’aconsegueix una mena de fraternitat entre l’administració i els ciutadans.

Els llagostencs saben on visc, i que entro i surto de casa un mínim de dues vegades al dia. I si soc jo qui porta els nens a l’escola, quatre. Soc un veí més durant les hores en què no faig d’alcalde, tot i que faig d’alcalde pràcticament totes les hores. La meva família, els meus fills i la meva dona, anem a sopar als bars de la Llagosta, participem en les extraescolars que les entitats posen a disposició dels nens i nenes... Fem vida aquí.

En primer lloc, la proximitat, que és el que et dona la capacitat de reaccionar davant dels problemes reals. Segon, les promeses. Des que vaig començar a governar vam decidir que hem de prometre només allò que realment puguem fer. Quan vaig començar, eren els últims anys de la crisi i la classe política, en aquell moment, tenia poc valor per als ciutadans. Les persones veien la política com un problema. Per tant, havíem de canviar el concepte: a la Llagosta, que és un poble humil, amb pocs recursos, si podem fer tres coses, les farem. Complirem el que prometem en cada legislatura. Simplement això. I farem campanyes de comunicació perquè els veïns estiguin ben informats. És evident que hi ha qüestions que es poden resoldre a curt termini, i d’altres...

Tot i que també m’ho reclamen a mi, perquè no es troben amb un conseller o amb un ministre: ho diuen a l’alcalde. El dia de les votacions recorden que a mi em toquen els temes municipals, i si compleixes et segueixen fent confiança. I evidentment n’estem molt contents.

Som molt oberts perquè, al cap i a la fi, tots els regidors volen millorar la vida dels veïns, però els uns ho volen fer d’una manera i els altres, d’una altra. Al final, els veïns el que volen és un ajuntament resolutiu. Si una persona no arriba a final de mes, l’hem d’atendre; si ens cal plantar més arbres per tenir ombra i combatre el canvi climàtic, ho hem de fer, i sempre hi ha un cert consens per actuar. Fins i tot en moments clau, com és el pressupost, es manté la ment oberta. La regidora d’Economia i Hisenda va seure amb l’oposició per incorporar-hi aportacions.

A la Llagosta sempre tenim problemes de diners, és el nostre mal endèmic. Som un poble molt humil, amb un pressupost ajustadíssim. Si el dividim entre el nombre d’habitants, el resultat és un dels més baixos de Catalunya. Això fa, per exemple, que quan estem pensant a donar un servei a la ciutadania valorem que, del cert, serà utilitzat.

En qualsevol iniciativa, ens hi deixem la pell perquè funcioni i res s’hagi de fer dos cops. Ha de sortir bé a la primera. Volíem fer el parc d’aigua i va ser una partida pressupostària important, que vam aconseguir amb molt d’esforç, perquè només gastem el que necessitem i som bastant austers. Era necessari, perquè bona part de la població no pot marxar de vacances. El vam estrenar fa un parell d’anys i té molt d’èxit. Si fóssim rics no ho hauríem pensat tant; l’hauríem fet i ja està.

Estem en una zona molt industrial, però nosaltres només tenim un petit polígon. La Llagosta és a tocar del polígon industrial de Montcada i limita amb el polígon de Santa Perpètua. D’altra banda, els edificis que hi ha a la Llagosta són bastant antics, no són grans, no són cases de luxe, i el règim impositiu, per tant, és molt més baix que en moltíssims llocs de Catalunya. Sabem que no es pot collar més els veïns. En acabat, tenim un petit polígon i pisos petits i de certa antiguitat, així que el poder recaptatori és baix.

Tenim en l’horitzó el desenvolupament de la futura àrea econòmica de Can Pere Gil i la construcció de la intermodal. Intentarem que això signifiqui més ingressos per al municipi, per destinar-los a la millora dels serveis o a l’urbanisme del poble.

Al començament, quan es planejava, sobretot es parlava dels llocs de treball, però ara nosaltres cada vegada tenim menys persones a l’atur. Els llocs de treball, és clar, sempre són bons! Amb la terminal intermodal d’Adif a la Llagosta, tindrem més llocs de treball i més pròxims. Farà bé a tot l’entorn. Els polígons industrials i logístics tindran una central de mercaderies per poder anar fins a la resta d’Europa en tren. Serà un fort impuls. Al costat de la futura intermodal, tenim uns terrenys que no s’han utilitzat mai i que ens permetrien tenir un 60%-70% més de polígon industrial. Fins que s’acabi la intermodal segurament no podrem configurar aquests terrenys.

Serà un salt de qualitat. A més a més, no es tracta d’apropar el polígon al nucli urbà, sinó que on acaba el polígon podria continuar creixent fins a la frontera de la C-59.

El que estem veient és que s’estan fent passes de gegant amb la intermodal. Durant molts governs del PP no s’havia apostat per dur a terme aquest projecte, que implica intentar portar la mobilitat d’una manera més sostenible, traient camions de les carreteres perquè pugin al tren. Hi haurà set nodes logístics intermodals a tot Espanya i un dels quals serà aquí, a la Llagosta. El govern de l’Estat hi està posant milions, fons propis i de fora, per crear el corredor mediterrani, aquesta infraestructura ferroviària de la qual formarà part la Llagosta.