Jo sempre he estat lligat al món del petroli –per això em diuen Rafuel, pel fuel...– i tinc uns amics petroliers de tota la vida que són els propietaris d’aquest local. Em van insistir perquè participés en el negoci i al final, ja ho veus, m’hi he implicat del tot amb molta il·lusió. Vam obrir Casa Rafuel a principis d’agost i ara estem fent unes petites reformes al local gran. Tenim dos locals, l’un a tocar de l’altre; tots dos seran el restaurant, però l’espai més gran ara l’arreglem. Estem actius quasi al cent per cent, amb la cuina oberta de dos quarts de nou del matí a dos quarts de nou del vespre i només tanquem diumenge. A partir del setembre, ni diumenge: sempre estarem oberts.

Jo faig la cuina d’aquí amb producte fresc que jo conec. No en vull saber res, de menjars d’altres països... Ja els fan d’altres. Aquí tenim la cuina mediterrània i els millors productes del món, i aposto per això. Pots venir a Casa Rafuel a les nou del matí i demanar unes mandonguilles, que te les donarem, o una cua de bou... Qualsevol plat de la carta es pot demanar a qualsevol hora del dia. Soc molt fan dels esmorzars de forquilla i els potenciarem. De seguida que baixi una mica la temperatura, ja veuràs gent menjant ous ferrats a les nou del matí. També farem menús assequibles i plats econòmics bons. No tindré un llenguado de 25 euros. M’agradaria moltíssim, però prefereixo fer un peix més normal, un rap, per exemple, i que vingui un client i se’l pugui permetre. Tampoc vull tenir grans quantitats, perquè el menjar ha de ser molt fresc. Si una cosa no la venc un dia, l’endemà l’haig de guisar... No vull estocs. No vull tenir menjar a la nevera que no surti. Farem plats a l’abast de tothom: ensalada russa, pollastre al forn...

Exacte, cada dia a qualsevol hora. I sempre amb una brava de menys perquè tinguis ganes de tornar, no pas amb una de més perquè et quedis embafat com fa en Tomàs de Sarrià, el número u en braves de tot Barcelona.

De fet jo vaig començar a Instagram seguint les meves filles, però cap al 2012 vaig començar a penjar-hi fotos i vídeos amb les meves receptes de cuina, la meva passió. Jo m’he dedicat al món del petroli, però sempre que tornava d’un viatge, el cap de setmana, cuinava a casa.

El que veia als mercats! A mi m’ha agradat sempre anar al mercat; de fet, cada dia a les set del matí esmorzo al Mercat Galvany, i considero que la cuina comença al mercat. El 2015 ja vaig veure que em seguia molta gent per aprendre les meves receptes. Soc dels primers a Instagram que ensenyo receptes i, des de la pandèmia, a més a més, les escric.

Les que es poden fer amb els estris normals que tens a casa i amb els ingredients que es poden comprar aquí. Les meves receptes es poden fer amb un minipímer, un forn, el foc i poca cosa més. I si un dia en faig alguna amb alguna cosa molt especial, explico quina alternativa tens per fer-la.

I tant, perquè... què ha passat a les cases? Des de fa 30 anys, les mares, que abans eren a casa i feien el dinar, s’han incorporat al món laboral, i moltes de les coses que els de la meva generació vèiem a casa ara no es veuen. Quan els joves han vist les meves receptes per cuinar a casa, o bé les han donat a la seva mare perquè els les faci o bé se les han fet ells mateixos. Jo quan arribava a casa anava a la cuina a veure què feia la meva mare, a veure què hi passava... Ara molts nanos arriben a casa, estan sols i a la cuina no hi ha res.

I tant. Un tant per cent molt elevat dels meus seguidors és gent jove que copia les meves receptes. Això és el que em fa il·lusió: que copiïn la meva recepta i després m’enviïn la foto de com els ha quedat.

Jo ensenyo a cuinar a casa i a anar a comprar al mercat, perquè avui la gent, sobretot la gent jove, va a les grans superfícies. Jo dic que s’ha d’anar a comprar el peix a la peixateria, perquè és on t’expliquen la recepta del que estàs comprant; que s’ha d’anar a la carnisseria..., i així amb tots els productes. I les receptes? Ensenyo coses fàcils per fer a casa: pasta, per exemple, o carn... Això agrada molt i té molt d’èxit.

I tant que s’ha d’explicar: fer un bistec no és tirar un tros de carn a la planxa i llestos. S’ha de tirar en una planxa calenta, s’ha de posar temperat... Els vídeos de com s’ha de fer la carn agraden moltíssim. També els vídeos de com s’han de fer les truites i els ous ferrats. Uns bons ous ferrats amb patates fregides és el meu plat preferit. Jo penjo vídeos de totes aquestes coses tan senzilles que tothom pot fer i alguns trucs importants. I això sí: d’una manera que s’entengui, perquè hi ha persones que expliquen les coses i no s’entén res, i hi barregen paraules angleses... Jo soc entenedor i fàcil.

Totalment. Hem de vigilar l’origen dels productes que comprem; tenim una agricultura boníssima i se l’està menjant el nord d’Europa perquè nosaltres no l’estem defensant. Per què? Per què no fem com els italians, que defensen tant el que és seu? Per a mi el mercat bo és el de Sant Feliu de Guíxols a les set del matí, on hi ha els pagesos que hi van a vendre el que acaben de collir, i els mercats de cadascun dels nostres pobles. És molt important tenir consciència que cal comprar els nostres productes i donar suport als nostres agricultors.