Il·lusions de Las Vegas a Santa Cristina

Té un gran mèrit el que ha fet durant dècades l’il·lusi­o­nista cris­ti­nenc i inter­na­ci­o­nal Xevi per la difusió de la màgia al nos­tre país, on tris­ta­ment encara no té la mateixa con­si­de­ració ni el mateix suport ins­ti­tu­ci­o­nal que altres arts escèniques. Entre mol­tes altres ini­ci­a­ti­ves, començant pel seu Gran Museu de la Màgia a Santa Cris­tina d’Aro, de visita obli­gada, Xevi porta un quart de segle orga­nit­zant de manera inin­ter­rom­puda la Nit d’Il·lusió, fes­ti­val inter­na­ci­o­nal que dis­sabte va arri­bar a la 25a edició a l’audi­tori Espai Ridaura de Santa Cris­tina. Aques­tes Nits d’Il·lusió i altres fes­ti­vals impul­sats per Xevi han por­tat a la loca­li­tat baix-empor­da­nesa uns 170 artis­tes de dife­rents naci­o­na­li­tats i dis­ci­pli­nes màgiques, molts d’ells pre­mi­ats amb algu­nes de les prin­ci­pals dis­tin­ci­ons mun­di­als del sec­tor.

Per cele­brar la 25a edició, Xevi va intro­duir a l’espec­ta­cle algu­nes nove­tats (“Avui no em can­viaré diver­ses vega­des de jaqueta com és el meu cos­tum; ja ho fan prou els polítics”, va dir amb el seu humor incom­bus­ti­ble) i sobre­tot va por­tar a l’Espai Ridaura un dels millors car­tells màgics en molt de temps, encapçalat per l’italià i cana­denc adop­tiu Erix Logan i els seus impres­si­o­nants números de grans il·lusi­ons. El més impres­si­o­nant inclou unes enor­mes tiso­res sobre les quals fa gai­rebé levi­tar la seva dona, Sara Maya, fins que final­ment, per­do­neu l’spoi­ler, queda tra­ves­sada per una de les fulles de les tiso­res, després que el mag advertís la mai­nada pre­sent a la sala que tot és il·lusió. Entre Erix Logan, que va pro­ta­go­nit­zar el llarg número final amb diver­sos apa­rells, i Sara Maya –amb número propi de canvi ràpid de ves­tits on va poder mos­trar que també és una gran can­tant– van ocu­par una part subs­tan­cial de les dues hores que va durar aquesta 25a Nit d’Il·lusió. S’havia d’apro­fi­tar que vénen de l’altra banda de l’Atlàntic, on han tri­om­fat a Las Vegas, però també fa pen­sar en l’esforç econòmic que repre­senta per a Xevi orga­nit­zar el fes­ti­val. És fantàstic veure aquest artista de gai­rebé 81 anys fent els seus pro­pis números com a inter­vals entre les actu­a­ci­ons dels seus con­vi­dats, que li mos­tren tot el seu afecte i res­pecte.

El fes­ti­val va començar amb el més jove, Juan Colás, arri­bat de Sala­manca amb un recent Pre­mio Naci­o­nal de Magia, per la seva diver­tida rein­ter­pre­tació del clàssic número dels cèrcols xine­sos, embo­li­cats a les seves llar­gues ras­tes. Va haver-hi també bones dosis d’humor en el número del men­ta­lista Javier Botía, un show­man excel·lent que con­necta molt bé amb el públic, no només men­tal­ment, i en el del francès Pepito que, ves­tit de mexicà estra­fo­lari amb un cavall de dues potes com a col·labo­ra­dor, va ofe­rir un tre­pi­dant número en què feia sor­tir d’una caixa no gaire gran mol­tes gui­tar­res i altres objec­tes força volu­mi­no­sos. El també francès Arno va tor­nar a enllu­er­nar el públic, en la seva ter­cera visita a la Nit d’Il·lusió, fent aparèixer del no-res una desena d’ocells, alguns de con­si­de­ra­bles dimen­si­ons. Va ser real­ment una nit molt espe­cial que va aca­bar amb l’alcalde de Santa Cris­tina, Josep Xifre, fent entrega a Xevi d’una placa com­me­mo­ra­tiva pels seus molts mèrits màgics i per aques­tes 25 Nits d’Il·lusió.