El nou president de l’Iran, Masoud Pezeshkian, ha presentat aquest diumenge la llista del seu gabinet al Parlament per al seu vot de confiança i ha proposat el pragmàtic i experimentat diplomàtic Abbas Araqchi per al càrrec de ministre d’Exteriors. L’elecció d’Araqchi, exviceministre d’Exteriors i representant de l’Iran en les negociacions nuclears entre Teheran i les potències mundials de 2013 a 2021, sembla assenyalar cap a un canvi d’orientació política, més pactista, en la política internacional.

Pezeshkian també ha proposat, per primer cop en més d’una dècada, una dona al capdavant d’un ministeri. Es tracta de Farzaneh Sadegh, de 47 anys, que s’ocuparia de la cartera d’infraestructures i habitatge. Seria la segona dona ministra a l’Iran des de la Revolució Islàmica de 1979 si és aprovada, cosa que no està clara, atesa la interpretació conservadora del Parlament de la xarxa (llei islàmica) i els comentaris de molts legisladors quan s’ha fet públic el seu nom. Les comissions parlamentàries revisaran, a partir de dilluns, les propostes ministerials.

Si es confirma l’elecció d’Araqchi a Exteriors, el diplomàtic tindrà la tasca d’aconseguir un acostament als països europeus i mirar de reprendre les converses per revifar l’acord nuclear del 2015 i aixecar les sancions contra el seu país, tal com va prometre el president iranià durant la seva campanya electoral.

El diplomàtic, doctorat en Pensament Polític de la Universitat de Kent (el Regne Unit), ha estat ambaixador de l’Iran a Turquia i el Japó i va ocupar el càrrec de viceministre d’Exteriors per a Àsia i el Pacífic durant dos anys abans de convertir-se en portaveu del ministeri en 2013 durant un breu període.

Un altre dels càrrecs claus en la República Islàmica és el del ministre d’Intel·ligència, per al qual Pezeshkian ha proposat mantenir Esmail Khatib, titular de la cartera durant la presidència del mort president Ebrahim Raisí. Sota el comandament de Khatib al ministeri d’Intel·ligència, el país va ser colpejat per l’atemptat terrorista a la ciutat de Kerman al gener passat, que va causar la mort de més de cent persones. A més, s’ha vist afectat per l’assassinat del líder polític de Hamàs, Ismail Haniyeh, a Teheran el 31 de juliol, el qual ha estat atribuït a Israel i pel qual l’Iran ha promès venjar-se.