Arquitectura flamenca, llambordins i canals dibuixen un escenari medieval perfectament conservat. Aquest és el marc que cada any atrau milions de turistes fins al centre històric de la ciutat belga de Bruges, al nord del país. Tanmateix, l’atractiu del municipi no es troba només en allò que es veu, sinó que també amaga un altre encant sota terra. I com molts dels atractius de Bèlgica, està relacionat amb la cervesa. Des del 2016, milers de litres de la icònica marca Brugse Zot, produïda per la cerveseria De Halve Maan, travessen el centre de la ciutat, declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco.

En un centre destinat en gran part al turisme, amb botigues de records, gofres i patates fregides –les altres joies de la corona de Bèlgica–, Brugse Zot es continua produint al centre de Bruges, malgrat que la logística no és gens fàcil. El centre del municipi té moltes restriccions de circulació per als vehicles per preservar el patrimoni medieval, i l’afluència incessant de turistes tampoc afavoreix la circulació pel nucli històric. Així, la cerveseria es va topar amb un dilema logístic i va dissenyar un pla B: transportar la beguda a través de tubs subterranis.

Una canonada de 3,3 quilòmetres transporta la cervesa de De Halve Maan des del centre de producció situat al nucli històric fins a un centre logístic que es troba als afores de la ciutat. El tub subterrani pot transportar cervesa per omplir fins a 12.000 ampolles l’hora i estalvia uns 500 trajectes en camió que danyarien els llambordins del centre de la ciutat. Malgrat els dubtes inicials, aquest va ser, de fet, un dels motius pels quals l’Ajuntament i la regió de Flandes van donar llum verd al projecte, malgrat que des de la mateixa companyia admetien que es tractava d’una idea a priori esbojarrada. Abans, a cap empresa privada se li havia permès fer cap instal·lació sota el paviment de Bruges.

La idea la va tenir el president de l’empresa, Xavier Vanneste, que és la sisena generació de la família que està al capdavant de la cerveseria. Vanneste es va inspirar en veure els treballadors que instal·laven banda ampla al seu carrer. Ara bé, portar la iniciativa a la pràctica era lluny de ser fàcil i l’empresa va haver de fer front a diversos maldecaps. El primer va ser burocràtic. Com que és patrimoni de la humanitat, el centre històric de la ciutat està molt protegit i la companyia va necessitar diversos permisos i passar diferents controls.

Un altre dels reptes era mantenir la qualitat de la cervesa, però el maldecap també va ser econòmic. L’empresa va recórrer al micromecenatge. Entre les opcions que plantejava la companyia, hi havia la més cara i que més recompensa oferia: aportar 7.500 euros a canvi de rebre una ampolla de cervesa cada dia durant tota la vida i divuit gots personalitzats. El micromecenatge va resultar tot un èxit: es van aconseguir prop de 350.000 euros de finançament. La regió de Flandes també va subvencionar la construcció de la canonada.

Un cop superats tots els entrebancs en quatre anys de planificació i cinc mesos de construcció, la canonada es va posar finalment en marxa el setembre del 2016. El cost final del projecte es va elevar fins a uns quatre milions d’euros. Més enllà del pas endavant logístic, l’empresa ha fet servir la iniciativa per promocionar-se i fer publicitat de la canonada amb què transporta la seva cervesa com una de les seves particularitats. “Des del lliurament en cavalls i carros fins al transport de cervesa a través d’una canonada de cervesa. La cerveseria sempre busca innovacions”, es defineix a si mateixa.