Ara que, quan vas a veure una pel·lícula al cinema, ja saps abans d’entrar a la sala gairebé tot sobre la història, els personatges, el repartiment i altres detalls de la producció que volten per l’immens pati de veïns de les xarxes socials, és tota una delícia arribar a un lloc i no saber què t’hi trobaràs. Em va passar dissabte anant a fer un volt a La Industrial, de s’Agaró, un d’aquests markets estiuencs que proliferen una mica per tot arreu però especialment a la Costa Brava. Una de les peculiaritats de La Industrial és que l’accés al recinte és gratuït i l’altra, que és itinerant: a s’Agaró es va acabar diumenge, però arribarà a Pals del 21 al 25 d’agost, amb les seves furgoteques, parades de roba i complements, i alguns espectacles. Tot això era més o menys previsible, però el que no m’esperava era trobar-hi el gran Màgic Andreu oferint un dels seus antològics espectacles de màgia humorística políticament molt incorrecta i divertida. Grans o petits, mascles o femelles, ningú en surt indemne, de les seves conyes de mag llibertari amb moltes taules. Entre truc i truc, també reben les seves fiblades d’ironia el Mag Pop i el Mag Lari, sobre els quals acaba dient que són bons amics seus, i també en Popdemont, el mag que apareix i desapareix entre les multituds. Ni David Copperfield.

Amb 76 anys acabats de fer, el barceloní Francesc Andreu continua molt actiu, encara que no gaudeixi de la popularitat televisiva –però sí del record i l’estima d’aquells televidents– que va assolir als anys vuitanta i noranta. Paral·lelament, desenvolupa des de fa anys una tasca solidària important, actuant a hospitals pediàtrics o recollint fons per als nens i nenes que malviuen als carrers de Katmandú, al Nepal, país al qual està molt vinculat. També a La Industrial hi havia una parada del seu projecte de solidaritat amb el Nepal.

El Màgic Andreu , que continua posant-se medalles –i més que en mereixeria–, va convidar una dona del públic a participar en un número de cèrcols xinesos, i li va preguntar a què es dedicava. Era policia municipal de Barcelona, així que per premiar la seva col·laboració la va acomiadar amb un entusiasta “Visca la Policia Municipal de Barcelona! I visca els Mossos, encara que se’ls escapi algú!”. I va acabar compartint un número amb la seva filla, Joana Andreu, que ha heretat del seu pare tant l’ofici màgic com l’humor i la sensibilitat social.