Penso que la política municipal es porta a dins. Quan tens certa devoció pel teu poble, ganes de millorar-lo, de posar-te al servei de la gent, una de les vies és la política municipal. A més, en el meu cas particular he viscut la política municipal de molt a prop. El meu pare s’hi va dedicar molts anys i el teu creixement està condicionat en aquest sentit quan ho vius de tan a prop i tants anys.

Penso que la moció de censura no va afectar els resultats del 2023. En cap cas va afectar. Al contrari, vam obtenir més vots. Creiem que el canvi que hi ha hagut amb les municipals del 2023 ha perjudicat força el municipi. Hi havia molts projectes importants començats. Ens hem trobat que, a l’oposició, algunes d’aquestes iniciatives s’han tirat enrere. Ho hem viscut i ho estem vivint amb molta tristesa.

Totalment. Fa molts anys que Viladrau manté aquests percentatges tan ajustats entre un grup polític i l’altre.

És un sentiment d’impotència. Perquè creus en allò que estaves fent i no pots fer res per revertir la situació. Costa molt que se’ns tingui en compte. En les decisions importants, solem ser nosaltres els que demanem a l’Ajuntament que se’ns informi i se’ns expliqui. Per tant, és una oposició complicada. Falta comunicació i falta que se’ns tingui en consideració, perquè els resultats van ser els que van ser. Estem molt decebuts. En campanya, l’actual equip de govern promet que treballarà amb molta participació ciutadana. El que es demostra és just el contrari: una gestió del tot jeràrquica i tot passa per l’alcaldessa. Creiem que és un engany a la ciutadania en campanya.

N’hi ha diversos, però el que més penso que ha estat un error és el que s’està fent a les Escoles Velles. Era un projecte molt important. Només faltava acabar-hi les obres. Estava del tot subvencionat. I s’hi milloraven considerablement tots els serveis: el consultori, el coworking, el casal de la gent gran… S’hi feia un nou servei, que era el centre cívic. No en tenim cap, a Viladrau, i s’orientava especialment als joves. Ara quedem sense centre cívic i el consultori passa a ser petit, poc visible… És un dels projectes que més ens han dolgut i en què més hi perd el municipi.

Principalment, és reconegut pel fet de ser una població turística i, com a tal, els serveis i l’oferta han de ser molt importants. Tenim molta segona residència i un entorn encantador. Però també hi ha molts veïns que no viuen del turisme. És un poble distant, no és de pas. Tenim mancança de transport públic, una de les tasques que hauria de fer l’Ajuntament perquè vinguin famílies i els joves es quedin al municipi. També, des de fa anys, hi ha un deteriorament urbanístic que cal revertir.

Està impossible. Hi ha molta segona residència que gran part de l’any és buida i no s’hi pot fer gaire res. Hi ha poc o gens habitatge per llogar i comprar-ne és car: és un poble turístic amb cert renom. S’hi afegeix el que comentava del deteriorament urbanístic. Hi ha molta gent que té terrenys en carrers que no estan urbanitzats, però, com que no es poden donar llicències, no es poden fer habitatges. I és un problema molt greu. Caldria desencallar aquesta situació amb el POUM i així poder urbanitzar carrers i donar llicències per urbanitzar terreny buit, i guanyaríem en habitatge. Ara tenim normes subsidiàries dels anys vuitanta. Fa anys que estem treballant en el POUM. L’Ajuntament ens informa que s’hi està a sobre i esperem que aquesta legislatura quedi desencallat. D’altra banda, també caldria treballar en l’habitatge social i per a joves.

Sí, hi ha el procés d’anul·lació del contracte amb Agbar, que és l’empresa que gestiona l’aigua i el clavegueram. S’ha fet sense un estudi previ de quina pot ser la possible afectació econòmica i de gestió. En la legislatura anterior, des d’Independents s’havia arribat a un acord que beneficiava considerablement el municipi. No ens agrada pel poc rigor i la poca planificació que s’està fent. La gestió municipal ha de tenir garanties i, tal com s’ha avançat, sense saber quina repercussió econòmica pot tenir per al poble, creiem que se l’està posant en risc.

Estem acostumats a aquest doble vessant: judicialment pertanyem a Santa Coloma de Farners, però al metge i a comprar anem a Osona. Per proximitat, Viladrau té tendència a anar cap a Vic. Personalment, de cor em sento més gironina que barcelonina. Pel que fa a les subvencions, els pobles que pertanyen a la demarcació de Barcelona reben ajudes força superiors. Seria interessant, en clau municipal, en clau de país, salvar aquestes diferències independentment de la demarcació a la qual pertanyis i que hi hagi igualtat de condicions.

El viladrauenc se sent molt del seu poble. Parlàvem de la divisió del poble en l’àmbit polític. Però estem units. Som molt del nostre poble i això és molt bonic. Ho veus en els joves, que fan molts esforços per poder-se quedar a viure al municipi.