Jack Russell (Califòrnia, 1960) , cantant i fundador de la banda de rock dur Great White, va morir ahir als 63 anys a causa d’una demència, segons va informar el grup a les xarxes socials. Tot i que la banda californiana no va poder igualar en popularitat, vendes i èxits a la ràdio dels grans monstres dels vuitanta a Los Angeles (Guns n’Roses i Mötley Crue), es van mantenir en actiu fins fa pocs mesos i van tenir el seu propi moment de glòria amb l’himne Rock me, de l’àlbum Once bitten (1987), just quan el rock dur i les bandes de glam vivien el seu moment d’esplendor.

Al costat de les composicions de Russell i el guitarrista fundador del grup, Mark Kendall, Great White també van aprofitar alguns clàssics per enfilar-se a la llista d’èxits, com Once bitten twice shy (1989) publicat originalment per Ian Hunter el 1975. Als anys noranta amb el sorgiment del grunge i l’auge de la música alternativa, la popularitat del grup va caure en picat punts però Russell i els seus companys van continuar publicant àlbums i fent gires.

Finalment el 2003 Great White van aparèixer a tots els mitjans del món i no per la seva revifalla, sinó per l’espectacular incendi que va tenir lloc mentre actuaven en un club a Rhode Island. La pirotècnia va fallar i van acabar morint cent persones, entre els quals un dels membres del grup, Ty Longley, que va intentar obrir algunes de les finestres amb la seva pròpia guitarra. El mànager del grup, Daniel Biechele, va ser condemnat a 15 anys de presó.