Les places d’hotel de cinc estrelles i de gran luxe han augmentat més d’un 50% en l’última dècada a Barcelona, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Segons recull ACN, mentre que el 2012 hi havia uns 8.600 llits, el 2022 s’enfilaven fins a superar els 13.200.

L’augment dels llits d’alta gamma és molt més accentuat respecte dels de menys rang. Les places hoteleres de quatre estrelles, per exemple, han crescut un 18% en el mateix període (han passat de 26.420 el 2012 fins a 31.286 el 2022). En conjunt, el nombre total de places d’hotel ha pujat un 26% en l’última dècada a la capital catalana.

La ciutat de Barcelona disposa de 445 hotels que suposen 78.083 places, segons les dades més recents del consorci Turisme de Barcelona corresponents al passat mes de juliol. Fins a 6.717 llits són de gran luxe (8,6%) i 6.579 de cinc estrelles (8,4%). En conjunt, les places d’alta gamma representen un 17% del total. Malgrat que es tracta d’una minoria, ressalta que el total de places orientades a visitants d’alt poder adquisitiu ha crescut amb força en els últims anys, més del que ho han fet la resta.

Segons l’Institut d’Estadística de la Generalitat, el 2012 hi havia 335 hotels que suposaven 59.831 places a la capital catalana, de les quals 5.699 eren de gran luxe i 2.950 de cinc estrelles (14,5% en conjunt).

El Gremi d’Hotels de Barcelona celebra l’evolució de les xifres. “La valoració és extraordinària i molt positiva. Això va en paral·lel al que estem pregonant i al nostre projecte de futur, que és el grau de millora del tipus de visitant que tenim”, apunta el seu president, Jordi Clos, en declaracions a l’ACN. “És un exponent claríssim que estem anant pel camí que volem anar”, agrega.

Diversos experts asseguren que la tendència a què augmenti el número d’habitacions de luxe és “bastant generalitzada” en les grans ciutats de l’arc mediterrani, però afegeixen que, tot i això, Barcelona té un “bon marge” per créixer perquè encara es troba “lluny” del percentatge de places d’alta gamma que tenen capitals europees com París, Londres o Roma.

En aquest context i en ple debat sobre la massificació turística, la inversió en hotels de luxe està agafant volada a la capital catalana. L’estudi més recent de la consultora immobiliària CBRE apunta que durant el primer semestre de l’any es va enfilar fins als gairebé 100 milions d’euros, el 36% de la inversió total, per sobre de la mitjana del conjunt de l’Estat (30%).

Entre les operacions, la consultora destaca la compra per part d’Atom dels hotels de gran luxe Miramar (75 habitacions) i La Florida (70 habitacions). També ressalta la venda d’Ocean Drive Barcelona (98 habitacions).

Cal recordar que a Barcelona l’oferta hotelera està regulada i limitada. Experts consultats per l’ACN asseguren que això és el que ha provocat un interès creixent per part dels inversors, que es fixen en hotels de menys rang amb l’objectiu de fer-los pujar de categoria i, alhora, poder incrementar els preus. Segons CBRE, entre gener i juny a la capital catalana es van registrar dotze operacions de compravenda d’hotels, que afectaven més de 1.100 habitacions.

Ara bé, també hi ha veus que qüestionen aquesta “elitització” del turisme i assenyalen els “múltiples” impactes negatius que té. “És cert que aquest tipus de visitants gasten més, però això no es tradueix en una redistribució dels beneficis”, apunta la investigadora del col·lectiu Alba Sud Carla Izcara. “Els treballadors dels hotels no cobren més perquè els seus hostes paguin més”, exemplifica. Alba Sud és un centre d’investigació que estudia el turisme des d’una perspectiva crítica.

La investigadora remarca que aquest tipus de turisme fa un ús “molt més alt” dels recursos naturals com l’aigua. “Els hotels d’alta gamma tenen piscines, jacuzzis i banyeres i també renten molt més. O en el cas del combustible, són gent que sovint va amb jets privats o que es trasllada amb classe business, que genera més contaminació”, assenyala. Un client d’un hotel de gran luxe o 5 estrelles consumeix 242 litres d’aigua al dia, segons un estudi del Gremi d’Hotels de Barcelona publicat al febrer. La xifra contrasta amb els 172 litres per persona i dia que van consumir els barcelonins de mitjana el 2023, segons dades de l’Ajuntament.

“No hi ha rics per a tothom”, apunta Izcara. “Estem competint en una lliga on hi ha moltes ciutats europees i de la resta del món competint i no hi ha mercat per a tothom”, afegeix. En aquest sentit, alerta que dependre del turisme d’elit pot provocar que Barcelona sigui “encara més vulnerable dins del sector turístic”.

La investigadora qüestiona que es consideri un èxit que els visitants que arriben siguin de més poder adquisitiu i defensa que el que cal és “replantejar” el model. “Ho vam veure amb la covid i sembla que s’ha oblidat, però dependre del turisme ens fa molt més vulnerables”, recorda. “El primer pas ha de ser la diversificació econòmica i un decreixement turístic que es faci de manera justa. No es pot fer bruscament i que siguin els treballadors del sector turístic, que són gent molt precària, qui ho acabi pagant”, sentencia.

Segons les dades més recents de l’Observatori del Turisme de Barcelona publicades el passat mes de juny, el 2022 el sector turístic va donar feina a 298.398 persones a tota la demarcació, un 11,3% del total. D’aquestes, gairebé la meitat tenien un salari inferior als 1.000 mensuals bruts, una proporció superior a la de la resta d’activitats, on la ràtio era una de cada quatre persones. Per gènere, ressalta que un 40% de les treballadores eren dones i de mitjana rebien sous un 25% inferiors als dels homes (21.560 euros per. 28.807 euros, respectivament).