Des de fa vint anys, coincidint amb el seixantè aniversari, s’ha recuperat el paper dels republicans espanyols i catalans que van ser els primers d’entrar fins a l’ajuntament de París per alliberar-la dels nazis la nit del 24 d’agost del 1944. El 2004, l’Ajuntament va inaugurar una placa de recordatori al moll del Sena. El 2015, el jardí del consistori es va rebatejar com Els Combatents de La Nueve, el sobrenom de la columna del capità Dronne i el tinent valencià Amado Granell. I aquest 2024, el president francès, Emmanuel Macron, encapçalarà diumenge l’homenatge del vuitantè aniversari en el recorregut pel sud de la capital. Ja no queda cap d’aquests republicans vius, però sí una trentena de francesos de la resta de la segona divisió blindada de Leclerc i l’historiador Robert Coale ens revisa part del mite com un dels màxims coneixedors del tema.

“No sé si em guanyaré enemics, però jo crec que fins i tot ara s’exagera amb aquesta participació”, ens comença explicant l’hispanista estatunidenc, professor a la Universitat de Rouen-Normandia, que també va estudiar al seu moment el batalló Lincoln, de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil, al seu pas pel Priorat.

“Els components de La Nueve van ser els primers a arribar i ara es parla d’ells en la seva justa mesura, però no van haver de combatre. Els combats van ser l’endemà amb la divisió Leclerc. Jo diria que van tenir un paper de celebritat, encara que tampoc no eren tots espanyols. Hi havia moltes altres minories a la divisió Leclerc”, precisa Coale, que després d’anys d’investigació espera poder publicar l’any que ve el seu llibre sobre aquesta qüestió, tot i que avança part de les seves descobertes en articles puntuals. I també va ser el conseller històric del còmic del valencià Paco Roca Los surcos del azar, que novel·la l’odissea d’un d’aquests republicans, el canari Miguel Campos.

En el context del vuitantè aniversari, l’hispanista recorda que a la divisió Leclerc, que provenia de l’exèrcit de la França Lliure de De Gaulle del nord d’Àfrica i va desembarcar a Normandia l’1 d’agost amb uns deu mil homes, hi havia una majoria de francesos, incloses llavors les colònies magribines, sobretot d’Algèria, però també portuguesos, italians i alemanys antifeixistes. D’aquests 10.000, “hi devia haver un màxim de 500 republicans espanyols”, ens detalla. I puntualitza, perquè no se’l “mal interpreti”, que aquests republicans “també van tenir un paper destacat en d’altres batalles, a París i, sobretot, en la que va obrir el camí cap a Estrasburg, de la qual ningú en parla, la de Badonviller el 17 de novembre”. “Després d’aquesta batalla, La Nueve es va transformar i es va passar a dir la Unitat Franco-Espanyola”, hi afegeix.

Com a recreació d’aquella entrada a París, aquest 24 d’agost s’inaugurarà una placa en homenatge a la columna Dronne al passatge dels Peupliers, per on va passar La Nueve aquella nit en direcció a la plaça d’Itàlia, en un acte que finalitzarà amb un ball a la plaça de l’ajuntament.