Els números a vegades fan que et decantis cap a un costat o cap a l’altre. Nosaltres érem tres regidors, al PSC eren cinc i a Esquerra quatre. Les sumes fan els pactes més o menys àgils. Hauria estat un govern en minoria [un govern Junts-PSC] amb les seves dificultats, però han anat a l’opció més còmoda, que és la majoria absoluta.

Pel que es veu hi ha molt bones intencions, però van una mica perduts, tot i que el PSC ja havia estat al govern amb nosaltres. Tenen grans propòsits però no veig que avancin gaire. També és cert que és el primer any i en un any a vegades no es poden jutjar les polítiques que es fan. Nosaltres com a Junts estem a sobre. Sí que ens sorprenen les pujades de sou dels regidors i l’alcaldessa, la incorporació d’un gerent amb un sou de 109.000 euros anuals, l’augment de taxes i impostos, la creació d’una nova taxa de clavegueram... Tot això no deixa de ser més pressió fiscal per als vilatans.

Una de les licitacions que vam fer va ser la de la piscina; la vam fer conjuntament amb la Carme [l’alcaldessa] i va caure al mes de juliol. Una altra licitació era la de les escombraries, que treballàvem des de feia temps. Teníem els plecs fets i l’únic que s’havia de fer era treure-ho a licitació. Sembla un tòpic, però la feina ja estava feta. En tot cas, és veritat que hi ha molts serveis que s’han de licitar, serveis importants com la neteja viària, la recollida d’escombraries, la piscina municipal... En aquest cas passa com amb les obres, que no les pots fer d’avui per demà. És com la plaça de la Creu, la reforma començarà ara però el projecte el vam aprovar el desembre de 2022. Al final és voluntat de voler tirar-ho endavant i executar-ho.

Poden tenir molt bons propòsits. Una altra cosa és que tinguin temps material i recursos per executar-ho. Tots volem que es facin moltes coses. El pressupost i la incorporació de romanents és una declaració d’intencions. El que falta és que l’Ajuntament funcioni i les licitacions surtin.

No hi estic d’acord, perquè hi ha un romanent de tresoreria de 19 milions d’euros que et permet fer les polítiques que vulguis. Per tant, cal ajustar el pressupost a un pressupost real, que els contribuents no paguin més del que estan pagant i treure aquest romanent al carrer per invertir. És el que vam fer el darrer mandat amb el PSC, vam executar milions d’euros en asfaltatge, vam fer diverses inversions importants i tot ho vam fer amb romanent. Entenc que mentre hi hagi un romanent no has de traslladar la pressió als ciutadans.

Piera és un municipi complex, amb 57 quilòmetres quadrats i distàncies molt grans entre nuclis. Jo arribo abans a Igualada que a Can Canals [un dels nuclis]. Hem de tenir molts efectius i no crec que mai arribem a tenir els necessaris. Per això sempre hem demanat una comissaria dels Mossos d’Esquadra per cobrir tota l’Anoia sud. Això ens donaria un plus de seguretat i d’ajuda que ara no tenim. S’ha de treballar per tenir més agents de la policia local. He vist recentment que tenim molts cotxes –sis vehicles a la flota–, dues motos, i d’agents, pocs.

La gestió d’això és molt complexa. A l’Ajuntament hi ha hagut alcaldes de molts colors, persones amb diferents maneres de fer. Hi ha pobles i barris de 500, 1.000, 1.300 habitants..., a la comarca de l’Anoia tenim pobles més petits que molts dels nostres barris. Això s’hauria d’afrontar de forma comuna amb tots els partits polítics, amb l’interlocutor de cadascun dels barris, que són les associacions de veïns. Hi ha moltes mancances pel que fa a clavegueram i serveis que s’han d’anar solucionant i hauríem de fer un pla de futur, no només amb el govern sinó amb tots els grups amb representació a l’Ajuntament, per abordar i planificar les millores que s’han de fer als barris. Un pla que, entrés qui entrés a governar, es mantingués. El que passa és que a vegades entres de nou i no et sembla bé el que ha fet l’altre. És el que ha passat amb la zona esportiva. Teníem un estudi de viabilitat de la Diputació per fer la zona a Can Bonastre i ara ho han canviat a davant de la piscina. Que em sembla molt bé, però tota aquesta feina feta que després es canvia quan hi ha un nou govern suposa un desgast per a tothom.