Alan Turing va ser un visionari que va anticipar molts dels debats actuals sobre la intel·ligència artificial i les capacitats de les màquines. Aquest matemàtic britànic, un dels pares de la informàtica, va fixar les bases teòriques de la computació i va plantejar preguntes clau sobre la possibilitat que les màquines poguessin pensar.

El 1936 va publicar un article revolucionari on descrivia una màquina teòrica capaç de fer qualsevol càlcul computacional. Aquesta “màquina de Turing” va proporcionar un model conceptual que encara avui és fonamental en la ciència de la computació. Va demostrar que existeixen límits en el que les màquines poden calcular, establint les fronteres teòriques de la computació.

Durant la Segona Guerra Mundial, Turing va tenir un paper clau en el desxiframent dels codis nazis de la màquina Enigma. El seu treball a Bletchley Park va ser cabdal per a la victòria aliada i va contribuir significativament al desenvolupament dels primers ordinadors.

Però potser la contribució més coneguda al camp de la IA va ser el seu famós “test de Turing”, proposat el 1950. En l’article titulat Computing machinery and intelligence, va plantejar la pregunta “Poden pensar les màquines?” i va proposar un mètode per avaluar la intel·ligència de les màquines.

El test consisteix en un jutge humà que manté una conversa escrita amb un humà i una màquina, sense saber qui és qui. Si el jutge no pot distingir de manera fiable entre l’humà i la màquina, es creu que el giny ha passat el test. Turing va dir que l’any 2000 les màquines podrien enganyar un jutge humà el 30% del temps en una conversa de 5 minuts.

Encara que cap màquina ha superat de manera convincent el test de Turing, les seves idees van ser pioneres en plantejar les qüestions filosòfiques i pràctiques de la IA. Més de 70 anys després, assistim a grans avenços en IA que fan que les preguntes de Turing siguin més rellevants que mai. Els models de llenguatge com ChatGPT poden mantenir converses sorprenentment humanes, encara que els experts debaten si realment “entenen” o processen patrons estadístics.

El seu llegat va més enllà. Va ser un dels primers a concebre la idea de xarxes neuronals i aprenentatge automàtic. També va anticipar els dilemes ètics, com la possible pèrdua de control per part dels humans.