La cantant i actriu francesa d’origen portuguès Catherine Ribeiro (Lió, 1941), una autèntica artista de culte als anys seixanta i setanta, ha mort als 82 anys, segons ha publicat Le Monde. Movent-se sempre entre el folk i la psicodèlia, va ser una de les més brillants intèrprets de la música experimental al seu país. Molts amants del rock van seguir també la seva trajectòria. Juntament amb Magma se la considera una de les pioneres del rock avantguardista francès. En algunes de les seves gires va actuar a Barcelona. El 1995 va gravar una adaptació de La lluna de Lluís Llach per al disc Vivre libre. El 1970 el periodista Jacques Renoux la va batejar com “gran sacerdotessa de la cançó francesa.”

Abans de triomfar en la música, va debutar en el món de l’actuació de la mà de Jean-Luc Godard en el repartiment de Les Carabiniers (1963), També va participar a Buffalo Bill, les héros du Far-West (1964) de Mario Costa. Musicalment els seus principals èxits els va assaborir amb el grup Catherine Ribeiro + Alpes. Animat pel guitarrista Patrice Moullet, va decidir posar música als seus propis poemes amb un estil folk i experimental que la va allunyar de la majoria d’artistes pop que triomfaven al seu país. La popularitat del grup va créixer sobretot a partir del 1970 després d’una improvisada actuació al festival de la Provença.

Tot i ser boicotejada per molts mitjans a partir del 1972, pel seu radicalisme, Ribeiro i els seus companys van gravar nou àlbums i van fer gires arreu d’Europa i Amèrica. El grup es va dissoldre el 1981 i la cantant va continuar el seu propi camí. Va publicar cinc àlbums en solitari, el més conegut l’homenatge a Edith Piaf titulat El blues de Piaf. El 1999 va publicar el llibre L’enfance i el 2002 va reformar el grup Alpes i va tornar als escenaris.

Va ser una fervent defensora dels drets humans. Va defensar el reconeixement de Palestina, va atacar el cop d’estat de Pinochet a Xile i va donar suport als refugiats espanyols de la Guerra Civil. Se la va conèixer, de et, com la pasionaria rouge.