Estem molt contents, tant per la medalla al mèrit ecumènic com pel premi Cassià Just, que ens reconeix tota la feina que hem estat fent tots aquests anys. El premi Memorial Cassià Just va ser una sorpresa molt agradable que ens esperona a continuar endavant.

De fet, la IBEC va néixer per poder posar el català a l’abast de les esglésies evangèliques. Pel que fa a les dones, nosaltres sempre hem pensat que tots som iguals i que un càrrec el pot exercir tant un home com una dona. La IBEC, que va néixer oficialment el 1966, ja aleshores era molt progressista i va haver de lluitar pels drets dels protestants que, a més, eren i volien exercir com a catalans. Quan ara em van escollir com a presidenta, per votació, molts dels que em van votar eren homes i grans; per tant, continua el caire progressista. Ara, també la directora de la nostra revista, Presència Evangèlica, és una dona. És important demostrar que una dona en l’àmbit religiós pot fer molta feina; és cert, però, que no és fàcil.

Crec que hem estat tan prudents que hem quedat fins i tot com amagats, sense que hagi estat la nostra voluntat, és clar. Ara que han vingut tants immigrants i molts són evangèlics –de l’Amèrica Llatina i Sud-amèrica, principalment–, ara que s’ha posat de moda el gòspel..., molta gent descobreix que hi ha protestants i no sap que nosaltres som a Catalunya des del segle XVI. La meva església, per exemple, l’església evangèlica de Gràcia, al carrer Terol, l’any passat va celebrar els 155 anys.

Sí, la nostra trajectòria ve de molt enrere, mai hem parat: la darrera Bíblia que vam publicar i es va traduir va ser l’any 2000. A la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya, com que tot s’ha fet sempre des del voluntariat, s’ha anat fent tot a poc a poc, per separates: quan es tenia un llibre traduït es publicava –es va publicar Sant Marc, Joan, Job, els Salms...– Evidentment, el Nou Testament és bàsic tenir-lo, per això i encara que havíem publicat diversos textos, va agafar tanta força El Nou Testament amb salms i proverbis. Nosaltres sempre hem intentat que la gent pogués viure la seva fe en la seva llengua, en aquest cas el català. No ha estat fàcil, també per un tema econòmic.

Oficialment el 1966. Va ser després que un important membre de la Societat Bíblica de Madrid digués durant una conferència que abans tindrien la Bíblia en la seva llengua una tribu africana que els catalans. Allò va remoure un grup de pastors i representants de la comunitat que van dir que de cap manera: es van unir i van fundar la IBEC, per traduir els textos bíblics en català. Tot i això, un any abans ja havia sortit la primera edició de la traducció de l’himnari Cants de glòria, del qual s’han anat fent noves edicions. La darrera, del 1997, ja té 270 himnes.

Sí, que va ser el primer president de la IBEC, i en Benjamí Planes, que seria el segon. Ells i d’altres pastors van tenir la difícil tasca de treballar pel protestantisme i pel català quan encara hi havia la dictadura... S’havia d’anar fent i burlant la censura per no acabar a Via Laietana. Van aconseguir treure la revista Presència Evangèlica, un referent i un punt d’unió de tots els protestants catalans, que ha continuat sortint i sempre en català. Més endavant es van començar a fer concerts, conferències, i sempre s’han anat editant llibres i material bíblic. Hem defensat davant el poble evangèlic que ho volem i ho podem fer tot en català.

Hem traduït el Nou Testament interlineal grec-català i ara estem fent les traduccions de l’Antic Testament interlineal hebreu-català, que es va fent, també, per llibres. Han sortit ja el Gènesi, l’Èxode, els Salms... Els interlineals, que són la traducció literal del text, són fonamentals per estudiar, una gran ajuda per a la gent que estudia la Bíblia perquè és una manera d’accedir als textos originals. També hem creat una plataforma que es diu Lloem.cat i des d’aquí intentem traduir al català i cantar (amb una bona gravació, amb bons músics) les cançons i himnes que es canten actualment a les esglésies. Als evangèlics ens agrada molt la música i des d’aquí es podrà descarregar molt material.

Ve del poble evangèlic, una modernització del que havien sigut els espirituals negres, que també venien del món evangèlic afroamericà, però en tot cas és un cant religiós, les lletres són una lloança a Déu, parlen de l’Evangeli. El primer cor aquí va ser el Carlit, fundat fa quaranta anys. Jo ara hi canto.