Ni el president Pedro Sánchez haurà d’explicar al ple del Congrés la tocata i fuga de Carles Puigdemont del 8 d’agost ni la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, haurà de detallar en què consisteix el finançament singular per a Catalunya. Tot i que Junts s’ha sumat al PP i Vox en el vot a favor de les peticions d’explicacions que es debatien i votaven avui a la Diputació Permanent, l’òrgan de versió reduïda que substitueix el ple fora del període ordinari de sessions els mesos de gener, juliol i agost ha rebutjat les sol·licituds de compareixences gràcies a la diferent correlació de forces que fa que els de Míriam Nogueras no siguin decisius a l’hora de decantar la balança. “No formem part de cap bloc espanyol. El nostre bloc és i ha estat des del minut u Catalunya. El problema no és el president Puigdemont. El problema és el Tribunal Suprem i alguns jutges que es neguen a aplicar una llei que s’ha aprovat al Congrés,. Si aquesta gent vol fer política, que es presenti a les eleccions. I el problema no és Catalunya sinó aquest govern espanyol actual que no paga als ciutadans de Catalunya ni la meitat dels diners que li hauria de pagar quan a Madrid en paga més del doble. I davant d’això òbviament volem saber quina és l’opinió del senyor Sánchez i de la senyora Montero”, havia advertit la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras.

El Congrés vivia avui una reunió de la Diputació Permanent, un òrgan de versió reduïda format per 68 diputats que substitueix el ple de 350 diputats i que, precisament per aquesta síntesi, no respecta fidelment del tot la correlació de forces. Així que els 7 escons de Junts sí que són decisius a l’hora d’aprovar i tombar les lleis al ple, com es va comprovar el 23 de juliol amb la derrota dels objectius d’estabilitat –pròleg dels pressupostos estatals del 2025– per culpa del vot en contra de Nogueras, però a la Diputació Permanent Junts hi té un únic vot –avui encarnat in situ per Marta Madrenas– i prou. Així que es dona un marcador de 35 vots entre el PSOE (26), Sumar (6), ERC (1), Bildu (1), PNB (1) i el grup mixt (1, representat per Podem) a 34 per la suma del PP (27), Vox (6) i Junts (1). Gràcies a aquesta lleu alteració de la representativitat, Sánchez i Montero salvaran unes sol·licituds de compareixença que sí que haurien estat aprovades si s’haguessin votat al ple.

Les peticions exigides pel PP reclamaven que el president espanyol doni explicacions sobre el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya i “les raons per les quals un pròfug de la justícia es va poder passejar per Barcelona” el 8 d’agost sense ser detingut. El setge del PP sobre l’agenda catalana també inclou l’exigència que la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, comparegui al ple del Congrés per informar “sobre el sistema de finançament singular i el secessionisme fiscal que ha acordat amb els seus socis de forma bilateral i fora del sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú a canvi de presidir la Generalitat de Catalunya i de seguir presidint el govern d’Espanya”.

Fora de l’agenda estrictament catalana, Sánchez també afrontava peticions del PP de compareixença per la posició sobre la crisi migratòria a les Canàries –tot i que va ser el PP el que va tombar l’acollida obligatòria de menors no acompanyats– i les eleccions a Veneçuela.