Tenim un equip consolidat, amb algun canvi, però també gent nova al darrere que participa i alhora aprèn i es prepara per al futur. Destacaria la presència de Francesc Torroella, que s’havia jubilat després d’haver treballat a l’Ajuntament i coneix bé el territori, a l’àrea de Manteniment i Camins, que és bàsica perquè funcioni un municipi amb 100 quilòmetres quadrats de terme i 1.300 habitants dispersos. O la de la Núria Aulet, que ha impulsat el CIM, un consell d’infants municipal des de l’àrea d’Educació, perquè els més petits coneguin l’Ajuntament, el pressupost i facin les seves propostes per dur-les a terme. Als alumnes de sisè, que marxen a l’institut a la Bisbal, els hem fet entendre que no ho gaudiran tant, però que seran importants per al conjunt que vindrà al darrere. El mandat anterior vam patir el temporal Glòria, la pedregada de l’agost de 2022, que va trinxar moltes propietats, i l’any i mig de pandèmia que ens va frenar a l’hora de poder fer coses, però amb la sort de tenir el territori de les Gavarres al darrere i haver-ne pogut gaudir, com molta gent i turistes que han posat el focus a l’interior.

Estem molt per sobre de la mitjana d’habitatges d’ús turístic (HUT) per la població que som, i molt poques persones es poden permetre emancipar-se a la zona, ni de lloguer ni de compra. Hem crescut també en segones residències, i les estades cada cop són més llargues, que ja estaria bé si n’hi hagués més, però estem estudiant solucions perquè els promotors, amb suport i coordinació del Consell Comarcal, s’interessin a activar algunes promocions assequibles. Per sort, la qüestió dels HUT s’ha aturat i alguns veïns han aconseguit llogar algun habitatge.

Sí, pocs encara, però alguns sí.

Ens falten eines, i per això volem fer un nou planejament urbanístic. Però per començar, ens cal fer un inventari de camins públics i privats, que no en tenim. Encara estem en la primera fase, i després vindran períodes d’exposició pública i al·legacions, el temps que calgui, perquè es puguin esmenar aspectes o incorreccions. I finalment, encarregar la redacció a una empresa externa i la fase d’escoltar els propietaris i les opinions i punts de vista dels veïns. Però és l’única via per poder activar algun creixement en terrenys municipals.

No ens van concedir l’ajut del pla d’obres amb l’argument que en trauríem rèdit econòmic, però no ho entenem, perquè hi pesa més la utilitat social i no hi renunciem, perquè d’altres poblacions estan fent accions idèntiques i estem cercant altres vies de subvenció. Però afortunadament podem fer altres obres gràcies al Puosc.

La millora de l’accés a l’escola de Cruïlles, o de la canonada principal d’abastament d’aigua, que té pèrdues. Finalment, després de tres intents que van quedar deserts –per la pandèmia, per l’increment de costos dels materials per la guerra a Ucraïna i perquè després les constructores estaven desbordades fent reparacions per la pedregada–, hem pogut adjudicar la reforma de la sala polivalent de Cruïlles, que és l’únic espai cobert amb capacitat per fer-hi la festa major i activitats socials com ara teatre, el carnestoltes, la quina o l’escudellada. I el teulat de la sala és la base de la comunitat energètica que esperem posar en marxa aviat.

Estem en espera que Endesa concedeixi els permisos per activar-la, perquè la instal·lació fa mesos que està acabada i preparada i vam fer el sorteig, amb una demanda molt alta per part dels veïns que va fer que l’Ajuntament reduís la potència reservada per als nostres equipaments, però no en tenim notícies. Al marge d’això, també hem posat plaques al teulat de l’escola de Sant Sadurní i molts veïns han optat per instal·lacions privades, amb bonificacions municipals.

Va ser un dia dur, sobretot per a la zona més pròxima a la urbanització de Puigventós, amb teulades d’habitatges, uralites de naus trinxades i alguna persona ferida. La Generalitat i el Consell Comarcal van respondre bé, amb ajuts econòmics i suport per retirar amiant, i vam bonificar taxes i agilitar tràmits per ajudar perquè tothom se’n sortís al més aviat possible.

Els debats són potser encara més intensos dins del nostre mateix grup. Puc assegurar que en algunes qüestions hem estat més crítics internament del que ho eren oposicions d’altres regidors externs els darrers mandats. Som un grup divers en idees, edats, gènere. Les actuacions es debaten i tothom opina fins que s’arriba al consens.

Esperem que el nou govern ens convoqui aviat a una nova comissió de seguiment, que hem constituït i formalitzat en els darrers anys, amb participació del municipi i les entitats que van denunciar les irregularitats en la tramitació, la PAAC i el CEPA. Però les darreres dades són d’inicis d’any. La prova pilot està servint per respondre interrogants i dissenyar el que tenim clar que cal fer, perquè ho diuen les sentències que s’ha de buidar i restaurar el paratge de la millor manera. També volem que s’ampliï l’inventari d’antigues basses que s’han de recuperar ambientalment, com reclama la plataforma, i perquè ja hi eren abans de l’abocador.

D’entrada, quan em van proposar la presidència, no m’hi acabava de veure perquè jo hi vaig com a polític i allà la feina la fan els tècnics i treballadors.

El massís té molts pros, però també contres. La major part d’usuaris són cívics. Saben per on s’ha de passar i com s’han de comportar. Els problemes venen d’empreses estrangeres que organitzen rutes en grup, de quads, buguis, motos o bicicletes; grups d’aquí, o algunes proves que planten punts d’avituallament, o ignoren les direccions prohibides. Som pobles, però també tenim normes, o carrers tallats per festa major on irromp un grup de vehicles a tota velocitat i desentenent-se de responsabilitats.