Creiem que és una anomalia. L’alcalde Naharro és un exemple clar d’un estil que impera en moltes alcaldies del PSC, que és personalista, populista, sovint poc dialogant i amb una construcció bastant absolutista.

La presència d’ERC al govern no va marcar gaire diferència respecte a les prioritats i les polítiques del PSC. Esquerra no va ser un actor que canviés significativament les maneres de fer del PSC al govern.

Que cal anar amb compte amb els eslògans. Dir que la família és l’eix vertebrador d’una acció de govern és dir ben poca cosa sobre les polítiques concretes. Perquè hi ha molts models de família. Aquest govern, per exemple, no s’ha interessat gens per aquelles famílies que tenen problemes per accedir a un habitatge, o que l’han perdut, o que estan en risc de perdre’l. No s’ha interessat gens per aquelles famílies amb fills adolescents que veuen com l’oferta cultural és molt limitada. Hi ha molt missatge comunicatiu, però res més.

La connexió dels barris és una necessitat que el govern ja ha utilitzat de manera electoral moltes vegades, en moltes conteses electorals. Ja el 2021, per fer campanya, va presentar a les associacions de veïns uns plans de xoc, que després, una vegada guanyades les eleccions, van caure en l’oblit. Les coses que s’estan fent, els diners que s’estan invertint, tampoc arriben a les quantitats que ja es preveien en aquests plans de xoc que jo li comento del 2019. I s’espera que es facin coses des de fora per dir que s’han fet des de l’Ajuntament.

El repte més important d’Abrera és l’habitatge. No disposem d’un parc d’habitatge accessible suficient. Només en els darrers mesos s’ha començat a fer alguna cosa, però calia fer-ho molt abans. La tasca del govern, dels diferents governs, ha estat pràcticament inexistent. Pensi que, des del 2010, a Abrera no s’havia fet habitatge de protecció oficial. Estem en una situació molt preocupant. Molt preocupant. Som oficialment una zona d’habitatge amb el preu tensionat. Això implica que les administracions han de fer un esforç en matèria d’habitatge, i aquest esforç a Abrera no s’està fent, ni s’ha fet mai. Tenim moltes famílies que han de marxar d’Abrera perquè no poden accedir a un habitatge. La nostra aposta és optar també per l’habitatge de lloguer, l’habitatge de protecció oficial de lloguer, i hi treballarem en tot aquest mandat. Pensi que, per exemple, aquest agost el preu del lloguer ha augmentat un 30%, l’augment més important de tot el Baix Llobregat.

Ja el 2007, un estudi del Consell Comarcal detectava múltiples dèficits als polígons industrials d’Abrera. En temes d’accés a la ciutat, de feina externa i interna, transport públic i privat i transport col·lectiu. Hi ha la qüestió de l’aparcament de camions de gran tonatge, d’il·luminació, de pavimentació, de recollida de residus, també qüestions de comunicació... I tots aquests aspectes deficitaris es continuen donant en més o menys grau. Sí que és cert que caldrà veure si donen fruits les darreres modificacions urbanístiques de sòl industrial per facilitar la implantació de noves indústries. Cal tenir en compte que a Abrera hi ha sòl industrial sense ocupar. Cal garantir la màxima ocupació del sòl existent.

Abrera està en una situació geogràfica molt determinada, a la vegada som un municipi molt dispers amb realitats a banda i banda del riu. Aquesta situació fa que l’abordatge de la mobilitat tant local com intermunicipal sigui complex. Històricament, el pas de grans infraestructures com ara l’A-2, la B-40, i la C-55 no ha estat ben dissenyat i això ens limita moltíssim. Llavors, esperem que les administracions vegin com poden desfer aquest disseny mal entès. En aquest àmbit, nosaltres hem fet moltes propostes, en clau de municipi, amb una posició consensuada.

Tenim el repte de l’elaboració d’un pla d’acció per a l’energia sostenible i el clima, que per a nosaltres és molt important. I també tenim el repte de combatre el discurs d’odi que porta la implantació de la ultradreta. Per garantir la convivència i el respecte a les diverses cultures que hi ha a Abrera, tenim l’obligació de lluitar contra aquest augment de la ultradreta.