Fins a 24 milions de votants estan cridats a les urnes dissabte vinent a Algèria, però a jutjar per les opinions de l’oposició es tracta d’un exercici de teatralitat democràtica. La fita és important: serà la primera vegada que Abdelmadjid Tebboune, successor el 2019 d’un Abdelaziz Buteflika que havia liderat el país durant 20 anys, se sotmetrà a l’examen d’unes eleccions des que és president. Però la mateixa massa crítica que lluitava per la fi del règim de Buteflika acusa ara els alts estaments de l’Estat d’haver arreglat els comicis per tal d’assegurar la continuïtat de Tebboune, de 78 anys.

Si això fos cert, el camí de Tebboune cap a la reelecció hauria començat a la primavera, quan va sorprendre el país anunciant l’avançament d’unes eleccions que s’havien de celebrar al desembre. Més tard, la candidatura de Tebboune es va enfortir a través de l’eliminació d’altres candidats, que no van caure en gràcia a les autoritats algerianes i no van rebre el vistiplau per concórrer contra la figura preferida de l’exèrcit. Fins a tretze potencials candidats van ser rebutjats i van ser només dos els que van rebre llum verd per competir contra Tebboune. Abdelaali Hassani, del partit islamista Moviment de la Societat per la Pau, i Youssef Aouchiche, del Front de les Forces Socialistes, considerat de centreesquerra.

Les promeses electorals tant de Tebboune com dels seus contrincants posen l’accent en les dificultats econòmiques que viu el país, malgrat la seva riquesa en petroli i gas. Tebboune ha arribat a prometre un increment dels salaris de fins a un 100% que es veuria culminat el 2027, a banda de continuar lluitant contra la inflació, mentre que la resta de candidats han plantejat augmentar el salari mínim o instaurar una renda universal.

L’únic obstacle per a Tebboune és que l’electorat ja el coneix, sap quin peu calça i té identificat qui el catapulta al poder. El 2019, quan el moviment de protesta Hirak (‘moviment’, en àrab) va fer fora Buteflika en saber-se que el mandatari pretenia estendre la seva presidència durant una cinquena de legislatura, els poders de l’Estat van organitzar unes eleccions amb característiques similars a les que tindran lloc aquest 7 de setembre.

Les autoritats electorals només van aprovar cinc dels 23 candidats que es van postular per concórrer als comicis, i tots cinc, Tebboune inclòs, eren part de l’elit política que havia pilotat el país durant dècades.

Tebboune, que abans d’arribar a president ja havia estat primer ministre, va guanyar amb el 58% dels vots i amb el suport públic i explícit de destacats generals de l’exèrcit. La participació en les eleccions va ser del 40% a causa d’un boicot impulsat pel moviment Hirak, que no estava satisfet havent tret del camí Buteflika i també volia liquidar tot allò que el sostenia.

Exigien una reforma més profunda de la classe política, i es volien desempallegar d’una elit que veien –i que continuen veient– corrupta, envellida i desvinculada del món, en un país en què més del 40% de la població té menys de 25 anys.