Política

Carles Motas López

Alcalde de Sant Feliu de Guíxols (Tots per Sant Feliu)

“Volem col·laborar amb qui ho vol. Si no, l’esforç és limitat”

L’alcalde guixolenc centra les prioritats del mandat en la creació d’habitatge i projectes com ara la recuperació del front litoral

Pel que fa al centre cultural Carmen Thyssen, adapten el projecte en espera que arribi finançament extern, i defensa el canvi de model de l’aparcament

Governa el municipi guixolenc des del 2015, amb una majoria simple que ha fet créixer des d’aleshores i el pacte sòlid amb el PSC. Carles Motas, de TSF, ha bastit el projecte paral·lel de Tots per l’Empordà i és membre electe de la Diputació.

Quines prioritats es fixa en el seu, ja, tercer mandat seguit?
Seguim amb projectes estratègics per a la transformació de la ciutat, com ara el que hem anunciat fa pocs dies, d’habitatge. Però també l’espai polivalent de la ronda nord, per a entitats i activitats, que de moment resoldrà aparcament. O l’adquisició de Can Rius, l’antic Palm Beach, que esperem tancar aquesta tardor, i l’inici de les obres del centre cultural del monestir per a la col·lecció Carmen Thyssen. Sense descuidar tampoc el dia a dia: parcs infantils, reasfaltatges...
En habitatge, finalment, opten per un projecte possibilista. Posar bases perquè sorgeixi habitatge públic de lloguer.
L’habitatge era una de les prioritats fins al 2027. I en el primer any ja hem aconseguit l’adquisició del sòl, cosa que permet començar a pensar en la construcció perquè els joves puguin emancipar-se o la gent gran trobi un pis més accessible, en planta baixa o amb ascensor i a preus assequibles.
A escala d’habitatge social, planejaven actuacions de la Generalitat a partir de l’herència dels Anlló. Com evolucionen?
La Generalitat, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), té en cartera ja fa anys immobles del llegat, com ara el bloc del carrer de la Creu, per fer pisos dotacionals. Dependrà del nou govern. I en paral·lel, el Departament d’Afers Socials ha obert una línia de subvencions per a la millora de residències. I hem passat d’una aportació anual de 400.000 euros el 2015 a un milió aquest any.
Encara reclamen i esperen la liquidació progressiva dels diners de les propietats subhastades. Va arribant alguna cosa?
La darrera notícia és una subvenció oberta de 500.000 euros, pel que fa a projectes socials, i l’Ajuntament, amb la Fundació Surís, s’hi ha presentat amb alguna entitat. Calculem que encara resta un milió més, però tampoc no ens donen dades exactes.
Després també vindria la convocatòria per a entitats culturals. Parlaven del Thyssen, o del Casino dels Nois?
El projecte del museu no sé si encaixa dins del nou esquema que plantegen. Però les entitats culturals, com el Casino dels Nois, i d’altres, hi podrien presentar sol·licituds. És un tema que caldria anar tancant.
Una altra qüestió pendent des de fa dues dècades és el finançament del Thyssen. I vostè, que té la llista de ministres i consellers de Cultura que ha hagut de visitar, ja la podrà ampliar...
Sempre he dit que cal estabilitat política per tirar endavant projectes importants. A escala local hi és, però a la Generalitat i l’Estat no. De totes maneres, amb el darrer govern, la consellera Natàlia Garriga i els directors territorials, m’he sentit acompanyat. I espero que puguem seguir avançant en la nova etapa, perquè els primers noms anunciats donen continuïtat a l’equip.
De moment, han optat per dividir el projecte en dues parts. Perquè sigui més factible?
Ho farem per fases, per assegurar el finançament d’altres administracions. Fins ara, l’Ajuntament no ha aportat ni un euro a les obres del centre cultural. I estem esperant, per exemple, la resolució del 2% cultural del Ministeri de Transports. També estem en espera d’altres reunions amb la resta d’administracions per desencallar, per exemple, el projecte de Can Rius.
Com estan les converses?
Tenim hora amb Costes en les pròximes setmanes per posar fil a l’agulla a la concessió. Aquest mandat volem iniciar-hi obres. Hi haurà una part comercial o lúdica, a la zona que toca de baix, que es trauria a concurs entre privats, i un espai polivalent, de gestió municipal, que servirà per a actes, exposicions, conferències i trobades. No serà molt gran, però tindrà ús i permetrà recuperar l’edifici sobre els plànols del projecte original del 1921. Encarregarem el pla director aviat.
Això acabarà de dignificar el conjunt del front marítim.
Tancarà l’actuació que ja vam fer a Rius i Calvet i suposa recuperar un altre edifici emblemàtic en primera línia.
Els queda pendent l’extrem de Sant Pol. Hi haurà canvis en el passeig?
Tenim també hora al setembre amb Costes de l’Estat per demanar-los la redacció d’un projecte de reforma. Cal abordar canvis en la mobilitat i millorar-ne la integració i renaturalització en l’àmbit del parc de les Dunes. Anem renovant fustes, o traient-les, però mantenir el disseny de fa 25 anys és insostenible. I passa igualment per al projecte de cobriment de la riera de Sant Pol i obertura de nous carrers, que ja han passat pel ple i només falta el vistiplau final de l’ACA.
Com valora el nou model d’aparcament, a finals del primer estiu?
És el primer cop que tenim la possibilitat de posar-hi ordre i decidir, després d’un contracte que estava caducat des del 2008. Hem d’acabar l’any, però hem resolt l’apartat social, amb 14 persones contractades que hi treballen. I anirem fent-hi ajustos. La rotació, llevat dels moments punta pels focs de la festa major, o algun concert del Porta Ferrada, ha funcionat. Hem eliminat l’opció que algunes persones abandonin el cotxe permanentment durant 15 dies per vacances. Ara tenim accés a les estadístiques, i el 100% d’ocupació són només moments puntuals. I volem crear altres bosses per als veïns, com ara a la carretera de Girona o l’ocupació formal i provisional del terreny del futur polivalent, on de moment hi cabran 350 vehicles pel Porta Ferrada a prop del Guíxols Arena.
Renoven concessió per a la gestió del festival. Cap a on volen anar?
Hem fet un salt qualitatiu i quantitatiu, de les 15.000 entrades del 2015 a les més de 56.000 aquest estiu. I a més de l’accessibilitat, volem incrementar l’impacte econòmic, que es reparteix entre tot el municipi. Per desestacionalitzar, ja hi hem incorporat l’Idíl·lic, durant quatre anys, al juny. Però al setembre topem amb les dates avançades d’inici del curs escolar. I per això treballem en altres propostes, com el festival de Freestyle que hi haurà aquest cap de setmana.
Com estan les relacions amb l’oposició, al marge de la mala relació amb Junts?
Tenim les portes obertes a formacions com ara ERC o Guíxols des del Carrer en matèria d’habitatge, i altres grups viuen en una mena de bombolla imaginària, o realitat paral·lela d’una ciutat que no funciona, i amb aquests grups la relació és més complicada. Som una de les ciutats més dinàmiques de la demarcació, i hi ha coses a millorar. Volem col·laborar amb qui vol col·laborar, però quan algú està en contra de tot i no participa de res, el meu esforç és limitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.