Ens va afectar molt l’abstenció, però vam mantenir el nombre de regidors. Crec que té més a veure amb la persona que amb la marca. Pel que fa al pacte, en el mandat anterior ja vam començar amb vuit regidors, en un pacte de tres partits. Jo vaig dir que respectaria la llista més votada, però com que ells no feien la majoria d’onze, vam construir un pacte nosaltres.

És una idea del PSC una mica estrambòtica, que no entenc. Jo soc fidel als que em van donar l’alcaldia. Estem bé i no tinc cap necessitat de canviar. Si hi vol entrar algú més, parlem-ne, perquè, és clar, és millor governar en majoria, no diré que no. Però fer govern amb Junts, que fins ara ha estat molt bel·ligerant a l’oposició, jo no ho veig.

Encara ara, després d’un any, no ens creiem que la policia entrés com ho va fer, com si fóssim terroristes. I després de tot allò tan terrible, ha passat un any i encara no he pogut anar a declarar. Ho he demanat, però em diuen que no. Pel que fa a les detencions, encara no sabem per què va ser tan exagerat. La jutgessa va ordenar un escorcoll, no pas detencions.

Hem començat el mandat amb l’anunci de 175 habitatges de protecció oficial fets i la previsió de fer-ne uns 400 més. Vam trobar la fórmula a través de fundacions sense ànim de lucre que es dediquen a l’habitatge. I ara també tenim el lloc, però s’ha de canviar la qualificació urbanística. Enguany hem estat fent tràmits urbanístics, que espero que a finals d’aquest any estiguin resolts. I llavors, a partir del 2025, començar amb la tramitació amb les fundacions.

La falta d’habitatge és el problema més greu que tenim a Sitges, amb diferència. Per això volem demanar a la Generalitat que compri habitatge buit, i buscar altres models.

Per veure com respira el poble. Què li sembla. És un espai delicat, perquè és en un parc natural, però, d’altra banda, és una fàbrica que està degradada absolutament. I el projecte no és un parc temàtic, és d’àmbit universitari. I al port es podria fer un plató aquàtic, que seria un gran incentiu i completaria el projecte. Però cal veure com s’hi inclou la qüestió residencial.

Aquesta petició té llums i ombres. Ja s’han fet molts descomptes, i cal recordar que mantenir una via així costa molts diners. Cal un estudi rigorós per saber què passaria si fos gratuïta. Perquè, en el nostre cas, des que el tren és gratuït, hem tingut allaus de visitants. Pel darrer carnaval, es va comptabilitzar un milió de persones que hi havien arribat en tren. Hem de ser curosos.

Aquest estiu ens van enviar la draga per reposar la sorra. Nosaltres hi estem en contra. Demanem que es facin mesures a llarg termini. Amb solucions sostenibles, com ara plantar-hi posidònia, fer-hi dunes o altres sistemes que sí que funcionen per retenir la sorra. El que passa és que els mitjans naturals volen temps.

Sí, l’Escorxador està pensat per a arts escèniques de petit format. I al Patronat esperem que les obres acabin la primavera vinent. És un edifici històric, amb una capella, i el que s’hi vol fer és una llibreria. Hi ha el projecte de l’escola de música i la petició a la Diputació d’una biblioteca més gran.

El que intentem és controlar molt els esdeveniments. No fer-ne tants, intentar anar-los reduint; és a dir, a aquell que tenia un dia i ara te’n demana dos o tres, li dius que no. Sempre hi ha el perill de morir d’èxit. Perquè nosaltres ara tenim molt turisme vacacional que funciona bé. Però el tipus de turisme que està creixent més i que ens interessa és el turisme de negocis, el de congressos. Ara mateix, els tenim repartits: un 50% de cada modalitat turística. Però el vacacional podria arribar a ser excessiu, a causa, entre altres coses, precisament de la novetat de la gratuïtat del tren. I és un tipus de turisme que no aporta gaire al dia a dia del municipi. En canvi, el de congressos, sí. Marca la diferència: permet disposar d’hotels de qualitat, amb serveis de qualitat. Aquesta posició cap a un tipus de turisme és important per mantenir l’equilibri.

A l’equilibri que hi ha d’haver entre el que viu aquí i el que visita. Per això és important mantenir tradicions, la cultura, els equipaments esportius i culturals..., perquè així hi ha persones interessades a quedar-se. Tenim la dita que Sitges ha de ser un bon lloc per viure perquè sigui un bon lloc per visitar. El turisme no se’ns pot menjar. Hem de poder viure bé al municipi. Tothom.